DECLARACIÓ INSTITUCIONAL 8 DE MARÇ 2018
Veus que no veus
Per la visibilitat de les dones als mitjans de comunicació
El dret a la igualtat efectiva entre dones i homes és un dels drets humans que ha estat, sistemàticament, més vulnerat. Històricament, les dones han encapçalat moltes revolucions per a la millora dels drets humans i socials. Malgrat aquesta lluita constant, avui, en ple segle XXI, encara no hem aconseguit la igualtat efectiva.
Els moviments feministes de tot el món reclamen que cal alçar les veus i fer‐se escoltar. Per això, s’han unit en una “Vaga de totes” que reivindica, un cop més, els drets humans, la igualtat efectiva de dones i homes en tots els àmbits, i el dret de les pròpies dones a decidir sobre tot allò que les afecta, incloent‐hi el propi cos.
L’androcentrisme i el patriarcat són les principals causes de les desigualtats i de la violència masclista i és aquesta realitat la que hem de combatre.
A Catalunya volem enfortir les veus de les dones a tots els àmbits, tant en l’esfera pública com en la privada, atès que, massa sovint, les opinions de les dones són silenciades o situades en una posició inferior. Cal respectar les veus de les dones, no silenciar‐les i ignorar‐les. Volem que les veus de les dones siguin lliures, visibles arreu de la societat, en tots els sectors professionals, acadèmics, polítics i socials. Les veus de les dones són un valor del qual cap societat en pot prescindir.
Els mitjans de comunicació constitueixen una eina molt poderosa per a la transmissió de valors i imaginaris igualitaris, però, malauradament, també per a la perpetuació de les desigualtats entre dones i homes. Als mitjans de comunicació de Catalunya les opinions de les dones continuen sent poc visibles. Actualment, les dones només protagonitzen el 28% de les informacions. La veu autoritzada i pretesament més experta continua sent la masculina.
Com a Govern i com a societat hem de vetllar perquè els continguts dels mitjans de comunicació enforteixin les veus de les dones: difonent al màxim les seves aportacions, exigint una comunicació amb perspectiva de gènere, eliminant barreres per a l’accés a les TIC, convidant els mitjans a l’establiment de pautes d’autoregulació, elaborant guies de recomanacions de comunicació no sexista, promovent eines i bones pràctiques per garantir la presència paritària, tant a nivell de continguts com de professionals i d’equips directius, ajustant les col∙laboracions i els ajuts d’acord amb allò que determina la Llei d’Igualtat efectiva de dones i homes, i oferint suport a les xarxes de periodistes i comunicadores que treballen per una comunicació respectuosa amb les dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada