Benvingudes
M’agradaria fer un petit recordatori a
la dona anònima, que va sembrar, amb el seu constant i silenciós
quilometratge, el que s’està forjant en els nostres dies.
Entrenaments, de vegades solitaris, amb
moltes ganes de superació, per poder competir i gaudir de les poques
curses que teníem en aquella època.
Ens coneixíem totes, i sabíem, els
nostres límits i qualitats. El respecte, admiració i ganes de col·loqui,
feia de les curses una característica habitual.
La reduïda participació de les noies,
vora el 15%, feia que els altres corredors ens coneguessin pel nom, tot i
nosaltres no saber qui eren. La inferioritat femenina era palesa en
tota la comarca, essent en els nivells de més quilometratge (la marató)
un fet encara més remarcat. La dona atleta era admirada per les altres
dones, que per circumstàncies familiars o particulars, no s’atrevien a
calçar-se unes sabatilles i sortir a gaudir del córrer com nosaltres.
És un orgull organitzar la Cursa de la
Dona de Lleida i donar la possibilitat a la participació i/o
col·laboració a una gran festa d’esport i salut per a totes. Amb moltes
ganes de veure les diferents cares, edats i qualitats físiques de tota
mena recorrent els carrers de la nostra ciutat. Omplir, pam a pam, els
5,6 km del recorregut tot formant una llarga serp taronja.
Voldria sentir que el relleu arriba, ja
toca… que la dona anònima passi a ser cents i cents de dones, no tan
conegudes, però si consolidades.
Aquesta foto serà diferent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada