Caminada de Pinyana 2012

Unes 250 persones d’entre 2 i 80 anys han participat a la Caminada de Pinyana 2012. L’activitat, que comptava amb dos itineraris, un de 10 quilòmetres i un altre de 20 ha resultat força reixida. La sortida s’ha fet des del centre cívic de Balàfia i ha passat el Secà de Sant Pere per arribar al camí de servei del Canal de Pinyana. Prop de Torrefarrera, la ruta ha seguit per Marimunt, on s’ha fet una parada per beure i menjar una mica de fruita i agafar força. En aquest punt, un grup de persones han tornat cap a Lleida i un altre ha seguit fins al Molí Serra de Rosselló, on s’ha recordat la figura de l’atleta lleidatà Bonaventura Baldomà i també s’ha fet un refrigeri. Aquesta caminada s’inclou en les sortides organitzades en el programa de la Coordinadora Lleida Camina. Les entitats que la integren s’encarreguen de preparar les diferents caminades. Aquesta de Pinyana ha estat coordinada per l’AV Balàfia, l’Esbart Rossellonès, DonaBalàfia associació i el Centre Excursionista de Lleida.

 La pròxima caminada, “Passejo per l’horta quan no fa ni fred ni calor”, es farà el 21 d’octubre i l’organitza Down Lleida. US ESPEREM !!!

Recordant un 1 d'octubre de 1931 : CLARA CAMPOAMOR defensa el dret al vot femení a les Corts.

 L'any 1931, a Espanya es proclama la Segona República. En aquest context, les dones són elegibles com a representants del poble però no poden votar. Clara Campoamor i Victòria Kent són les primeres dones diputades que trepitgen les corts i es plantegen molt fermament lluitar pels drets de la dona. Clara Campoamor sap que això passa per una primera i gran conquesta: el vot femení. A partir d'aquest moment, la seva lluita no és gens fàcil. Molt aviat troba el seu primer obstacle: els seus propis companys de partit, republicans, d'esquerres, temen que les dones votin influenciades per l'església i, per això, a la dreta, així que li donen l'esquena. Aquest argument es generalitza i fa que Clara Campoamor es vagi quedant sola al parlament en la seva defensa del sufragi universal. Després d'una lluita constant, i després de múltiples traïcions, l'1 de desembre de 1931, Campoamor aconsegueix el seu objectiu: el vot per a la dona. Us deixem algunes sequències, del film  Clara Campoamor (la Mujer olvidada) emesa per TVE1 i editada per Manuel Membrive

 

Llista de països sense sufragi femení

Actualment, encara hi ha alguns països que no reconeixen el sufragi a les dones, o sí que ho reconeixen d'una manera diferent que als homes,  com el Líban on  les dones requereixen una prova educativa, els homes no, vot obligatori per a homes, opcional per a dones. La següent llista no inclou els països que no permeten el sufragi ni a homes ni a dones:

• Aràbia Saudita
• Brunei
• Emirats Àrabs Units

 

Les Bruixes del Pont del Boc : Cita amb la col.laboració, el voluntariat i el bon veïnatge

Recreació d'un espisodi  del segle XV, unes dones remeieres o bruixes,  el més probable és que fossin simplement dones coneixedores del caràcter medicinal de certes plantes, potser també, creients en rituals d'època preromana i de caràcter pagà que es trobaven ens aquest indret i en aquest pont. Recollient herbes per sanar malalts i  malalties...

Donat que hi va haber molt moviement, les llengues malpensants van precipitar els esdeveniments ...  era l'any 1627,  un aquelarre al pont del Boc, al camí Vell d'Albatarrec, antic camí de pas de tots els que viatjavent a Valencia....... a peu i amb carros.

Algunes vegades, a les nostres contrades, el nostre petit món,  esdevé un immens pati de veïnatge global. Al voltant d'un aconteixement : "Les Bruixes del Pont del Boc" mobilitzarà una part d'homes i dones de forma altruista per un bé comú, col.laborar en aquesta obra. US ESPEREM !!!

El diumenge no us perdeu la Caminada de Pinyana

  Els camins són  amples i força planers, només alguna petita pujada. Passaem per davant de masos i de molins,  desprès l'abituallament  i pujarem per una pujada una mica forta i llarga i a prop de Rosselló, davant del Molí Serra arribem per Torrefarrera i ja som a destí. Podrem veure els primers espàrrecs, molt poquets, si tothom me’ls ha dóna a mi i me'n faré una truiteta bona, bona !!!.

Inauguració de les Activitats del Curs de les associacions de Balàfia i la Presentació de l’exposició "La lluita per la Oportunitat de Viure"

DONA BALÀFIA ASSSOCIACIÓ

Associació de Veïns i Veïnes  de Balàfia. Vocalia de la Dona. 

 SALUDA

tenim  el gust  de convidar-vos  a les

18:30h  a la Inauguració de les Activitats del  Curs a Balàfia i la Presentació de l’exposició cedida per l’ Institut Català de les Dones :

”La Lluita per laOportunitat de  viure”

Dilluns 1 d’octubre  de 2012  

CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA. Entrada

CARRER TERRASSA 1 (Cantonada carrer Penedès)

Lleida

Recuperació de la Memòria Històrica i de Reconeixement del Paper de les Dones en la Nostra Societat. L' EXPOSICIÓ “La Lluita per l’Oportunitat de Viure” inclou les Pioneres de l’ Esport  Lleidatà.

Aquesta exposició fa un recorregut per les quatre etapes més destacades dels períodes de la vida de les dones de Catalunya des del 1931 fins al 1979. Els plafons permeten conèixer aquest període de la història a través de la perspectiva de les dones i visualitza les seves experiències i aportacions : "La segona República: Una oportunitat".  Les dones durant la segona República, "Quan la vida perd valor. La guerra civil".  "Quan viure és sobreviure. Franquisme" i "Construint la democràcia, organitzada conjuntament per donabalàfia associació i vocalia de la dona de l' AVV Balàfia i en col.laboració amb l'Ajuntament de Lleida,  cedida per l’ Institut Català de les Dones i el Memorial Democràtic, està situada al hall de l’entrada de l’entitat veïnal i és pot visitar fins al 31 d'octubre de 2012, de 9 del matí a les 9 de la nit,  improrrogable.

 

Descobrim Grazia Deledda en l'aniversari del seu naixement. Nobel de Literatura el 1926

Grazia Deledda, a néixer el 27 de setembre de 1871 a la ciutat de Nuoro, població italiana situada a l'illa de Sardenya, en una família de la petita burgesia de l'illa. Després de realitzar els seus estudis elementals va ser educada de manera privada per un professor que s'allotjava a casa d'una parent, amb el qual va aprofundir els seus estudis literaris. fou una novel·lista i poetessa italiana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura de l'any 1926 i figura clau de la literatura sarda en italià sel segle XX. Va morir el 15 d'agost de 1935 a la seva residència de Roma.

"Cósima" es va publicar de manera pòstuma després de la mort de la premi Nobel i, d'alguna manera, aquesta obra ve a ser unes petites memòries en què es relaten els primers anys de vida de l'autora, la seva relació primerenca amb la literatura i els seus primers passos com a escriptora. La infantesa, adolescència i primera joventut que recull la novel · la, no és sinó un reflex de la pròpia Deledda que deixa constància a través de les pàgines de la seva manera d'entendre el món i la seva necessitat de plasmar aquest enteniment a través de l'escriptura, en part també per ser aquesta l'única manera d'experimentar una vida que no està al seu abast per la seva timidesa, per la seva educació de petita burgesa i, sobretot, per la seva condició de dona.

La jove Cósima es mostra des de la infància com un ésser d'extremada sensibilitat i una observadora perspicaç de tot l'envolta, anhelant de llibertat i oprimida per la vida encotillada del poble, només pot donar curs als seus desitjos a través de l'escriptura. Curiosament, i malgrat aquest sentiment d'opressió, els seus escrits són un brillant reflex de la vida en un petit poble de Sardenya, de les supersticions de la seva gent, els seus treballs, i les maneres de ser dels seus homes i dones. Però aquest món colorista dels seus relats no l'allibera d'aquesta sensació d'inquietud per la vida que li va lliurada a petites tasques, ignorant del que el món és més enllà de les muntanyes que envolten el seu poble. Al llarg de la seva infantesa i sobretot en els anys de l'adolescència, Cósima sent que està atrapada i sembla xifrar les seves esperances d'una vida més intensa en l'arribada d'algun extraordinari amor. Però com aquest es retarda, la noia bolca la seva passió en l'escriptura.

En Cósima existeix sempre aquest dubte entre la por al què diran i els seus desitjos de viure lliurement, dedicada sense remordiments a la tasca d'escriure. S'hi debat la moral imposada que es concreta en els seus desitjos de trobar l'amor, no per l'amor en si, sinó com a vehicle cap al matrimoni que la inscriurà en l'olimp de les dones que han complert el seu objectiu en la vida. Aquest sentiment es trasllueix al llarg de l'obra en les seves referències a les "males dones", en general d'origen humil, la vida lliure sembla envejar, igual que enveja la llibertat de la qual gaudeixen els seus germans homes als quals, tot i cometre terribles relliscades, ningú sembla demanar comptes. 

De la mateixa manera, quan coneixem com eren les seves vides, privades d'educació, de llibertat per moure's i relacionar-se, condemnades a centrar totes les seves aspiracions al petit planeta de la llar, entenem millor aquests universos íntims, bolcats del tot cap a l'interior, que poblen la majoria de les obres degudes a plomes femenines. Així ho expressa la pròpia Deledda en aquesta obra:

    Va decidir no esperar res que vingués de fora, l'agitat món dels homes, sinó tot de si mateixa, del misteri de la seva vida interior.Tanmateix, sempre han existit dones valentes que, deixant de banda no tant els prejudicis aliens com els propis temors, han obert el camí que condueix cap llibertats majors gràcies a les seves petites conquestes. Per això és impossible no sentir-nos congratulades quan la nostra Cósima / Grazia pren el tren que la portés a Càller per allà entrar de ple en la vida literària.

La crisi fa retrocedir els drets de les dones al món

Així ho denunciava el Consell Internacional de Dones.  L'International Council of Women (ICW) (Consell Internacional de Dones), que agrupa associacions de dones de 70 països i el comitè executiu quan es va troba  a Barcelona, ​​posant de manifest que la crisi econòmica està fent retrocedir els drets de les dones al món.

La presidenta del Consell Nacional de Dones d'Espanya, la veterana actriu i directora teatral María Luisa Oliveda, va explicar que durant la reunió del comitè executiu de la ICW també s'ha constatat que no s'està tenint en compte l'opinió de les dones per sortir de la crisi econòmica. Respecte a la poca presència de dones en llocs de responsabilitat econòmica o política, Oliveda ha posat com a exemple les fotografies dels  principals grups empresarials  i directius d'empreses, les dones no hi són,  per parlar de la crisi solament hi ha homes. "No tenir les dones és un error terrible, perquè som les dones les que sostenim les economies del món, el 80% del treball gratuït ho fem les dones i això és invisible en els productes interiors bruts, és la invisibilitat de la dona" , denúncia Oliveda.

El comitè executiu de la ICW, quan va acabar la reunió, va aprovar la incorporació del consell nacional de dones de Madagascar i ha constatat l'avanç en les organitzacions d'associacions de dones en tota Llatinoamèrica, especialment a Guatemala, Costa Rica i Santo Domingo. L'International Council of Women és l'organització no governamental més antiga del món dedicada a la defensa dels drets de les dones ja que es va constituir el 1888 als Estats Units.

 El Consell Nacional de Dones d'Espanya (CNDE),  membre de ple dret de la ICW, es va crear a Barcelona el 1980 i agrupa 14 associacions de dones de diferents comunitats autònomes, amb un total de 3.000 persones associades.La presidenta del CNDE ha contraposat aquesta xifra de dones associades a Espanya amb els 6 milions de dones coreanes que estan agrupades en les seves associacions.

                                                 La gran importància dels drets de la dona
En el món occidental, la lluita per la igualtat de la dona i les llibertats ha exercit de motor per a un progrés significatiu en els drets de les dones, econòmics, socials, sexuals i polítics. En el món en desenvolupament, però, les dones continuen en desavantatge i pateixen una situació de desigualtat en la societat -  tenen menys poder, no tenen els diners, no tenen  protecció contra la violència i l'accés a la sanitat i l'educació els hi és vetat.

  Leymah Gbowee (Liberia, 1972-), premi Nobel de la Pau en 2011.

En la història dels Estats Units, el dret a votar es va associar amb els propietaris. No obstant això, atès que les dones no se'ls permetia tenir propietats, el que els exclouen de tots els drets de vot. Des dels primers dies dels Estats Units, les dones han estat lluitant per corregir aquest mal i tenir els mateixos drets en la societat que els homes. Durant el segle XIX, moltes pioneres del moviment del sufragi de les dones van lluitar fortament per guanyar suport, per donar igualtat de drets a les dones. Dos d'aquestes pioners van ser Susan B. Anthony i Elizabeth Cady Stanton qui va fundar la Dona Associació Nacional del Sufragi el 1869. L'objectiu de la fundació era assegurar una esmena constitucional que va permetre a les dones el dret al vot. L'organització finalment es va fusionar amb una altra organització anomenada la Dona Drets de Sufragi de la Dona Associació Americana per formar la National American Woman Suffrage Association o NAWSA.
En el món en desenvolupament, les dones tenen més probabilitats de viure en desavantatge simplement perquè són dones.  Les dones en el món occidental han aconseguit un canvi i la igualtat. La dona en el món en desenvolupament també te el poder per fer canvis i assegurar els Drets de la Dona. El món occidental també té la responsabilitat d'ajudar a garantir que les dones de tot el món comparteixen els drets humans i la igualtat d'accés a la salut, educació, alimentació i habitatge, així com els drets socials, polítics i sexuals. Realitzar aquest canvi i que sigui una realitat, però, requereix una comprensió dels desafiaments que enfronten les dones. No és cap secret que la nostra societat ha canviat al llarg dels segles. Va ser un cop dominada totalment per homes blancs que van governar amb la desigualtat sobre les dones i les minories. Encara que puguem pensar de l'esclavitud com pertanyent als afroamericans, les dones també van ser bàsicament esclavitzades. No se'ls permetia tenir propietats. Fins i tot els seus fills només pertanyien als seus marits i no a elles. El divorci d'una dona era gairebé inaudit, perquè a partir de llavors seria condemnada a l'ostracisme i la solitud. Fins i tot les dones d'avui sovint són tractades de manera diferent que els homes, però elles tenen drets. Poden votar, posseir propietats, treballar el seu camí al cim de diverses empreses, i divorciar-se dels seus marits si la situació s'ho mereix. Els homes han estat reticents a cedir cap dels seus drets,  perquè gaudia fent el que li agradava i ja els hi estava bé que les seves dones els obeeixin ,  però  han hagut de canviar amb els temps. Avui per avui,  en els matrimonis, els cònjuges tenen igual veu en les transaccions financeres, la criança del infants i la tria dels més insignificants detalls.

Sylvia de Béjar:'' És fonamental que les dones reflexionin sobre com i per què comparteixen els seus cossos''

Reproduïm l'entrevista feta a la periodista Sylvia de Béjar, autora de "El teu sexe és teu", el llibre sobre sexe més venut a l'estat Espanyol i aprofitem per presentar la Web de l'Educació Afectiva i Sexual.  El sexe no és una cosa que s’acabi al llit, no es fa durant una estona i després ja està i punt. És molt més. Si te’n sens realment satisfeta, perfecte. Però si no és així, si tens dubtes o creus que podria millorar, no t’hi conformis, ni miris cap a una altra banda, ni et diguis que només és un aspecte més de la teva vida o de la teva relació: el sexe és important. Aquest llibre inclou tot allò que has de saber    (i que ha de saber ell) per comprendre la teva sexualitat, s’hi reflexiona amb sinceritat sobre alguns dels temes que preocupen moltes dones i exposa (no imposa) unes quantes idees. En algunes hi estaràs d’acord, en d’altres discreparàs, però, en qualsevol cas, aquesta lectura et farà pensar en la teva sexualitat i et farà gaudir-ne (molt més). Perquè el teu sexe és teu. Sylvia de Béjar és periodista i escriptora. Ha treballat a La Vanguardia durant disset anys, els quatre últims coordinant els temes de salut, psicologia i bellesa del Magazine. Ha publicat més d’un centenar d’articles sobre creixement personal, relacions de parella, sexualitat i psicologia infantil en diverses revistes, entre elles Woman, Tu Bebé i Tu Salud. És coautora de Nen, a dormir (més de 500.000 exemplars venuts). 
- En quines fonts s'ha basat per escriure el teu sexe és encara és més teu? Si guardés tots els llibres de sexe que llegeixo, em farien fora de casa! Per sort, la meva bona amiga, Marta Arasanz, que és una de les millors terapeutes sexuals del nostre país, té una consulta molt espaiosa a Barcelona. Ella, a més, ha estat el meu principal suport a l'hora d'escriure, juntament amb altres destacats terapeutes espanyols, com els valencians Juan José Borrás, María Perez i Olatz Gómez, i el lleonès Miguel Ángel Cueto: els lliurava els capítols a mesura que els acabava perquè els donessin el vistiplau i, per descomptat, vaig tenir en compte cadascun dels seus consells i aportacions per millorar-los. També vaig consultar amb ginecòlegs (el meu es mereix un monument) infermeres i fisioterapeutes experts en sòl pelvià, especialitat aquesta encara poc coneguda a Espanya, però temps al temps.

-De quina manera està canviant la sexualitat femenina aquí?Sóc optimista, perquè nosaltres no tenim por a reconèixer les nostres mancances i aquesta humilitat ens empeny a buscar ajuda quan creiem necessitar o simplement perquè volem créixer en algun aspecte. Com que hi ha molt bons terapeutes sexuals i disposem de més i millor informació que mai abans, veig la llum al final del túnel. No obstant això, em molesta l'excés de frivolitat i morbositat amb què alguns mitjans audiovisuals aborden la sexualitat i em preocupen i molt! les escenes de sexe que es veuen al cinema, sobretot en les quals es mostren dones que en tenen prou amb la penetració per gaudir. Els joves llegeixen poc i s'eduquen, sobretot, al cinema i la televisió, veient aquestes posades en escena que perpetuen, per exemple, el mite de l'orgasme vaginal. ¡La de complexos que provoquen! Jo rebut molts 'mails' de dones, ¡de totes les edats!, Donant-me les gràcies perquè en llegir el llibre s'han adonat, per fi!, Que són normals i que el seu òrgan de plaer per excel · lència és el clítoris. Després de tants anys de la suposada alliberament sexual, encara cal lluitar cada dia perquè s'assumeixi, es normalitzi, la nostra manera de gaudir.

-Quin lloc ocupa l'autoerotisme en la vida sexual de la dona?Menys del que hauria. Moltes joves s'inicien en la sexualitat de parella sense haver experimentat tota sola, amb la qual cosa és difícil que sàpiguen el que necessiten per gaudir o assolir el clímax. De fet, està comprovat que més del 90 per cent de les dones que mai s'ha masturbat tampoc ha sentit un orgasme d'una altra manera. Així mateix, la autoestimulació no s'ha de deixar de costat quan es conviu en parella o perquè es compleixin anys. Al contrari, la autoestimulació és bona independentment de l'edat o l'estat civil, per molts motius: per conèixer-se a una mateixa, per mantenir els nostres genitals a to (molt important per afrontar la menopausa), per augmentar la libido, per alleujar el dolor menstrual, per alliberar tensions ... Si fins l'Organització Mundial de la Salut la recomana! 
- Hi ha límit per a la vida sexual de la dona?La meva resposta inicial seria sempre que es respecti a si mateixa tot val i el límit ha de ser el que es marqui la pròpia dona, no la societat o la parella de torn. Dit això, si del que parlem és de la possibilitat que una dona pugui masculinitzar el seu sexe i mantenir nombroses relacions esporàdiques sense més conseqüències que el plaer del moment, jo no estic tan segura. Els pocs estudis existents sobre el tema indiquen que la promiscuïtat no ens resulta tan beneficiosa, sobretot per nodrir més de la nostra necessitat de sentir-nos acompanyades (que algú es fixi i s'ocupi de nosaltres) que de la simple recerca del plaer, de manera que després ens penedim, perquè ens sentim utilitzades, dolgudes i menyspreades. És cert que hi ha moltes dones, massa adolescents!, Que s'han pujat al carro del sexe casual, però també ho és que moltes acaben en les consultes dels psicòlegs a causa dels sentiments de buit, de desarrelament respecte al propi cos i / o ¡d'insatisfacció sexual! provocats per aquest alliberament mal entesa. És fonamental que les dones, sobretot les més joves, reflexionin sobre com i per què comparteixen els seus cossos.

- Com es pot superar la rutina sexual amb la nostra parella?Entenent que el bon sexe no sorgeix per art de màgia. Al contrari, té molt de voluntarietat, preparació, comunicació i fins i tot de cura i esforç. Si a la nostra vida sexual li dediquéssim el mateix temps i cura amb que triem, per exemple, el restaurant on soparem dissabte o, diguem alguna cosa més complex, la destinació de les nostres properes vacances, un altre gall ens cantaria. Donem el sexe per fet o potser és que ens fa por anar més enllà del que ja hem fet o coneixem i així és lògic avorrir. Crec que el meu llibre és una bona prova que hi ha molts jocs als quals reptar, moltes diversions de compartir i molt a donar i rebre. Però cal "currar". Fer vint anys amb el mateix senyor no és una qüestió de sort, sinó de decidir que això és important i cuidar fins al mínim detall.
 - La sanitat pública hauria de comptar amb experts en salut sexual?Per descomptat i hauria d'incloure tant als terapeutes sexuals com infermeres i fisioterapeutes especialitzats en sòl pelvià. Les dones ens mereixem moltes més atencions de les que ara per ara rebem. Crec que tant física com psíquicament, les nostres necessitats i els nostres sofriments són ignorats en massa ocasions. La Sílvia actualment imparteix conferències sobre sexualitat i relacions de parella.
Per saber-ne més :
 http://www.educacioafectivaisexual.cat/Llibres-per-a-pares-i-mares/El-teu-sexe-es-teu.php 

Descobriu L' Art de l'Scrapbooking. A Balàfia, ja us podeu apuntar

La Mònica Vives prepara un curs ple d'idees originals i ens presenta el seu blog, en aquest trobaràs una mostra de les seves creacions, sobretot mini àlbums però també postals, invitacions i altres detallets per a regalar.
Si t'agrada algun dels treballs que has vist o en vols algun totalment personalitzat, no ho dubtis, escriu-li o apunta't al Centre Cívic de Balàfia, Vocalia de la Dona i DonaBalàfia associació al Curs que iniciarem a l'octubre d' Scrapbooking.

Aquesta és la targeta que va fer a un senyor que feia 90 anys!!, per ser la primera que feia d'aquest tipus no va quedar pas malament!, tot i que em va costar una mica fer el nus de la corbata...

Tercera representació de l'obra espectacle LES BRUIXES DEL PONT DEL BOC

S'està preparant la Tercera representació de l'obra espectacle LES BRUIXES DEL PONT DEL BOC, una obra representada per els veïns i veïnes,  amics de les nostres partides. Un retorn a la vida sel selge XV, quan a les dones remeieres se les acusaba de bruixeria, un espectacle creat per reinvindicar un Pont Medieval que es d'interes per coneixer millor l'historia de Lleida i que  volem donar a coneixer a tota la població i que l'administració pugui fer l'estudi per poder catalogar aquest monument de la nostra ciutat,  un pont que trevessa el riu de LA FEMOSA i que segles passats era creuat per poder arribar a les terres de Valencia, Avui es el camí Vell d'Albatarrec.