Diccionari Biogràfic de Dones,
ret homenatge
en el Dia Internacional de la Dona, a la tasca de dones destacades dels territoris de parla catalana
En el Dia Internacional de la Dona destaquem les 655 biografies de dones que inclou el Diccionari Biogràfic de Dones, que han esdevingut un referent per la seua vida i trajectòria professional.
RECORDEM A ZOE ROSINACH
Farmacèutica i primera doctora en Farmàcia espanyola. Filla del dentista Pau Rosinach, natural de Juneda (Garrigues), i la llevadora Carme Pedrol, natural de Lleida (Segrià), que vivien al carrer Blondel de Lleida. Tingué tres germans: Carme, Carmel i Pau. Zoe estudià a l’Institut General i Tècnic de Lleida, establiment en el qual obtingué el batxillerat el 1913. Al setembre d'aquell any, es matriculà a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, centre en el qual romangué fins al curs 1915-1916, data en què traslladà la seva matrícula a la central de Madrid, ja que tenia problemes per aprovar l’assignatura d’Anàlisi Química per la seva condició femenina. A Madrid pogué continuar la carrera i es llicencià el 1917, tot i les dificultats per assistir a les classes, ja que Zoe i altres dues companyes seien separades dels homes i un catedràtic les acompanyava al seu domicili. Amb tot, Zoe, que sentia autèntica passió per la farmàcia, convencé el doctor Francisco de Castro, catedràtic de l’assignatura de Microbiologia, perquè sol·licités una plaça d’investigadora al doctor Obdulio Fernández, director de l’Institut Nacional d’Higiene Alfons XIII. Acceptada en aquell centre, el 17 de juny de 1920 llegia i aprovava amb excel·lent per unanimitat la seva tesi doctoral, dirigida pel doctor Antonio Ruíz Falcó, de la secció d’epidemiologia de l’esmentat Institut. El treball de 70 planes es titulava: «Bacilos diftérico y pseudo diftérico. Crítica de los procedimientos empleados para su diferenciación y modificación introducida al método de Costa, Troisier y Dauvergne», i va merèixer l’elogi de la comunitat farmacèutica nacional, fins al punt que l’Institut li oferí la possibilitat de continuar investigant al centre. El rei en persona felicità la nova doctora en un dinar organitzat per la casa reial en honor dels graduats durant aquell curs. També, la revista «Blanco y Negro,» en el número 1525, reproduïa la fotografia de Zoe abillada amb els atributs del grau universitari que la distingien com la primera doctora en farmàcia d’Espanya. L’esdeveniment tingué ressò a Lleida, ja que aparegué la seva fotografia al Butlletí Oficial de Farmacèutics de la província acompanyada d’una felicitació.
Altrament, durant aquells anys, juntament amb la seva germana Pau, odontòloga que emigrà a Xile, fou una de les primeres dirigents feministes espanyoles, ja que el 1920 fou nomenada secretària de la Joventut Universitària Feminista de Madrid, presidida per Clara Campoamor i fundada sota l’empara de l'Associació Nacional de Dones Espanyoles, la primera organització espanyola creada el 1918 en defensa dels drets de les dones. Tanmateix, Zoe no continuà investigant ni exercint de feminista, però treballà de farmacèutica.
Casada amb el metge Pedro Baringo el 1921, va tenir dos fills: Joaquín (1922-1987), farmacèutic; i Pedro (24.10.1924), advocat. Passats uns anys, Zoe es col·legià a Terol el 1930 i obrí la seva primera oficina a Albalate del Arzobispo (Terol) el gener de 1932. Per raons polítiques la tancà el 26 de maig de 1936 i traslladà la residència a Saragossa, ciutat en la qual desenvolupà la seva tasca professional. Molt aviat demanà la inscripció al Col·legi de Farmacèutics de Saragossa, el 23 de novembre de 1937. Rebuda l’autorització d’aquella associació, primer obrí una farmàcia al carrer Cortes de Aragón, el 15 de gener de 1938, avalada per una empresa del ram. Tres anys més tard, el 20 de maig de 1941, traslladava la seva oficina, definitivament, al número 34 del carrer Hernán Cortés, indret en el qual romangué elaborant fórmules magistrals fins al dia de la seva mort, esdevinguda el 31 de gener de 1973.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada