donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

href="https://vimeo.com/313470669"> Taula Rodona Dona i Esport from Oliver Villas on Vimeo.

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

9 Taula rodona dona i esport from Oliver Villas on Vimeo.

dijous, 30 d’octubre del 2014

María Luz Morales, periodista. També coneguda com Felipe Centeno, Arial, Jorge Marineda

El cicle té per objectiu donar a conèixer l’obra de sis dones catalanes: Frederica Montseny, Rosa Sensat, Margarida Xirgu, María Luz Morales, Ángeles Santos i Teresa Pàmies,
María Luz Morales  Eguiluz (1898-1980)
va ser la primera directora d'un diari de gran abast nacional: La Vanguardia
  

 Nascuda a la ciutat gallega de A Coruña, de molt jove es va traslladar a viure a Barcelona.
Va començar les seves col·laboracions periodístiques a El Hogar y Moda, publicació de la qual va arribar a ser-ne la directora. L’any 1923 publicà el seu primer article a La Vanguardia. S’especialitzà en la crítica teatral i cinematogràfica i, de vegades, quan publicava en altres diaris i revistes, com per exemple La Noche o Imatges, signava amb el pseudònim de “Felix Centeno”.També col·laborava al diari madrileny El Sol i als setmanaris Lecturas, Films Selectos i Mediterráneo, entre d’altres.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/mujeres-para-un-siglo/mujeres-para-siglo-maria-luz-morales-escritura/713438/
 de Peter Pan
 L’any 1936 va ser nomenada directora de La Vanguardia. Sent la primera dona a Espanya directora d’un diari de gran tirada. Acabada la Guerra Civil, el càrrec li va costar un curt període d’empresonament i la marginació de tota activitat periodística. Llavors va tornar a escriure fent servir el pseudònim, però en aquesta ocasió de “Felipe Centeno”.
Ja rehabilitada, el carnet de premsa no se li va atorgar fins l’any 1948. Es vinculà al Diario de Barcelona, en qualitat de crítica teatral, comentarista de moda i articulista, fins que es va jubilar. També va col·laborar a El Noticiero Universal i a La Hoja del Lunes.
Va arribar a ser directora de l’enciclopèdia Universitas, de l’Editorial Salvat i creà el seu propi segell editorial, anomenat Surco.
Bibliografia:
Com assagista va escriure, entre d’altres, El Cine, una història en III volums. La Moda. El traje y las costumbres en la primera mitad del siglo XX, publicat per l’editorial Salvat, on tractà el fenomen de la moda com a fet cultural i sociològic.

En el transcurs de la seva llarga vida professional va rebre el reconeixement social i molts premis literaris, entre els quals hi ha Las Palmas Académicas de Francia, l’any 1956, el Premio Nacional de Teatro l’any 1965, el Premi d’Ors de l’Associació de la Premsa l’any 1970 i El Lazo de Isabel La Católica, l’any 1972. Va morir a Barcelona a l’edat de 82 anys.