Fou instituïda pel moviment obrer com una jornada de lluita del proletariat internacional en la darrera sessió del Congrés Internacional Socialista, celebrat a la sala Pétrelle de París del 14 al 20 de juliol de 1889. La data fou escollida en commemoració de la vaga general convocada a Chicago i altres ciutats nord-americanes per al dia 1 de maig de 1886 per reivindicar la jornada de vuit hores, que fou secundada per prop de 200.000 persones. Les manifestacions dels dies següents esdevingueren violentes: el dia 3, amb enfrontaments dels manifestants amb la policia, i el dia 4, amb una explosió a la Haymarket Square de Chicago que provocà diverses víctimes mortals. Com a resultat de la repressió subsegüent vuit manifestants foren condemnats a mort, condemna que s’aplicà a quatre d’ells, i el seu funeral (11 de novembre) esdevingué un acte d’afirmació del moviment obrer nord-americà de repercussió internacional.
Durant la primavera de 1916 el malestar contra la guerra va començar a estendre’s entre sectors obrers. L’1 de maig a Berlín es van organitzar grans manifestacions. Karl Liebknecht va ser un dels oradors més esperats i dona un dels seus discursos més emblemàtics: “L’enemic principal està en el propi país”. Aquest esdeveniment va marcar l’inici d’aquesta commemoració que avui coneixem i que s’ha instaurat a gairebé tot els països del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada