Albina Francitorra. Foto Joan Sabater
La mare de
l'escriptora Montserrat Roig acaba de fer 100 anys i repassa amb lucidesa tota
una vida a Barcelona. Albina Francitorra es declara feminista, catalanista i
cristiana
Du les ungles taronges, arracades
i un penjoll. Una de les coses que l'asserena és, a més de veure el mar i
perdre's pels carrers del barri Gòtic de Barcelona (ho feia «quan encara
caminava»), anar a la perruqueria. Presumida, «tota la vida ho he estat, però
la maca era ma germana», amb aire coqueta i plena de naturalitat, Albina Francitorra
i Aleñà s'encén un cigarro. «És un dels meus vicis». Al febrer d'aquest any va
fer 100 anys. Fuma dos paquets cada cinc dies, calcula. «Un dia un em va dir:
ja sap que fumar mata? Li vaig respondre que a la meva edat m'ha de matar
qualsevol cosa, almenys que sigui una cosa que em vingui de gust». I riu. I
riem.
Una periodista
als anys 30
Quan encara no tenia 20 anys,
Albina Francitorra va escriure en diaris com Nosaltres Sols, La
Rambla i La Dona Catalana. «En aquella època es ridiculitzaven molt
les feministes, i jo hi escrivia articles feministes i catalanistes». «No us
avergonyiu mai de proclamar ben alt el vostre pensament», clama en
l'article que es titula A les dones de Catalunya, publicat a
Nosaltres Sols, el 20 de juny del 1931. O en un altre article a La
Rambla, el 9 de juny del 1930, advoca per «treballar sobre l'ànima dels
fills, cada dia i cada hora [...] educar-los en català, fer-los conèixer
Catalunya». En casar-se, el marit li va dir: «amb un que escrigui ja n'hi ha
prou». «Jo m'ho vaig prendre que em deia que no escrivia bé. I ho va deixar
estar». I al cap d'uns quants anys, per goig seu, la seva filla Montserrat va
fer de periodista.
L'Albina és una senyora de Barcelona, i més
concretament, una senyora de l'Eixample que travessa tot el segle XX. De petita
va viure al carrer Roger de Llúria, i quan es va casar, primer al carrer
Casanova i després al Bailén. Sempre a l'Eixample. Fins i tot ara, que viu a
una residència. Casada amb l'escriptor i advocat Tomàs Roig i Llop, va tenir
set fills. Entre aquests, l'escriptora Montserrat Roig, l'actriu Glòria Roig i
la lluitadora antifranquista Maria Isabel Roig. Sols li queden 2 filles vives.
I té 13 néts i 14 besnéts. Malgrat la sordesa, l'Albina conserva la fermesa i
sagacitat a l'hora d'explicar-se, uns trets que s'expressen, encara, en els
seus ulls espurnejants. Testimoni lúcid d'un gavadal de canvis de Barcelona,
100 anys de memòria clara i emocionant.
«Vostè és...» «Diga'm de tu.» «Tu ets feminista?» «Sí.» «Independentista?» «Sí.» «D'esquerres?» «També.» «I creient?» «Sí, però no beata.» Són les seves credencials ideològiques; així de precises. No les va canviar quan es va casar, el 1932, a punt de fer 20 anys, amb Tomàs Roig, un conservador catalanista de la Lliga, ni les ha canviat tampoc ara, és clar. Avançada al seu temps, no ha renunciat a fer allò que volia, encara que durant anys es dediqués a fer créixer els seus 7 fills. Amb 50 anys es posa a fumar; amb 60 es treu el carnet de conduir, i amb 70 es llicencia en Filologia Catalana. Quasi res.
«Vostè és...» «Diga'm de tu.» «Tu ets feminista?» «Sí.» «Independentista?» «Sí.» «D'esquerres?» «També.» «I creient?» «Sí, però no beata.» Són les seves credencials ideològiques; així de precises. No les va canviar quan es va casar, el 1932, a punt de fer 20 anys, amb Tomàs Roig, un conservador catalanista de la Lliga, ni les ha canviat tampoc ara, és clar. Avançada al seu temps, no ha renunciat a fer allò que volia, encara que durant anys es dediqués a fer créixer els seus 7 fills. Amb 50 anys es posa a fumar; amb 60 es treu el carnet de conduir, i amb 70 es llicencia en Filologia Catalana. Quasi res.
Prèsencia .26/08/12
02:00 Text:Anna Ballbona. Foto: Joan Sabater
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada