Sabem fer i fem Saber
Cristina de Pizan passà a la història gràcies al seu coratge defensor de la dona en una
època en què la dona era considerada inferior a l'home i molts homes
escrivien barbaritats sobre elles. Una feminista de principis del s. XV
que criticava la postura de Jean de Meung, provocant la discussió entorn a Roman de la Rose. Podem destacar les obres com Le Trésor de la cité des Dames ou Le livre des trois vertus
a on la dona és representada com una persona valenta i es podria
considerar un tractat de feminisme. Aquesta obra sembla una traducció de
Les dones Il·lustres de Boccaccio
a on segons el consell de les tres virtuts (raó, rectitud i justícia)
alliçona a les dones en la moral a seguir per obtenir el Tresor que obra
totes les portes de la Ciutat sigui de la classe social més elevada o
d'una dona de vida rural. És un document valuós per detallar totes les
comunitats socials que viuen a la França del s. XIV. D'aquesta manera
Christine defensa a les dones d'una forma intel·ligent i cultivada
oposada a la filosofia materialista i realista de Jean Clopinel de
Meung-sur-Loire, més proper a la societat burgesa i industrial a l'alça
que segueix la força de la naturalesa, a on la dona surt mal parada, per
sobre d'una manera de fer de l'amor cortès propi de l'aristocràcia. Del
Tresór de Christine queden pocs exemplars editats del s. XV i
XVI. Però les seves poesies més sensible són els que representant el
dolor d'un França víctima de la guerra civil a on cal destacar la poesia
dedicada a Joana d'Arc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada