Com és tradicional, aquesta acaba a dalt del campanar del emblemàtic monument on s'hi fa la foto de família de tots i totes els que hi arriben.
Aquest any també és commemora el centenari de la professó Laica que es van realitzar durant la Festa Major de Lleida de l'any 1912, quan un grup de notables de la ciutat per tal de reivindicar el monument, en aquell temps caserna militar, per a Lleida, la corrua va portar una còpia de la poesia de Magí Morera i Galícia en una llosa de marbre, ara roman ubicada al costat de l'entrada de l'escala que dóna accès al campanar i malgrat la bretolada d'uns soldats, encara és pot llegir abans de pujar o quan s'ha baixat.
| ||
A dalt de la muntanya que domina
com miranda els bells termes lleidatans,
s'enlaira un campanar fet per gegants
o per homes de raça gegantina.
Quan guaita cap avall, l'aigua veïna
del riu li dóna espill i l'horta encants;
i guaitant cap amunt, toca amb les mans
i conversa amb la lluna i la boirina.
Pugem-hi, doncs... L'escala cargolada
que als ulls dóna mareig i al cor neguit,
sembla que estigui des del cel penjada.
I amunt, amunt, ¡ja ets dalt! Ara, esperit,
si et sents d'àliga el cor, ¡pren revolada,
que ja ets a mig camí de l'infinit!
Magí Morera (1853-1927)
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada