DONES DEL MOVIMENT VEÏNAL

http://dones.confavc.cat/

Amb la queixa a la mà i moltes manifestacions viscudes, poc a poc s’han anat aconseguint moltes millores que han fet del barri de Balàfia un lloc acollidor. La Isabel Saéz (Lleida, 1952), no sap quina ha estat la batalla guanyada que l’ha fet més feliç; si la nova escola bressol, el soterrament del tren, o les múltiples campanyes impulsades través de la Vocalia de la Dona, on n'és una de les cares més visibles.

Tot i haver nascut el 6 de març de 1952 a la Bordeta, a Lleida, ella se sent del barri de Balàfia, on s’hi va traslladar a viure amb els seus pares quan tan sols tenia deu anys. Filla d’una família d’esquerres, l’ambient que va viure a casa va ser sempre prou revolucionari com per imprimir un compromís en el seu caràcter que l’ha acompanyat al llarg dels anys. Ja de jove, quan a l’institut l’obligaven a cantar el “Cara al Sol”, s’hi negava matí rere matí, i entomava les patacades que li proferien els professors sabent que tot allò formava part d’aquella lluita.

No recorda on va començar tot, ni com. Una cosa va portar l’altra i aviat es va trobar militant en el PSUC en la clandestinitat. El seu paper dins el partit fou prou rellevant com per convertir-la en la responsable dels comptes i, poc a poc, amb un caràcter fort i la certesa que calia treballar amb fermesa per aconseguir sortir del forat en què la dictadura havia soterrat el país, va anar agafant un protagonisme no buscat en un barri perifèric en el que les condicions de vida no eren fàcils.

A més de militar al PSUC, la Isabel va estar molts anys vinculada al sindicat Comissions Obreres i a les lluites del barri a través de l’Associació de Veïns que en aquells primers anys de democràcia es deia “Associació Verge Blanca i Adjacents”. “En el moment en què vaig entrar a l’AV, la situació del barri era molt precària”, explica. “Mancaven carrers i hi havia uns blocs als quals només s’hi podia arribar creuant camps abandonats”.

Amb la queixa a la mà i diverses manifestacions, poc a poc han anat aconseguint moltes millores que han fet del barri de Balàfia un lloc acollidor. La Isabel no sap quina ha estat la batalla guanyada que l’ha fet més feliç. “Em costa molt decidir-me perquè han estat moltes les coses que hem pogut canviar. Potser algunes de les coses més importants han estat que vam aconseguir que soterressin les vies del tren després que hi haguessin hagut moltes morts i, fa tan sols dos anys, per exemple, van construir l’escola bressol que tant havíem estat reclamant”. Les condicions del barri han canviat molt però la Isabel no oblida les hores passades d’administració en administració, esperant que rere alguna de les portes a les que trucava s’hi amagués la solució a algun dels molts problemes contra els que han lluitat.

Actualment, la Isabel continua treballant per al barri des de l’AV on s’encarrega de la Vocalia de la Dona. A més, també està vinculada a Dona Balàfia Associació. Aquest lligam amb el món de la dona i les seves problemàtiques li ha permès veure com aquestes han anat evolucionant al llarg dels anys. Les condicions de la dona han canviat des que la democràcia va començar a treure el cap pel barri i en moltes coses han millorat. Però tot i això, la Isabel és conscient que encara hi ha molta feina a fer. La violència de gènere, les condicions laborals, la conciliació familiar. “No ens hem alliberat tant com ens pensem”, assegura.

Precisament per això, ella segueix allà posada, sense baixar la guàrdia. L’associacionisme al barri de Balàfia de Lleida té molta força. El sector femení cada vegada és més present dins les entitats, agafant una rellevància que no havia tingut en èpoques passades. Algunes de les reivindicacions vénen d’enrere; d’altres són més recents, com la crida que fan a la Paeria per tal que hi hagi més carrers amb noms de dones. De moment, una petita victòria: el pavelló esportiu de Balàfia va ser batejat amb el nom d’Agnès Gregori, la primera atleta lleidatana que, l'any 1935, es va proclamar campiona absoluta de Catalunya de l’atletisme femení. Una gesta de la que la Isabel se sent especialment orgullosa ja que és el primer cop que el nom d’una dona encapçala les instal·lacions esportives del barri lleidatà.

Neus Martí (Periodista de l'ADPC)