PAISATGE D’ESTIU
Resseques, les
tiges del blat
es dauren en
la calor de l'estiu,
la verdor
d’ahir se’n va
sota una fina
pàtina de groc.
Crema la flor
el seu pol·len rogenc
i la silueta
del sol
reclama les
seves espurnes de llum.
La vida d'un
vell tronc s'apaga,
però neix un
ser nou en la nova fulla.
Sentint la
cremor de l'aire
que clivella,
calent, el meu rostre
i sentint
allà baix la font que brolla constant
he caigut
profundament enamorada
de tots els
racons...
D’aquest
Montsec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada