Estimat Juanjo,
Ja ens veus , som aquí per batejar el
Pavelló, que fins ara era Olímpic. Del mont OIimp, de la muntanya més
alta de Grècia, aquella on vivien els deus grecs.
Estic segur que la teva humilitat i
la de la teva família no et creu mereixedor de tant honor. Per això,
conversant amb tu com ho fem, imaginàriament, ens diries, amb aquell
humor teu que tu voldries solament “apadrinar” aquest pavelló.
Per avançar en el temps, la societat
necessita referents i encara que no en fóssim tant conscients tu n’erets
un. Tristament, us hem de dir que potser no ho volíem, que ell encara
no ho voldria. Però us he de dir que és un encert i malauradament ens
omple d’orgull.
Aquest pavelló, Juanjo, compleix
plenament amb el teu esperit: de compartir, un equipament, municipal,
que dota d’igualtat d’oportunitats, a dos barris humils, de la ciutat de
Lleida, per a la pràctica de l’esport.
Aquest pavelló es part del fruit del
teu treball, des de l’Ajuntament i per a la ciutat i, en particular pels
barris del Seca de Sant Pere i de Balafia. Segurament fent d’animador
sociocultural, tractant amb els veïns que tant t’estimaven, ja es va
gestar la idea d’impulsar un equipament similar. Aquest darrers anys,
des de la Regidoria d’Esports els vas veure i en vas viure la seva
construcció.
Qui sap que ens hagués deparat el teu
intens treball, les teves ganes de lluita per idees NO impossibles. La
teva empremta ha ajudat a materialitzar els desitjos de molts veïns. La
família ha copsat l’estima de la gent dels barris i creieu-me que el
Juanjo s’hi identificava i estimava molt, la gent dels barris.
D’aquí unes hores, un dies, quan tots
estiguem distrets, treballant, el Juanjo pujarà a la coberta d’aquest
pavelló per contemplar el que fem. Aquell moment no veurà la neu del
Dhaula, veurà aquelles coses que tant li agradaven de l’estimada Lleida.
Veurà des d’aquest raconet de la ciutat, voltat encara de conreus i
fruiters, lluny del soroll, tal com li agradava. Per aquí podrà passejar
i trobar la seva “estimada bicicleta” o podrà córrer pel carrer
Llibertat, seguint camins de Marimunt o baixant pels de Montcada,
descobrint potser encara algun racó desconegut, ben a prop sempre de
Corts Catalanes.
PAVELLÓ JUANJO GARRA i (pròxim)
ROCÒDROM KESHAP GURUNG, sereu el record d’una gesta inhumana d’esforç,
de lleialtat, de companyerisme, de lluita fins als darrers alés de
consciència contra totes les adversitats.
Estimat Juanjo, no ens deixes més
remei que repassar el passat per reviure’t en el present. Ja no
entrenes amb l’Oscar, no vas a dinar a Casa Matilde, no reculls a la
parada del bus a l’Aina, no pares taula per sopar amb l’Assumpta. Ja
saps que tots et trobem a faltar i no et tindrem més aquí, per això
ajuda’ns a que sorgeixi un altre “Garra”, un altre “Juanjo Garra”, acull
i apadrina aquest pavelló amb tot el teu cor.
Per que en un futur els joves que entrin per aquestes portes, tot i que encara no sàpiguen que coi! volen
dir aquelles paraules rares que en deies, il·lumina’ls, motiva’ls per
que busquin QUIMERES, les seves, i teves QUIMERES PERSONALS.
Lleida, 14 de desembre del 2013
Ramon Sanahuja
Cunyat de l’Assumpta Moreno
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada