Francesca Bonnemaison i Farriols, escriptora i pedagoga (Barcelona, 1872-1949).
Francesca Bonnemaison i Farriols va treballar com a bibliotecària de l’Obra de Buenas Lecturas i va col·laborar a La Veu de Catalunya (amb el pseudònim de Franar) i a la revista Claror.
Però la seva gran aportació fou la fundadora de la Biblioteca Popular de la Dona (1909), precedent de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (1910).
Com a directora d’aquest centre desenvolupà una intensa tasca pedagògica i organitzativa per tal d’oferir a les dones una educació que els permetés millorar la seva situació laboral, social i cultural.
Francesca Bonnemaison va crear el primer centre dedicat exclusivament a la formació cultural i laboral de les dones,a Europa. Va ser el 28 de març de 1909 a la parròquia de Santa Anna i es deia La Biblioteca Popular de la Dona, precedent de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (1910).
Com a directora d’aquest centre desenvolupà una intensa tasca pedagògica i organitzativa per tal d’oferir a les dones una educació que els permetés millorar la seva situació laboral, social i cultural i afavorís la seva incorporació al mercat laboral o millorés les seves expectatives professionals.
Les alumnes podien estudiar un ampli ventall de matèries incloses les científiques o tècniques, aprendre idiomes, assistir a conferències, fer esport... Aquesta iniciativa pionera fou especialment significativa per a les dones obreres. Amb la proclamació de la República s'implicà en la vida política participant en les campanyes a favor del vot femení (1931) i presidí la secció femenina de la Lliga Regionalista (1932).
També treballà com a bibliotecària de l’Obra de Buenas Lecturas i va col·laborar a La Veu de Catalunya (amb el pseudònim de Franar) i a la revista Claror.
Un dels efectes de la discriminació de la dona era l’analfabetisme: generalitzat entre la classe obrera, era gairebé total entre les treballadores. Francesca Bonnemaison va entendre que l’educació d’aquestes dones era el fonament necessari per a una millora de les seves condicions de vida, i així va començar a desenvolupar un projecte pedagògic influenciat per la tasca de les introductores a Catalunya del feminisme reformista d’arrel catòlica. El treball d’escriptores com Carme Karr, Caterina Albert o Dolors Monserdà, aplegades durant aquells anys al voltant de la revista Feminal, fou una font d’inspiració per a ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada