Clara Campoamor
L'1 d'octubre de 1931 es va aprovar al Congrés dels Diputats el dret al vot femení a l'Estat espanyol. Tot i això, no fou fins l'any 1933 que les dones varen poder votar en unes eleccions.
Abans de la votació, va destacar el debat protagonitzat per Clara Campoamor, a favor del sufragi femení i Victoria Kent, en contra del sufragi femení. Els resultats de la votació varen ser aquests: 161 a favor del sufragi femení i 121 en contra.
DECLARACIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
amb motiu del vuitantè aniversari
del reconeixement del sufragi femení
Tram. 401-00024/09
als 80 anys
El text del Parlament ret homenatge a “les dones i als homes que, al llarg de les generacions, van lluitar, des de
l’activisme cívic, la reivindicació sufragista i l’acció política, perquè fos possible aquella fita democràtica”.
A la declaració, el Parlament també constata que “tot i que avui hi ha igualtat de sufragi, encara perviuen obstacles de
caire social, laboral, econòmic i cultural que impedeixen la plena igualtat entre homes i dones en les diverses
manifestacions de la vida democràtica, sobretot pel que fa a la difícil conciliació de la projecció pública amb la vida
familiar”. Per això, declara el compromís de fomentar “la participació política de les dones i d’afavorir les condicions
socials, laborals i culturals que permetin aconseguir la plena igualtat entre homes i dones”.
El sufragi femení va començar l’any 1931 a l’estat espanyol, durant la segona república.Malgrat aquest compromís, no és Parlament per a dones ja que el nombre ha baixat al 38,5% de diputades, Havia arribat al 43% dels parlamentaris. L'evolució del nombre de diputades havia augmentat progressivament des de la I legislatura fins ara.
Quin motiu explica el descens de diputades al futur Parlament? Bàsicament, la decisió dels partits d'optar majoritàriament per homes per liderar les seves respectives llistes a les quatre circumscripcions catalanes. Els resultats de les últimes eleccions van fer que, menys Junts pel Sí, la resta de partits hagi obtingut un o dos escons a Girona, Lleida i Tarragona, amb l'única excepció dels quatre escons de Ciutadans a Tarragona. Han entrat només els primers a cada demarcació, i els primers eren gairebé tots homes.
La llei d'igualtat que es va aprovar al Parlament de Catalunya el 2006 obliga els partits polítics a que les seves llistes electorals siguin paritàries, és a dir, que el nombre de persones de cada sexe no sigui superior al 60% ni inferior al 40%. No obstant això, una cosa són les llistes en general i una altra l'ordre concret en el que cada formació decideix situar els candidats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada