Calen veles al vent per fer bullir la mar de la poesia.
La nostra crida per la POESIA és compromesa: busquem els millors versos, i la Sònia en els ofereix. No ens quedem amb els poetes del segle passat o del XIX-, que es debaten entre l'enyor a la terra des de l'exili i l'amor "perquè sí, perquè el cos m'ho demana", parafrasejant Maria Mercè Marçal. L'impuls patriòtic, "en una pàtria tan petita que la somio completa" -com deia Pere Quart-, que també ha fet podi.
Els que hi són, són intocables, han assumit la veu d'un poble.
Injustament la presència femenina en aquest món evidencia un cop més el reflex de la societat que ens envolta. Un toc d'atenció. GAUDIM d'una poetessa viva.
La Sònia Carrasco
i l'estol d'amigues i amics ens donaran : matins, terra, camins ...
Que aquesta presentació serveixi d'impuls per descobrir el pler sense mesura de la
dolça metzina poètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada