Gabriella Napolitano - Un temps propi, és un projecte fotogràfic que impulsa a les dones a fugir dels límits imposats per la societat. Amb
motiu del començament del curs i de les Activitats al Centre Cívic de Balàfia posem en relleu la necessitat de
reinventar accions i llenguatges per representar un nou món.
Per sort, la nostra societat ha començat a entendre
que la conciliació de la vida laboral, personal i familiar ha
sobrepassat el debat circumscrit a allò que afecta les dones en
exclusiva i cada cop som més conscients i s’assumeix sense complexos que
la conciliació és cosa d’homes i dones per igual.
Ara bé, la natura estructural dels factors que construeixen les
desigualtats entre dones i homes encara fa necessari que des de les
polítiques públiques no només s’hagi de treballar per corregir les
situacions de discriminació, sinó que calgui impulsar les polítiques que
incorporin la perspectiva que les dones tenen de la vida per
contrarestar les inèrcies històriques que valoren la realitat masculina
com a preeminent i universal.
Com bé sabem, aquesta visió del món ha perjudicat profunda i
especialment les dones, ja que no ha tingut en compte les diferents
responsabilitats que les aquestes exerceixen i, molt menys, el dret de
les dones a comptar amb un temps propi. És des d’aquesta perspectiva que
l’Institut Català de les Dones se suma i involucra en les iniciatives
que demanen horaris més racionals i un avenç cap a la conciliació dels
temps.
Em refereixo al suport que des del Govern de la Generalitat de Catalunya
donem a la iniciativa per a la reforma horària “Ara és l’hora”, una
plataforma de la societat civil que aposta per implantar uns horaris més
racionals i beneficiosos per a la ciutadania, les empreses i les
institucions. L’objectiu és passar d’una distribució del temps pròpia de
l’era industrial a una que s’adapti a les necessitats de la nova
societat del coneixement, uns nous horaris que permetin conciliar la
vida familiar i laboral, augmentar la productivitat i la producció
empresarial i millorar el benestar de tota la societat.
També el Consell Nacional de les Dones de Catalunya, (CNDC)òrgan
consultiu de l’Institut Català de les Dones on participen 380 entitats
que treballen a favor de la igualtat efectiva de dones i homes, ha
resolt adherir-se a la mateixa iniciativa després de considerar que la
desorganització horària que vivim és un obstacle per a la competitivitat
i la producció empresarial, augmenta els riscos psicosocials, fa
persistir la divisió sexual del treball amb el manteniment de la
desigualtat de gènere, produeix problemes de salut derivats de la manca
de son en adults i infants, baixos rendiments educatius, manca de temps
familiar i personal i una disminució del benestar de la societat en
general.
El repte que tenim al davant va més enllà d’adaptar el mercat laboral a les exigències de les feines de cura i atenció essencials per a la supervivència del conjunt de la població. El repte és, també, endreçar els models antics i obrir la porta a noves fórmules d’organització comunitària i familiar que facilitin la creació d’una esfera personal del temps que permeti a totes les persones, i en especial a les dones, explorar les facetes de la personalitat que tenen a veure amb les seves necessitats, inquietuds i desitjos com a individus lliures i singulars.
El repte que tenim al davant va més enllà d’adaptar el mercat laboral a les exigències de les feines de cura i atenció essencials per a la supervivència del conjunt de la població. El repte és, també, endreçar els models antics i obrir la porta a noves fórmules d’organització comunitària i familiar que facilitin la creació d’una esfera personal del temps que permeti a totes les persones, i en especial a les dones, explorar les facetes de la personalitat que tenen a veure amb les seves necessitats, inquietuds i desitjos com a individus lliures i singulars.
el 17 de setembre a les 17 hores en parlarem
d'Ara és l'Hora
amb Fabian Mohedano i les representants del
CNDC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada