Avui escoltarem al Xavier Eritja: Lleida: entre l'islam i el feudalisme

Quan cerquem en els referents històrics i etnogràfics aquelles formes, models o patrons, 

explícits o implícits, a través dels quals la nostra societat s’ha manifestat al llarg de la història,

 i ho fem a través de les experiències vivencials dels individus,  

ens podem trobar agradables sorpreses:vides singulars que segueixen patrons culturals 

diferents als expressats pel conjunt de la societat. 

Xavier Eritja: Lleida: entre l'islam i el feudalisme

En Xavier ens farà una síntesi de les recerques que, en els darrers anys, ha dedicat  a l’estudi dels processos de colonització feudal de la Catalunya Nova entre els segles XII i XIII.

. El fenomen més visible d’aquests és, sens dubte, l’envergadura dels

desplaçaments de famílies que abandonaren les seves llars en les respectives regions d’origen per emigrar vers les regions acabades d’ocupar. Les fonts escrites que genera la conquesta revelen la presència de milers de persones. Cal suposar que la seva visibilitat representa una part no majoritària de les que realment ho van fer. De fet, el fenomen és la resposta i l’alternativa a una de les conseqüències de la conquesta cristiana: el desallotjament de la població indígena dels territoris que fins aleshores havien ocupat durant generacions. Les valls de l’Ebre i el Segre van requerir l’aplicació de complexes estratègies militars —Tortosa i Lleida van caure després de sis mesos de setge—; i tot i la signatura de capitulacions, en virtut de les quals s’oferia,  als vençuts, l’opció de romandre, els indicis mostren una reducció molt significativa dels seus efectius. A més, les restes d’aquesta societat andalusina (mudèjars) es troben molt localitzats en determinats espais per efecte d’una reubicació imposada

pels conqueridors....