Entre
1450 i 1750, moltes regions d’Europa van patir la cacera de bruixes.
Els càlculs més ponderats apunten la xifra de 110.000 persones
processades i de no menys de 60.000 execucions. En un context de
crisi econòmica i de maltempsades, les suposades bruixes van ser
acusades de pertànyer a una secta universal presidida pel dimoni i de
provocar assassinats, infanticidis i destrucció de collites. La
iniciativa de la repressió va partir sovint de les comunitats locals.
de l' EXPOSICIÓ PER BRUIXA I METZINERA
Les víctimes van ser, arreu, molt majoritàriament dones pobres, sovint velles, que vivien soles. A Catalunya es van produir més de 400 execucions. Tot i que s’han documentat processos als segles XV i XVI, la repressió va prendre un caire generalitzat i massiu durant els anys 1616-1622.
La societat medieval creia en el poder de
la màgia i molts dels seus membres la practicaven. Les finalitats
perseguides eren molt diverses: des de curar o protegir fins a endevinar
el futur, descobrir coses i fets ocults, propiciar l’amor i el desig o
perjudicar i, amb la pràctica del malefici, destruir la
salut o el patrimoni d’altres. De fet, la màgia medieval
englobava realitats ben diferents: d’una banda, hi havia el que alguns
historiadors anomenen la màgia superior, recolzada en una visió més o
menys complexa de l’univers i de transmissió escrita; de l’altra, hi
havia la màgia inferior o fetilleria, que es limitava a buscar un
funcionament mecanicista i acostumava a ser de transmissió oral. Dins la
màgia superior cal distingir també entre nigromància i màgia natural,
segon es cercava l’ajut de poders sobrenaturals per mitjà d’uns ritus o
simplement conèixer i explotar els poders ocults de la natura. Des de la
Baixa Edat Mitjana, nigromància i fetilleria s’assimilarien a bruixeria, que comportava la idea de pacte amb el diable i submissió a la seva voluntat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada