Acaba la setmana de la Ciència. Apunt : Dona i Ciència

Roser Gonzàlez, catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona explica en el seu artícle :
Es evident que el món de la recerca científica no és aliè a les desigualtats de gènere. En els països desenvolupats, la proporció de dones decreix bruscament des de l'etapa d'estudiant fins als llocs més alts de les categories de professors i d'investigadors. A les Universitats espanyoles, per exemple, les dones constitueixen el 59% dels llicenciats, però només el 13,7% dels catedràtics.

Roser González, catedràtica del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona, analitza el problema en aquest text, que fou la lliçó inaugural de la Universitat de Barcelona el curs 2006-2007. En primer lloc, es dóna a conèixer l'exemple de dues dones científiques, Rosalind Franklin i Barbara McClintock, que van assolir importants avenços en genètica malgrat els problemes que van haver d'afrontar. Les aportacions de Rosalind Franklin a l'estructura de l'ADN - probablement la descoberta més important en biologia del segle XX-  van ser menystingudes per l'equip de Watson i Crick que -finalment- va guanyar el Premi Nobel sense ella. Barbara McClintock va tenir més sort i els seus treballs sobre l'existència de segments mòbils en els cromosomes foren adequadament reconeguts, malgrat que va haver de patir durant gairebé 20 anys la dura incomprensió dels seus col·legues.  Tot i que s'acostuma a creure que la discriminació de gènere dins el món científic tendeix a corregir-se amb el temps, les dades que aporta la professora Roser González fan dubtar-ho. A la dècada dels 90 s'han incorporat 2.500 homes més que dones a les Universitats espanyoles. Aquest biaix seria atribuïble sobretot a factors socials i culturals, i per a superar-ho l'autora proposa desenvolupar polítiques de gènere i plans d'igualtat dins les institucions científiques i acadèmiques.  

Les cares de la nostra ciència: Margarida Artal

I no us perdeu  La Ciència en Primera Persona :  El genoma huma. Del passat al futur:  http://www.xtec.cat/web/innovacio/cesire/setmanaciencia12/videoconferencia . Conferència impartida pel dr. Roderic Guigó Serra, Coordinador del Programa de Bioinformàtica i Genòmica del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i Catedràtic de Bioinformàtica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).  La investigació al laboratori de Bioinformàtica i Genòmica que dirigeix el Dr. Guigó es centra en el desenvolupament de mètodes computacionals per a l’anàlisi de genomes. Ha participat en el projecte del genoma humà i en el de moltes altres espècies. Actualment el grup d’investigació participa en el
projecte ENCODE, que té com a objectiu desxifrar el significat biològic de la seqüència del genoma, i al
Consorci Internacional del Genoma del Càncer (ICGC).    La seqüència del genoma és el conjunt d'instruccions que determinen les característiques biològiques dels éssers vius (en el nostre cas, el color dels ulls, de la pell, la nostra alçada, la predispoció a patir determinades malalties, etc.) La seqüència de referència del genoma humà va ser desxifrada l'any 2001, el resultat del treball conjunt de centenars de biòlegs i informàtics durant més de 10 anys. El cost total del projecte va ser de 3000 millions de dólars. Des d’aleshores, els mètodes experimentals i
computacionals han progressat de manera extraordinària, i en aquests moments el cost d'obtenir la
seqüència d'un genoma humà és de 3000 dólars. Aviat estarem en disposició de conèixer la
seqüència del genoma de cadascú de nosaltres. Durant la xerrada resumiré els diferents moments del
projecte del genoma humà i discutiré com el coneixement del genoma pot canviar les nostres vides.
També explicaré com la meva vida científica ha estat afectada per aquest projecte.