Juanjo, sempre et tindrem al cor.
Carta virtual per l’amic Juanjo Garra,
des de Balàfia
Benvolgut Juanjo,
Començo a escriure aquestes línies tot esperant que en l’ èter el teu
ser virtual es connecti i esdevingui una comunió de pensament.Des que vaig saber que ens acompanyaries en cos en aquest super-olimp de les antípodes experimento una sensació de pèrdua i desemparament, a part de la natural tristesa que ara mateix …
Sincerament, m’atabala cada cop que penso “ li consultaré al Juanjo” ara m’he d’acarar i especular per esbrinar com ho hauries fet o quina opinió hauries tingut.
M’inquieta tot allò que ens ha quedat pendent:
Fer correus electrònics amb els nens i nenes de l’escola en la propera expedició com els de que t’enviaven els nens del Magí Morera, meravellats de la teva força i valentia, “vigila i cuidat” t’escrivien. Preguntaven com us ho fèieu, on menjàveu, ... vam obrir les seves ments a nous mons.
Portar de nou el programa d’esportistes d’elit als centres educatius, a més de la foto les preguntes l’experiència de l’esforç continuat de la fortalesa física i mental per tenir exemples de vida.
Bastir el rocòdrom de competició internacional que tant vam empènyer per fer, amb la Mercè i i el Josep Ramon del CEL, amb aquella expedició a rebre el trofeu del 100 anys al Palau de la Generalitat, per cert encara que hi fossis reticent hem demanat i aconseguit que el nou pavelló olímpics, porti el teu nom...
Escoltar i gaudir de les teves experiències en les conferencies i xerrades que tot sovint organitzem al Centre Cívic de Balàfia, m’esgarrifo recordant la del novembre passat on precisament descobries la fal•làcia de les pel•lícules d’espectaculars rescats a grans alçades on no poden arribar els helicòpters i on tot es extremadament complicat, quina raó que tenies.
Tornar a sentir l’ofec i l’admiració en veient els vídeos que rodaves.
Consolidar el nou model de la Cursa Popular de Balàfia que ja fa 32 anys (la segona més antiga de Lleida) vas engegar ..., et veig amb la bicicleta i el GPS quadrant el circuit un cop i un altre, les reunions amb la guàrdia urbana afinant els recursos, encara no t’hem pagat el casc que et va desaparèixer, ja ho sé, no el volies cobrar però te’l devem.
Vetllar i veure com la teva Mitja Marató de Lleida (de Balàfia 20 anys) arrenca el vol i esdevé un referent de qualitat amb la nova organització que si no vaig errat et vol homenatjar. La 20 la vas córrer i vas fer el 65 no està gents malament per un “aprenent de corredor de fons” com figura al teu twitter.
Comentar l’Esport Municipal, i del país que ja te tela.
Participar en el programa d’ajut en la gestió de les petites entitats esportives que amb tant bon criteri i tossuderia duies des del teu lloc com tècnic superior d’esports del teu Ajuntament.
Aconseguir el camp de futbol del final de la Plaça Roca Lletjós que ja demanàveu els nois de Balàfia quan encara portaves pantalons curts.
Fer funcionar a ple rendiment el Consell Assessor de l’Esport Municipal, ja ens hem reunit en comissions i amb el Txema, el Tòfol, el Francesc Reig, a veure si la de l’esport femení agafa l’embranzida, a Balàfia les acollim totes ...
Les presentacions, pregons (com el de la festa Major de Balàfia o el caragol bover de l’Aplec del Caragol) i inauguracions on desgranaves el teu ideari ple de bonhomia, de elogi de l’esforç, del sentit comú, de la senzillesa i modèstia que sempre et caracteritzen, i la referència a la persistència en la persecució dels teus somnis les dèries i la recança de deixar família i amics pendents de notícies, encara que t’he dir que ens vam acostumar a retrobar-te i a confiar que sempre tot aniria bé. Que be redactes i expliques.
I les converses , cada cop més per telèfon, amb les teves expressions entre les quals citaré “hi ha persones que pugen en un tamboret i es maregen” aquesta fina ironia amb la qual ho deies tot sense expressar cap crítica personal...
M’aturo, m’està sortint una llista massa llarga, ... sí que teníem coses en comú!
Et confesso que sempre vaig sentir una especial emoció quan em deies amic, penso no tenir prous mereixements per estar a l’alçada de la teva amistat.
D’ara endavant em proposo fermament “perseguir els meus somnis”, un d’ells i no pas el menor difondre el teu exemple, la teva manera de fer, i posar en valor tot el que ens has anat donant als que hem tingut el privilegi de compartir instants, projectes i dèries amb tu, Juanjo.
Fins quan sigui, espero que aquests mots viatgin en el vent com les pregaries tibetanes que ens vas ensenyar i que les nostres ànimes es trobin, junt amb el meu estimat fill Toni, en algun punt on els esperits, éssers virtuals, gaudeixin de Pau i Alegria.
El teu amic.
Toni Baró
President de l’Associació de Veïns i Veïnes de Balàfia
Ex RepresentantTerritorial de l’Esport de la Generalitat a Lleida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada