Victòria Sau Sánchez (Barcelona 1930 – 6 de novembre 2013)
Investigadora feminista. Ha estat una dona profundament original, radical i única en el seu pensament, que ha dedicat la seva vida a reflexionar i denunciar les bases del sistema patriarcal alhora que ha formulat camins innovadors d’anàlisi. Entre els seus llibres destaquen el Diccionario ideológico feminista (1981) y el Vacio de la maternidad (1995).
Com a psicòloga i professora va portar a terme una tasca indispensable que li va permetre fer moltes amigues fidels fins l’últim moment. Ha estat un referent indiscutible del feminisme i va ser “Mentora” en el 1r. Congrés de les Dones de Barcelona (1999) i va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona (2004) i la Creu de Sant Jordi (2007). Les dones del moviment feminista li van retre homenatge a les Jornades “Les dones sabem fer i fem saber” (2006).
Properament, volem organitzar un acte de reconeixement en la seva memòria per honorar la seva persona i poder expressar el nostre dol i tota la nostra estimació. El seu cos descansa a Sòria com era la seva voluntat.
BIBLIOGRAFIA
-Manifiesto para la liberación de la mujer, Barcelona.1974
- La suegra. 1976
-Mujer: matrimonio y esclavitud.1976
-Mujeres lesbianas.1980
-Un diccionario ideológico feminista.(Volumen I y Volumen II) Barcelona1981
-Ser mujer, fin de una imagen tradicional. Barcelona.m 1986
-Aportaciones para una lógica del feminismo.Barcelona. 1986
-“Feminismo: la revolución total”, en Jornadas sobre Feminismo Socialista. Madrid. 1984.
- El vacío de la maternidad Madrid. 1995
-Psicología diferencial del sexo y género.1997
-Reflexiones feministas para principios de siglo.Madrid. 2000
- Segundas reflexiones feministas para el S.XXI. Madrid. 2008
- La suegra. 1976
-Mujer: matrimonio y esclavitud.1976
-Mujeres lesbianas.1980
-Un diccionario ideológico feminista.(Volumen I y Volumen II) Barcelona1981
-Ser mujer, fin de una imagen tradicional. Barcelona.m 1986
-Aportaciones para una lógica del feminismo.Barcelona. 1986
-“Feminismo: la revolución total”, en Jornadas sobre Feminismo Socialista. Madrid. 1984.
- El vacío de la maternidad Madrid. 1995
-Psicología diferencial del sexo y género.1997
-Reflexiones feministas para principios de siglo.Madrid. 2000
- Segundas reflexiones feministas para el S.XXI. Madrid. 2008
Enllaços d' INTERÈS
Red de Ciudades contra la violencia hacia las mujeres. Entrevista a Victoria Sau
Victoria Sau, Reflexiones feministas para principios de siglo
La maternidad era esto? por Victoria Sau
Patriarcado. Victoria Sau
Entrevista a Victoria Sau
Victoria Sau, Reflexiones feministas para principios de siglo
La maternidad era esto? por Victoria Sau
Patriarcado. Victoria Sau
Entrevista a Victoria Sau
Doris Lessing premi Nobel de Literatura del 2007,(1919-2013)
Filla d'un oficial de l'exèrcit britànica, va néixer el 1919 a Kermanshah, a l'Iran. Als sis anys la seva família, se'n va cap a l'antiga Rhodesia intentant tenir una vida millor coreant blat de moro i tabac, expectatives que no es compleixen. El 1949, va abandonar el continent africà i es traslladar a Londres. La seva vida a l'Àfrica la marca profundament. L'autora no defuig mai el compromís polític i n'afronta les contradiccions. El 1950 va escriure la primera novel·la, 'The grass is singing', on hi ha pinzellades de l'experiència que va tenir a l'Àfrica i de les seves idees polítiques: fou militant comunista fins el 1954. Les seves obres tracten dels conflictes culturals, les injustícies de la desigualtat racial i la tensió entre ètica personal, creació artística i compromís polític, tal com destaca el PEN català. 'El quadern daurat', la seva obra més coneguda, fou publicada originalment el 1962 i va significar la consagració de Lessing com a icona del feminisme. Va esdevenir un dels noms de referència del feminisme i de la lluita contra l'apartheid. Lessing té un bon grapat de llibres traduïts al català. Heus-ne ací uns quants exemples: 'El quadern daurat' (Edicions 62), 'El somni més dolç' (la Magrana), 'Mara i Dann: una aventura' (Empúries), 'La terrorista bona' (Enciclopèdia Catalana), 'L'amor, una altra vegada' (Destino), 'Dintre meu' (Destino), 'Històries de Londres' (Destino) i 'Passejant per l'ombra' (Destino). Fou guardonada el 1999 amb el premi Internacional Catalunya de la Generalitat, que s'atorga anualment a persones que han contribuït a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.
Sau, Va ser una de les figures
més rellevants del feminisme
del nostre país, pensadora lúcida i referent. Les seves
aportacions sobre la divisió sexual del treball, la maternitat, el cicle
menstrual, el patriarcat i la guerra han estat molt importants. “El femenisme és un moviment social i polític
que s’inicia a finals del SXVIII i que fa prendre
consciencia a les pròpies dones com a grup, com col.lectiu humà, de l’opressió,
dominació i explotació de que han estat objecte en la societat patriarcal. Això
fa que és moguin a l’acció per a l’alliberament
del seu sexe amb totes les transformacions de la societat que això requereixi”.
Lessing, sense deixar de descriure en els seus
llibres allò que ens manega i desmanega a tots: la vida humana amb les seves
tensions, la Nobel que ho va ser a contracor dels senyors del cànon –no els
agradava, no, la seva constant recerca de la llibertat de pensament, paraula i
obra- va escriure algunes de les seves obres sota la influència de l’autor de
mística sufí, Idris Shah. Això sí que és atemptar contra les etiquetes! Els era
difícil d’enquadrar, als senyors del cànon, aquella dona que s’havia mostrat
una mestra en l’art de narrar quan va escriure l’inclassificable El
quadern daurat, un experiment literari que va connectar amb les lectores
que de seguida es van veure reflectides com en un mirall en aquelles pàgines
fora de les convencions socials del moment.
No és exagerat dir que dones com Lessing i
Sau van fer-nos de models i mares simbòliques que van il.luminar tantes cambres fosques
de la nostra història com a humans. Fins fa quatre dies estàvem mancats de la
consciència del valor d’una genealogia, la femenina, que per segles ens havia
estat segrestada, a nosaltres, les dones, però també als homes, a la humanitat
sencera.
Primer Congrés de les Dones de Barcelona |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada