ANY VALLVERDÚ
“Soc escriptor per vocació.”
Enguany fa cent anys que naixia, a Lleida, Josep Vallverdú. Conegut sobretot com a escriptor de ficcions per a infants i joves, amb títols que s’han reeditat sovint i que s’han traduït a diverses llengües, potser encara no hem estat prou atents a tots els gèneres que ha treballat, raó per la qual és que tota la seva obra, que ha estat desplegada de manera unitària, però ramificada en àmbits diversos, no l’hem analitzada des d’una perspectiva global.
De tot aquest seu conjunt d’obra infantil i juvenil, com el gènere que més força tenia per al restabliment de la cultura catalana, és del que en rep més reconeixements tant per les seves característiques literàries com socials i culturals, i al costat de Josep M. Folch i Torres serà considerat un dels escriptors més prolífics. La seva popularitat en aquest gènere ha tingut una gran transcendència i ha influït de manera decisiva en generacions i generacions de lectors. Però si és cert que ha estat a través d’aquesta literatura que ha consolidat la seva vocació d’escriptor, no ho és menys, de cert, que aquest encasellament potser ha estat un impediment perquè la resta de la seva d’obra rebés més atenció de la crítica.
Josep Vallverdú s’ha volgut, també, activista cultural, i, alhora que s’anava explicant a si mateix a través dels llibres personals, s’anava construint una figura pública, amb presència ininterrompuda encara fins avui, a la premsa i en publicacions seriades en articles d’opinió cultural i política. I aquest seu avui també és dedicat a la poesia, amb títols nous, com Atresorat silenci, i un altre poemari, encara inèdit, però a punt. Tot al llarg d’enguany, de l’escriptor incansable que és Vallverdú en llegirem un quart volum de memòries i, encara, un cinquè que tracta exclusivament la seva relació amb la llengua, una novel·la negra i la poesia completa.
“Soc escriptor per vocació. Moltes persones no estan segures de tenir una vocació definida, la de l’escriptor, però, és de les que ho poden afirmar, perquè malgrat moltes dificultats, errades pròpies i obstacles o silencis que li salten al camí, l’escriptor no defalleix i sap que almenys una part de la seva obra sobreviurà. Un cop dit això, que podria passar com una declaració de principis, convé que distingim entre dues menes d’escriptors: d’una banda, els que s’ocupen tan sols de la seva tasca creadora, sense altre objectiu; i, de l’altra, els que, paral·lelament a la creació, estan amatents a les sol·licituds de la societat en el transcórrer dels dies i, si convé, si són cridats a donar testimoni de la seva humanitat, de la seva civilitat més enllà de la literatura, el donen. A mi em plauria entrar en aquesta segona categoria”.
L’Any Josep Vallverdú ens ha de permetre que tota l’obra, infantil i juvenil, els llibres personals i la poesia, bastida de realitats i descriptiva d’experiències, creixi en lectors, que rebi l’atenció de la crítica, que sigui objecte d’estudis acadèmics en cadascun dels seus caires creatius i que sigui traduïda, perquè com diu el poeta pugui trobar-se “al bat del temps, prop de tothom, en llunyedat de segles”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada