Aquesta va ser una de les conclusions de la “IV taula rodona: Dona i Esport” , organitzada per donabalàfia associació i AVV Balàfia. L’afirmació amb la qual tots les i els convidats van estar d’acord va ser què la lluita per la desaparició del sexisme en l’esport, depén de cadascú de nosaltres i de la nostra actuació en els diferents àmbits en els què tenim influència: en la família, el treball, en les institucions i en la política i també, en l’esport, el fet de poder avançar en la igualtat d’homes i dones, depen de tots i totes.
Reblan el clau en aquest tema, l’aplicació de la separació per sexes i la discriminació que representa en els àmbits mediàtics, econòmics, participatiu...., segueix present en el món de l’esport. Al mateix temps l’actual crisi econòmica també perjudica i fa retrocedir en els avenços aconseguits en l’eliminació d’aquesta XACRA que és la ideologia sexista. El sexisme en l’esport és el mirall de la societat i conforme anem avançant socialment en els drets de la dona, també s’avança en aquest camp.
Les dones constiuteixen més del 50% de la societat però encara practiquen esport i consumeixen com a espectadores en un nivell molt més baix que aquest 50%. En l’ambit escolar, especialment a primària, és dóna una participació molt elevada en comparació a la d’instituts i universitats. Els i les mestres aquí, també, realitzen una bona feina. Segons Josep Ramón Vidal el paper de l’escola és fonamental per a crear l’hàbit i la necessitat de practicar l’esport.
Conxita Duran, moderadora de la taula, va aportar dades molt interessants i que constaten aquesta desigualtat, per exemple : entre els 10 esportistes més ben pagats, solament hi ha una dona en el nové lloc, una tenista, de la qual ningú sabia el nom, els de la resta, tot homes, ben coneguts per tots. L’anterior dada està solament extreta en relació amb ingressos directes, si s’afegeixen els contractes per publicitat i altres, la primera dona que apareix està al lloc 34. Els consumidors d’esport com a espectacle continuen essent majoritàriament homes. Clarificadora també va ser la definició de Sexisme com la separació per sexes en l’aplicació de qualsevol activitat de les persones.
Va quedar clar que és produeixen avenços significatius provocats especialment per la societat que demanda polítiques progressistes de recolzament del paper de la dona en tots els àmbits. Per exemple, foment de la presència en càrrecs directius i de participació en juntes. En aquest sentit, Carme Adell, manifesta que sempre és produeix un fenomen de “5 passes endavant i tres endarrera”, i proposa potenciar la complicitat entre les noies per què aquestes participin en grup, amb amigues, per evitar que finalment s’abandoni la pràctica de l’esport a l’arribar a l’adolescència i sentir-se sola i no poder fer equip. Respecte a aquestes polítiques hi ha divisió d’opinions en l’establiment de les quotes de participació. L’ obligació crea rebuig, per què naturalment que s’ha de desenvolupar el potencial humà independentment del sexe, però els punts de partida són desiguals però s’ha demostrat que quant s’ha exigit per llei s’ha avançat poc. Clarament l’establiment de quotes no ha estat tan positiu com s’esperava. Les dones continuen sense ser-hi a les juntes directives i si hi són, molts cops de manera testimonial.
Reblan el clau en aquest tema, l’aplicació de la separació per sexes i la discriminació que representa en els àmbits mediàtics, econòmics, participatiu...., segueix present en el món de l’esport. Al mateix temps l’actual crisi econòmica també perjudica i fa retrocedir en els avenços aconseguits en l’eliminació d’aquesta XACRA que és la ideologia sexista. El sexisme en l’esport és el mirall de la societat i conforme anem avançant socialment en els drets de la dona, també s’avança en aquest camp.
Les dones constiuteixen més del 50% de la societat però encara practiquen esport i consumeixen com a espectadores en un nivell molt més baix que aquest 50%. En l’ambit escolar, especialment a primària, és dóna una participació molt elevada en comparació a la d’instituts i universitats. Els i les mestres aquí, també, realitzen una bona feina. Segons Josep Ramón Vidal el paper de l’escola és fonamental per a crear l’hàbit i la necessitat de practicar l’esport.
Conxita Duran, moderadora de la taula, va aportar dades molt interessants i que constaten aquesta desigualtat, per exemple : entre els 10 esportistes més ben pagats, solament hi ha una dona en el nové lloc, una tenista, de la qual ningú sabia el nom, els de la resta, tot homes, ben coneguts per tots. L’anterior dada està solament extreta en relació amb ingressos directes, si s’afegeixen els contractes per publicitat i altres, la primera dona que apareix està al lloc 34. Els consumidors d’esport com a espectacle continuen essent majoritàriament homes. Clarificadora també va ser la definició de Sexisme com la separació per sexes en l’aplicació de qualsevol activitat de les persones.
Va quedar clar que és produeixen avenços significatius provocats especialment per la societat que demanda polítiques progressistes de recolzament del paper de la dona en tots els àmbits. Per exemple, foment de la presència en càrrecs directius i de participació en juntes. En aquest sentit, Carme Adell, manifesta que sempre és produeix un fenomen de “5 passes endavant i tres endarrera”, i proposa potenciar la complicitat entre les noies per què aquestes participin en grup, amb amigues, per evitar que finalment s’abandoni la pràctica de l’esport a l’arribar a l’adolescència i sentir-se sola i no poder fer equip. Respecte a aquestes polítiques hi ha divisió d’opinions en l’establiment de les quotes de participació. L’ obligació crea rebuig, per què naturalment que s’ha de desenvolupar el potencial humà independentment del sexe, però els punts de partida són desiguals però s’ha demostrat que quant s’ha exigit per llei s’ha avançat poc. Clarament l’establiment de quotes no ha estat tan positiu com s’esperava. Les dones continuen sense ser-hi a les juntes directives i si hi són, molts cops de manera testimonial.
També és va concloure que per progressar en la igualtat entre homes i dones, també en l’esport, cal que tots i totes aportem el nostre compomís en fets tan quotidians com la participació en les tasques de cura i atenció a les persones a l’entorn familiar. Parlem de les triples jornades de les dones i la poca implicació/incorporació dels homes en aquestes tasques. L’ Anna Fillat explica que ella practica esport pel repartiment equitatitu de tasques familiars i Kike Lacasa és posa deures en dos apartats, el familiar i el professional. També els responsables polítics, com els de clubs i organitzadors de l’esport com el Consell Esportiu del Segrià, la Generalitat, l’ Ajuntament de Lleida, i representants de partits polítics, van expressar la convicció que cal vetllar amb accions positives a favor de la participació femenina en tots els esdeveniments esportius, cal continuar amb les polítiques progressistes que estan en perill amb l’excusa de la crisi econòmica.
Destaca especialment el testimoni d’una noia del Grup de Joves de Balàfia que explica com va intentar poder jugar a futbol en un equip des dels 7 anys, i fins a l’actualitat amb 14 any ho ha aconseguit mitjançant la participació en aquest grup. Entre els arguments esgrimits per part de la família, amigues, i socialment, eren : no és un esport de nenes, no és adient pel teu físic, et diran “marimacho”, ... sobren comentaris!
En Ramón Boixadera va manifestar i constatar que organitzativament a la vila olímpica dels Jocs LONDRES 2012 i en tots els aspectes organitzatius no va detectar cap tipus de discriminació ni cap criteri sexista. Podem afirmar que, a nivell europeu i mundial hi ha una necessitat/VOLUNTAT urgent de reduir la marginació de les dones en l’esport i d'augmentar la seva participació en els programes esportius. Cada dia hi ha més dones i homes amb aquesta CONSCIÈNCIA
Carme Campoy va constatar que no cal renunciar a la feminitat i desenvolupar la pràctica esportiva. Encara troben molts cops visions masclistes/sexistes on és tracta la dona com a possible objecte sexual. . Les dones reclamen trencar “els sostre de vidre” a vegades autoimposat, a vegades imposat per altres, tenim el nostre paper i volem ser visibles, no pel fet de ser dones, si no pel fet de ser persones. Divina Farreny ha explicat que molts organitzadors i organitzadores d’esdeveniments esportius apliquen el sexisme més retrograd, atorgant premis de quantia inferior a les categories femenines i quan han demanat explicacions han constatat que s’han trobat amb incomprensió i al.lusions a la tradició. (sic)
Destaca especialment el testimoni d’una noia del Grup de Joves de Balàfia que explica com va intentar poder jugar a futbol en un equip des dels 7 anys, i fins a l’actualitat amb 14 any ho ha aconseguit mitjançant la participació en aquest grup. Entre els arguments esgrimits per part de la família, amigues, i socialment, eren : no és un esport de nenes, no és adient pel teu físic, et diran “marimacho”, ... sobren comentaris!
En Ramón Boixadera va manifestar i constatar que organitzativament a la vila olímpica dels Jocs LONDRES 2012 i en tots els aspectes organitzatius no va detectar cap tipus de discriminació ni cap criteri sexista. Podem afirmar que, a nivell europeu i mundial hi ha una necessitat/VOLUNTAT urgent de reduir la marginació de les dones en l’esport i d'augmentar la seva participació en els programes esportius. Cada dia hi ha més dones i homes amb aquesta CONSCIÈNCIA
Carme Campoy va constatar que no cal renunciar a la feminitat i desenvolupar la pràctica esportiva. Encara troben molts cops visions masclistes/sexistes on és tracta la dona com a possible objecte sexual. . Les dones reclamen trencar “els sostre de vidre” a vegades autoimposat, a vegades imposat per altres, tenim el nostre paper i volem ser visibles, no pel fet de ser dones, si no pel fet de ser persones. Divina Farreny ha explicat que molts organitzadors i organitzadores d’esdeveniments esportius apliquen el sexisme més retrograd, atorgant premis de quantia inferior a les categories femenines i quan han demanat explicacions han constatat que s’han trobat amb incomprensió i al.lusions a la tradició. (sic)
Donabalàfia associació i l’ AVV Balàfia volem agraïr la participació de tots els i les ponents, els i les regidores de l’ Ajuntament de Lleida, la Generalitat de Catalunya : Representant Territorial de l’Esport a Lleida i Institut Català de les Dones, el Consell Esportiu del Segrià, representants dels clubs i del teixit esportiu, tècnics de totes les administracions i totes les persones assistents a IV Taula Rodona Dona i Esport. Esperem sincerament que amb aquest tipus d’esdeveniments estem fent una valuosa aportació en l’àmbit de la reflexió sobre l’esport femení i els avenços en l’igualtat entre les persones, dones i homes. Manifestem la voluntat de continuar amb aquesta tasca en el dia a dia i us convoquem a la V Taula Dona i Esport del 2014 que forçosament haurà de buscar un format més ampli per tal de poder aprofitar degudament la quantitat i qualitat de les aportacions.
Resum de les conclusions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada