Resolució del Consell
Nacional de les Dones de Catalunya
a favor de la reforma horària
La
desorganització horària a Catalunya és resultat de la superposició dels vells
horaris fabrils, agreujats per transformacions patides pel creixement econòmic
durant el franquisme i l’impacte de les demandes pròpies dels anys de
creixement desordenat, especialment del sector dels serveis, i també sovint, de
la cultura del presencialisme al treball, o bé per la necessitat de realitzar
llargues jornades de treball per assolir salaris adequats al cost real de la
vida. Aquesta situació deriva en seriosos obstacles per a la competitivitat i
la producció empresarial, en l’augment de riscos psicosocials de les persones
treballadores, la persistència de la divisió sexual del treball amb el
manteniment de la desigualtat de gènere, els problemes de salut derivats de la
manca de son en adults i infants, els baixos rendiments educatius, la manca de
temps familiar i personal per al lleure i la cultura, l’activisme social i en
una disminució del benestar de la societat en general.
En
aquest sentit, al llarg dels darrers anys s’ha aprofundit en la recerca, i els
estudis dels quals disposem demostren que es fa del tot necessari i urgent
desfer-se de la rèmora que representa la desorganització horària actual incapaç
de fer front a la complexitat del moment present. A gairebé tota Europa,
l'horari laboral és de 8-9 h a 17-18 h, parant un màxim d'una hora per dinar a
meitat de la jornada. A l'Estat espanyol -i per tant a Catalunya-, però, és
habitual que la població treballadora s’aturi dues hores per dinar -a l’àmbit
escolar poden ser tres- i que la jornada laboral s’allargui fins a les 19 h o
les 20 h del vespre, o més enllà. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar
a partir de les 21 h en el millor dels casos, dificulta el temps de cura
d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària,
impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa
l’eficiència de les organitzacions. El prime
time televisiu s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En
definitiva se solapa el temps personal i el temps de descans. A més, aquesta
organització del temps de vida quotidiana no té l’origen en el clima, un mite
que es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se
sopa a les 19-20 h del vespre.
Per
altra banda, a Europa fa algunes dècades que va començar la substitució dels
horaris nascuts amb l’era industrial per uns altres adaptats i flexibles a les
necessitats d’igualtat i productivitat i participació de la ciutadania, i
diversos estudis de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de
Vida i de Treball (Eurofound) amb dades d’Eurostat mostren que estan avançant
en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre estats segons els models
adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicià fa uns anys i ara sembla
que se’n pren consciència de manera més àmplia en un context de crisi en
què cal trobar fórmules d’optimització
dels recursos escassos, però sobretot, en què cal proposar estils de vida no
determinats exclusivament per una compulsió productivista i consumista. L’ordre
horari hauria de ser la norma, i la flexibilitat individualitzada l’excepció en
tots els àmbits. Establir un horari racional generalitzat, hauria de ser la
norma a aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i privats,
sense perjudici que es reconeguin després determinades situacions de
flexibilització horària, i per tant, excepcions a les normes generals, per
atendre determinades situacions personals o de determinats col·lectius.
En
aquest context és on s’ha posat en marxa la Iniciativa
per a la reforma horària - Ara és
l’hora, reconeguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya com a la
plataforma interlocutora en aquesta qüestió. L’objectiu fonamental és impulsar
uns horaris beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania.
Cal, en definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que
s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement i del consum,
amb més complexitat social i augment progressiu de les desigualtats.
En la forma
en què està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic
dins del model social. Cal cercar mesures legislatives i de promoció i
sensibilització que abordin el canvi a tres nivells: a nivell macro (de la societat), a nivell meso (de les organitzacions, empreses i
institucions que la componen) i a nivell micro
(de les persones). Superat el debat de la conveniència, l’objectiu
d’aquests treballs és debatre la viabilitat per transitar cap al retorn de
Catalunya als horaris anteriors al franquisme, adaptats a la nova realitat
social, econòmica i cultural.
Els
agents que poden fer possible aquesta reforma se situen principalment en
l’acció sobre els horaris laborals, però també en els escolars, els comercials,
els culturals, els esportius, els televisius i els associatius, així com en les
infraestructures públiques i privades que els puguin permetre.
Fruit
de les demandes d’aquesta iniciativa de la societat civil i d’un debat social
cada cop més gran, el Consell Nacional
de les Dones de Catalunya resol:
1. Adherir-se a la Iniciativa per a la reforma horària ARA ÉS
L’HORA
2. Dur a terme les
actuacions necessàries per donar suport a les mesures que facin possible la
transició cap a la reforma horària.
Barcelona,
14 de juny de 2014
Aprovada
en sessió ordinària del Ple del CNDC (P-ORD-2014-06-14)
