El Consell Nacional de les Dones de Catalunya, CNDC, entitat reconeguda com a consultiva per part del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides, ECOSOC, ha aprovat la Declaració per
al 60è període de sessions de la Comissió de la Condició Jurídica i
Social de la Dona d'aquest organisme, que tindrà lloc del 14 al 24 de
març de 2016, i on es fa seguiment de l'evolució de la situació de les
dones respecte els objectius marcats en la cimera de Beijing de l'any
1995, IV Conferència Mundial de la Dona.
L'Informe Brundtland -1987- tenia com a
propòsit analitzar i proposar noves polítiques de desenvolupament econòmic que
poguessin satisfer les necessitats del present sense comprometre les futures
generacions. Aquest informe, coordinat per la llavors primera ministra de
Noruega, Gro Harlem Brundtland, va utilitzar per primera vegada el terme
“desenvolupament sostenible”. Posteriorment, seria recollit a la Declaració de
Rio (1992) i reafirmat en la Conferència de Rio+20. El desenvolupament
sostenible implica adoptar mesures que millorin els seus tres pilars: societat, economia i medi ambient. I
les dones n’han de ser agents fonamentals per seguir avançant. Àmbit social Les violències contra les
dones són el principal obstacle per al seu apoderament i per al desenvolupament
sostenible de la nostra societat. Les dones seguim exercint un paper
fonamental en la sostenibilitat de la vida. La violència estructural i
simbòlica, que es tradueix en manca de reconeixement i de recursos, dificulta
la consecució dels objectius del desenvolupament sostenible. La precarietat
laboral, la càrrega de la cura, la
desigualtat salarial i el sostre de
vidre col·loquen en situació de gran vulnerabilitat les dones que pateixen
violència. La reducció del treball en el camp, abans realitzat per un 40% de
dones, ara està en un 2%. La dificultat d'accedir a un habitatge pot perpetuar
relacions de violència. D'altra banda, la legislació en matèria de violència i
la seva aplicació provoca sovint una major victimització de les dones que no
troben reconeixement ni protecció. La falta de reparació de les dones que
pateixen violències per part de les institucions és un fre a l'apoderament. L'accés de les dones a l'educació, la
formació professional i l'augment de les seves capacitats esdevenen la clau del
seu apoderament i de la millora dels seus mitjans de subsistència. El
suport públic a objectius concrets pot assegurar la igualtat d'oportunitats en
matèria d'educació i capacitació professional, especialment en àmbits com les
ciències i la tecnologia. D'aquesta manera, les dones exerciran un paper més
important en les activitats de recerca i desenvolupament, per exemple, en temes
de tecnologies respectuoses amb el medi ambient. La salut, pilar fonamental de
l'apoderament, es veu afectada per diversos factors mediambientals i culturals
com l'ús de pesticides en zones agrícoles que malmet especialment la salut de
les dones, la regressió del Delta de l'Ebre que amenaça una població sencera o
la diversitat de malalties provocades per les violències viscudes al llarg del
cicle vital. Altres aspectes que cal remarcar és el biaix que tenen les
recerques clíniques i sanitàries en què les dones no són el subjecte d'estudi,
i l'escassa anàlisi des de la perspectiva de gènere que ofereixen les dades de
l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA). Globalment, ens preocupa la
incorporació dels drets sexuals i reproductius en els Objectius del Desenvolupament
Sostenible, que han estat desmembrats i sotmesos a un canvi de paradigma
vinculant-los a la provisió de serveis i oblidant la transversalització dels
drets com a pilar fonamental. És imprescindible aconseguir dissenyar indicadors
quantitatius i qualitatius que mesurin realment els resultats i puguin establir
i esmenar les polítiques en favor seu, crear estratègies d'aplicació -adequades
als diferents països, regions i comunitats- que incloguin mecanismes de
rendició de comptes participatius i finançats per a l'ús de la societat civil.
A Catalunya, celebrem que el Parlament hagi aprovat, recentment, una declaració
que considera aquests drets com a fonamentals i com un dels eixos centrals en
el desenvolupament sostenible. Totes les polítiques públiques han de contemplar
un enfocament de gènere i abordar els factors estructurals que perpetuen les
desigualtats. Aquestes han de basar-se en principis de justícia social que
comptin sempre amb la participació activa de les dones, possibilitin els
mecanismes d'accés i comunicació efectius que facin visibles les iniciatives
d'autogestió i les xarxes de suport entre dones. És imprescindible dotar les
polítiques de recursos econòmics adequats per aconseguir-ho i avaluar-ne els
seus èxits així com reduir les desigualtats entre països, en un marc de major
solidaritat, perquè disminueixi la pobresa de les zones més empobrides. Àmbit
econòmic La crisi econòmica segueix essent una realitat. En aquest context cal
ressaltar l’impacte especialment negatiu en moltes dones ja que la disminució de prestacions socials les ha
obligat a retornar al paper de cuidadores sense remuneració ni drets reconeguts
i tornant a dependre de la parella. Actualment les dones representen a
Catalunya el 46% de la població activa i la seva taxa d'atur està en el 20%. La
bretxa salarial se situa al voltant del
19% i és més gran en feines de menys formació i contractes de jornada
completa. A partir dels 45 anys les dones catalanes pateixen més la
discriminació salarial. Aquesta bretxa s’acaba traduint en menys prestacions
d'atur i pensions més baixes per a les dones. Cada any les pensionistes
catalanes reben 4.429 milions d'euros menys que els homes a causa d'aquesta
discriminació salarial i també de la menor participació de la dona al mercat
laboral. Una altra problemàtica que ens afecta és la dificultat per accedir a
llocs de presa de decisions en les empreses. Això té un important impacte sobre
el creixement i la capacitat econòmica del país. Integrar la paritat al mercat
laboral seria un actiu per resoldre la crisi econòmica. Els principals
obstacles per a l'accés a aquests càrrecs a Catalunya tenen a veure amb factors
culturals (cultura empresarial masculina, falta d'autoconfiança de les dones,
poca coresponsabilitat en la llar) i normatives (horaris de treball, traves a
la major conciliació de la vida familiar i laboral, etc.). Referent a
l’emprenedoria, encara ara és predominantment masculina. Al 2014 més de 6 de
cada 10 emprenedors en fase inicial eren homes. No obstant això, l'activitat
emprenedora femenina a Catalunya (5,9%) es manté per sobre de la resta
d'Espanya (4,3%) i d'Europa (5,0%). La
taxa d'activitat emprenedora femenina més alta ha estat la corresponent a dones
amb educació superior (26%). Àmbit mediambiental Els recursos del planeta
no són inesgotables. El nostre model de desenvolupament i consum a escala
global és insostenible, extractiu i injust. Preval el benefici empresarial
d'uns pocs per sobre de la vida i la salut de la Terra i dels éssers que
l'habiten, convertint els recursos naturals en armes de control i dominació que
afavoreixen l’increment de desigualtats, pobresa i exclusió social, perpetuant
així l’exclusió de les dones en els processos de desenvolupament i dels seus
beneficis. La participació de les dones,
el seu paper en la gestió i adopció de decisions són fonamentals per als
processos de desenvolupament sostenible i l’accés a càrrecs de govern en els
plànols local, nacional i internacional, on poden ser eficaces agents del
canvi. Diversos estudis constaten que les dones, a causa del seu estil de
vida i pautes de consum, semblen preocupar-se més pel medi ambient i tenen un
major sentit de responsabilitat cap a l'assoliment del desenvolupament
sostenible. Hi ha indicis que les dones solen ser consumidores més
responsables, reciclen més i utilitzen
el transport públic més sovint que els homes. El nostre model energètic
està basat en la utilització de combustibles fòssils i nuclears, i penalitza la
utilització d'energies renovables. Un altre problema és el model agroalimentari
(cultius transgènics que alimenten, també, la nostra ramaderia). Caldria
apostar per una seguretat alimentària i una millor nutrició, promoure
l'agricultura sostenible, ecològica i de proximitat així com garantir la
sobirania alimentària de les comunitats productores. La ciutadania catalana
s'ha mobilitzat, en nombroses ocasions, contra el Pla Hidrològic de l'Ebre, per
la sobreexplotació, per l’incompliment de tractats de la Unió Europea sobre
l'aigua, per no tenir en compte els efectes del canvi climàtic, per posar en
perill espais protegits, per la utilització d'herbicides nocius per a la salut
(glifosat), pel fracking… (tècnica d’extracció de gas no convencional que el
Parlament català va prohibir al 2014). Com sempre, volem destacar que els temes
anteriorment tractats (social, econòmic, mediambiental) tenen un plus quan
afecten les dones majors, de diferent origen ètnic, amb diversitat funcional,
d'àmbit rural, amb opcions o identitats sexuals no hegemòniques o que viuen en
situacions de monoparentalitat.
El
Consell Nacional de les Dones de Catalunya, que integra 379 entitats, fa una
crida perquè: • A Catalunya s'adoptin les mesures necessàries per a la
consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible segons l'agenda
mundial. • El govern català, en les seves relacions internacionals, insti els
governs a promoure els drets de les dones en qualsevol lloc del planeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada