Que siguin les pròpies entitats esportives les que fomentin l’accés i continuïtat de les noies i les dones a l’esport, no per obligació sinó per demostrar que la pràctica esportiva és per a tota la vida.
Que la universitat
prioritzi els estudis d'investigaió fet per dones i per a dones. Només fa uns anys que s’ha començat a fer
investigacions acadèmiques amb perspectiva de gènere. No cal que els hi recordi
que aquesta inclou les línies d’acció que permeten eliminar les
desigualtats, és la manera de veure, de posar-se, com diuen algunes
companyes meves, ulleres violeta. En l’esport i tot el que l’envolta, és
especialment flagrant aquesta manca de perspectiva.
Que els mitjans de comunicació influeixen tant en la
societat de forma positiva en la visibilització de l'esport realitzat per dones, actualment ja es
consideren una eina de socialització tan important com l’escola o la família.
Els infants comencen a veure la televisió i continguts per internet mitjançant
ordinadors cada cop amb menys edat i utilitzen mòbils i d'altres aparells
electrònics també de ben joves i així s’empassen estereotipsi missatges nocius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada