Giuseppe Pellizza da Volpedo nel 1901
L'1 de maig és la jornada més significativa del moviment obrer, i se celebra des del 1890 en record dels quatre treballadors de Chicago (Illinois, EUA) sentenciats a mort el 1886 pel simple fet d’haver reivindicat un seguit de millores socials i laborals molt justes. Aquest dia gent treballadora de tot el món es manifesten amb un esperit clarament reivindicatiu.
Originàriament, les manifestacions del Primer de Maig reivindicaven sobretot una jornada laboral de vuit hores, una demanda que avui ens pot semblar estranya i tot, però hem de tenir en compte que llavors un obrer podia arribar a treballar a la fàbrica setze hores cada dia en unes condicions pèssimes.
Aquests últims cent anys les condicions laborals i socials dels treballadors han variat substancialment, sobretot a Occident. Però, malgrat la lluita obrera incessant de final del segle XIX i de la primera meitat del XX, les condicions de vida del proletariat no van millorar, d'una manera important, fins després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Aleshores els milions d'individus que havien participat en la pitjor de les guerres van reclamar de poder viure en pau i amb un mínim de drets socials garantits. La sanitat i l'educació públiques, les pensions, les vacances pagades i el subsidi de desocupació foren alguns dels beneficis assoliats pels treballadors.
Malauradament, el nostre país restà al marge d'aquests canvis, aïllat per la ferotge dictadura franquista, que no tan sols va reprimir el moviment obrer, ans va provar per tots els mitjans d'anorrear la llengua i la identitat catalanes. Sigui com sigui, a mitjan dècada del 1970 els drets socials i laborals dels treballadors foren retallats severament, i encara ho foren més arran de l'ensulsiada del comunisme, l’any 1989. Els drets socials bàsics s'han mantingut, però han tornat a florir les idees econòmiques liberals que havien dominat la Revolució Industrial, pleníssima de penalitats per a la classe treballadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada