Quan cerquem en els referents històrics i etnogràfics aquelles formes, models o patrons,
explícits o implícits, a través dels quals la nostra societat s’ha manifestat al llarg de la història,
i ho fem a través de les experiències vivencials dels individus,
ens podem trobar agradables sorpreses:vides singulars que segueixen patrons culturals
diferents als expressats pel conjunt de la societat.
Xavier Eritja: Lleida: entre l'islam i el feudalisme
En Xavier ens farà una síntesi de
les recerques que, en els darrers anys, ha dedicat a l’estudi dels processos de colonització
feudal de la Catalunya
Nova entre els segles XII i XIII.
. El fenomen més visible
d’aquests és, sens dubte, l’envergadura dels
desplaçaments de famílies que
abandonaren les seves llars en les respectives regions d’origen per emigrar
vers les regions acabades d’ocupar. Les fonts escrites que genera la conquesta
revelen la presència de milers de persones. Cal suposar que la seva visibilitat
representa una part no majoritària de les que realment ho van fer. De fet, el
fenomen és la resposta i l’alternativa a una de les conseqüències de la
conquesta cristiana: el desallotjament de la població indígena dels territoris
que fins aleshores havien ocupat durant generacions. Les valls de l’Ebre i el
Segre van requerir l’aplicació de complexes estratègies militars —Tortosa i
Lleida van caure després de sis mesos de setge—; i tot i la signatura de
capitulacions, en virtut de les quals s’oferia, als vençuts, l’opció de romandre, els indicis
mostren una reducció molt significativa dels seus efectius. A més, les restes
d’aquesta societat andalusina (mudèjars) es troben molt localitzats en
determinats espais per efecte d’una reubicació imposada
pels conqueridors....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada