Tina Modotti. La Fotògra Revolucionària, recordem el seu naixement 118 anys desprès!

Tina Modotti és una de les dones que es van avançar al seu temps: va lluitar pels drets de la classe més desfavorida en diversos països.  

“Tina Modotti, hermana, no duermes, no, no duermes;
tal vez tu corazón oye crecer la rosa
de ayer, la última rosa de ayer, la nueva rosa”. 

Pablo Neruda

 

 

Tina Modotti, italiana de naixement, 16 d'agost de 1896,  és mexicana, però també espanyola, alemanya o russa. És va educar en escoles italianes i austríaques, però a causa dels escassos recursos econòmics de la seva família, als 12 anys es va veure obligada a treballar en una de les fàbriques tèxtils de la seva ciutat natal; no obstant això, la situació no va millorar i al 1913 la família va haver d'emigrar a San Francisco (Estats Units), on es va treballar a una fàbrica de seda (de 1913 a 1914) i després com a modista (fins 1917).

 

Al començar la Guerra Civil es va traslladar a Espanya per formar part del Cinquè Regiment. Quan va arribar, va renunciar a fer una sola fotografia. per a ella no era compatible l'art amb la violència dels esdeveniments. Se sentia incapaç de retratar el que veia i va optar per la lluita armada. Vidali, dirigent de les Brigades Internacionals, li va ordenar canviar les armes per l'espionatge, ja que els seus coneixements d'italià eren molt beneficiosos donada la nacionalitat de les forces que donaven suport als franquistes. També va col · laborar en els hospitals amb el Socors Roig. Va haver de coincidir amb Gerda Taro a Almeria, doncs a Modotti se li va encarregar el seguiment de la tragèdia en aquesta ciutat. Els seus reportatges es publicaven a Ajuda, òrgan de premsa del Socors Roig Internacional, i els signava amb algun dels pseudònims que va utilitzar a Espanya: María, Carmen Ruiz o Vera Martini.  

 

 Torna a Mèxic el 1939, on continua la seva activitat política mitjançant l'Aliança Antifeixista Giuseppe Garibaldi amb un nom fals; fotografiar, treballar i continuar la seva tasca política fins a la seva mort el 1942, deguda a un atac cardíac. Durant aquells anys a Tina que estava en plenitud de la seva sexualitat, no li feia res mostrar la seva nuesa, no s'inhibia, li agradava jugar nua; li molestaven els lligams, els botons, els cinturons o qualsevol peça que li fes nosa per moure. Tenia una forma molt especial de caminar, de parlar, tot en ella era cridaner, i més per als mexicans poc acostumats a una dona amb aquestes característiques. 

 Tina es va impressionar tant amb Mèxic, que va voler plasmar en imatges fotogràfiques com un homenatge, encara que no només captava les seves formes estètiques, sinó que retratava la visió d'un país ple de misèria i injustícia.