VERSOS EN CAURE LA NIT
No val la pena plorar eternament per la pèrdua,
no cal lamentar si hom és confós;
s'ha de lluitar per tot el que és queda,
hem de guardar l'amor en un lloc morós.
Vides de naftalina, amors infinits
que, adustos, quedaran enrere;
encara que cruels, tornaran la treva,
la calma, la quietud i la placidesa
del revolt de les ombres finades ahir.
Ànima d'argent, suplici de pedra tallada,
existència soferta, trista i travada!
No avorreixis el ser per tot el que has perdut...
Estima la vida per tot el que encara et prepara!
Sònia C. Ignés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada