L'expedició ja està de tornada, amb satisfacció i contenta per haver aconseguit el repte proposat. Esperem veure publicada la seva crònica on ens expliquin de primera mà les sensacions viscudes.
Quin sentit té aquesta expedició?
Doncs
bé, Lleida Word Extrem en la seva filosofia de carreres extremes es va
plantejar el repte d'anar una mica més lluny, de fugir de la competició i
de les curses organitzades per buscar el costat més humà, córrer per
una idea, donar un altre sentit als seus projectes i en aquest cas, poder
córrer en aquest lloc tan ancestral i gairebé desconegut, aportar de la
millor manera que saben fer-ho, la reivindicació i la protesta. Córrer al costat d'aquests pobles nadius que aviat veuran la seva existència amenaçada.
La
història es remunta amb el projecte de la construcció del que serà la
presa més gegantina sobre les aigües del riu Omo, al sud d'Etiòpia. La
Gibe III, com així es coneix a la colossal presa, l'estan construint
tres gegants occidentals: la Xina, Europa, i el gegant nord-americà.
És un dels projectes més destructius que s'estan construint al món. S'està
aixecant en un enclavament natural excepcional, fins i tot, la vall del
Baix Omo va ser declarat patrimoni de la humanitat per la mateixa
UNESCO. Algunes organitzacions ecologistes s'estan fent
ressò de la polèmica construcció, i estan portant a terme diverses
protestes a causa, sobretot, a la destrucció del medi natural que
suposarà. Aquestes organitzacions posen en segon, tercer o
últim lloc a les persones, o ni tan sols les s'esmenten o es refereixen a
elles com "indígenes". Però la destrucció, la
catàstrofe amb majúscules, en Gibe III, té nom de persones, de famílies,
d'homes, de dones, de nens, de pobles sencers;
Mig milió d'etíops viuen al baix Omo. La seva alimentació depèn dels cicles de crescuda del riu. Quan la inundació del riu Omo es retira, sembren els seus cultius i el bestiar pasta a la plana de la inundació. Amb
la presa, ja no hi haurà crescudes, ja no s'inundaran les terres, ja no
podran sembrar, ja no podrà pasturar el bestiar, ja no podran menjar. Aquesta serà la seva catàstrofe. A ells ningú els va consultar sobre la presa. I ningú els ha donat opcions. Senzillament no compten!
Aquesta, és la mateixa Etiòpia en la qual avui s'estan
morint de fam sis milions de persones, la mateixa en què les dones
dediquen entre quatre i vuit hores cada dia de la seva existència a
buscar aigua. La mateixa en la qual un milió de
persones estan assistint amb les dents estretes, al robatori impune de
les seves terres, la seva aigua, i el seu futur.En aquesta cursa no hi ha classificacions, ni primer ni últim, és simplement la cursa de la vida. Cada
paratge, cada paraula percebuda, cada habitant conegut i cada
somriure apreciat, serà la recompensa que el nostre equip es durà a
casa. El projecte de Lleida World Extrem conclou amb un registre audiovisual que ens acostarà a tots aquesta realitat viscuda.
Qui sap si les i els components de Lleida World Extrem, seran els últims a recórrer aquestes terres verges condemnades a desaparèixer ...
L'equip expressa :
Us donem les gràcies a totes i tots per seguir el bloc, estar pendents de
les notícies que us anaven arribant i pel vostre suport
incondicional.
Nosaltres: Us donem la Benvinguda a casa vostra !
Nosaltres: Us donem la Benvinguda a casa vostra !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada