L'informe del Secretari General ens ho diu clarament: el lideratge de les dones per la pau s'està veient limitat just en el moment en què més es necessita. A mesura que augmenta la despesa militar i disminueix l'ajuda, la necessitat d'invertir en la pau mai ha estat tan urgent.
L'any passat, vaig compartir la meva alarma pel fet que les dones només representaven el 7% dels negociadors a les taules de pau globals. El 2025, aquesta xifra va caure al 5% en els 57 processos de negociació revisats. En els tres processos liderats o codirigits per les Nacions Unides, però, la participació de les dones va arribar al 22%, encara per sota de l'objectiu mínim d'un terç, però una clara demostració de la diferència que poden marcar les Nacions Unides.
Després de 26 anys de compromisos amb la [resolució 1325 del Consell de Seguretat de l'ONU] , és indefensable que gairebé el 80% de les negociacions de pau actives de l'any passat es van dur a terme sense una sola dona a la taula. Aquesta exclusió no és accidental: reflecteix barreres institucionals persistents, relacions de poder desiguals i normes de gènere profundament arrelades que continuen negant a les dones el seu lloc legítim en la configuració de la pau.
La participació de les dones és molt més que una qüestió de representació simbòlica. La seva exclusió té conseqüències reals pel que fa al que aborden els acords de pau i a qui protegeixen. Aquestes conseqüències s'estenen molt més enllà de les dones i les nenes mateixes. A mesura que els conflictes es multipliquen, els acords de pau integrals són cada cop més rars. Des de la República Democràtica del Congo fins a Gaza, l'Iran i tot l'Orient Mitjà, i també a Myanmar, el Sahel, el Sudan, el Sudan del Sud, Somàlia, Ucraïna i més enllà, les dones romanen en gran part absents dels esforços per posar fi als conflictes que configuren les seves vides.
Fins i tot quan s'aconsegueixen altos el foc, aquests continuen sent massa pocs, massa fràgils i, massa sovint, no aconsegueixen posar fi a la violència i el patiment, ni abordar la seguretat de les dones i les nenes. Cap, ni un sol dels 13 acords d'alto el foc assolits el 2025 incloïa referències substantives a les dones i les nenes. Cap prohibia la violència sexual, fins i tot quan els casos verificats per l'ONU de violència sexual relacionada amb conflictes es van duplicar en només un any. Aquestes omissions tenen un cost humà terrible.
Avui dia, un rècord de 756 milions de dones i nenes viuen a menys de 50 quilòmetres de conflictes armats. A mesura que la guerra evoluciona, les tecnologies militars habilitades per la IA introdueixen nous riscos per a la protecció i la rendició de comptes dels civils, cosa que agreuja els perills als quals ja s'enfronten les dones i les nenes. En diversos entorns, les dones i les nenes representen una proporció creixent de civils morts, inclosos en atacs contra els llocs més importants de la seva vida quotidiana: hospitals, escoles, mercats i llars.
Aquest dany s'estén molt més enllà del camp de batalla. En entorns afectats per conflictes, les dones tenen cinc vegades més probabilitats de morir per causes maternes evitables, i les nenes tenen dues vegades i mitja més probabilitats de no anar a l'escola, en comparació amb les que viuen en situacions estables.
Gairebé el 40% de totes les dones i nenes que viuen en la pobresa extrema viuen en zones afectades per conflictes. Quan un conflicte interromp els serveis i obliga les famílies a abandonar les seves llars, les dones i les nenes suporten la càrrega més pesada. Tenen cura dels nens, els ferits i la gent gran, alhora que s'enfronten a riscos més elevats de violència de gènere, explotació sexual i tràfic de persones, tot això mentre carreguen amb el dolor dels éssers estimats perduts, el desamor de les llars destruïdes i el trauma de les vides esquinçades. A l'Afganistan, això és encara més greu, ja que les dones i les nenes continuen sent sistemàticament esborrades de la vida pública i se'ls nega una veu en el futur del seu país.
Les decisions que prenem sobre on invertim els nostres recursos revelen què valorem. La nostra enquesta a organitzacions de dones en entorns afectats per crisis va descobrir que el 61% es troben en una situació financera pitjor avui que fa un any. El quaranta-cinc% tenen menys de sis mesos de finançament disponibles. Aquestes són les mateixes organitzacions de les quals depenem per protegir els drets, sostenir les comunitats i construir la pau.
Que tantes organitzacions dirigides per dones estiguin lluitant per sobreviure no és simplement una conseqüència de la guerra. És una conseqüència de com decidim definir la seguretat i on decidim invertir-hi.
La defensa pot dissuadir les amenaces. Però la defensa mai no pot garantir la pau. La seguretat es construeix molt abans que el primer dron enlairi o que caigui el primer cop. La prevenció comença amb comunitats que confien les unes en les altres i creuen en la justícia. Són nenes que caminen sans i estalvis a l'escola, famílies que tornen a casa seva després d'un conflicte, disputes resoltes abans que es converteixin en guerra.
Cada dia, en comunitats esquinçades per conflictes, les dones fan aquesta feina i continuen liderant-la. Negocien un pas segur per a la població civil i l'accés humanitari a aliments, aigua i medicaments. Intervenen en disputes locals abans que s'agreugin. Documenten les violacions dels drets humans i demanen responsabilitat. Donen suport a les supervivents de violència sexual i ajuden a restaurar la dignitat i la justícia. Serveixen com a agents de policia i forces de manteniment de la pau: protegeixen la població civil, calmen les tensions i reconstrueixen la confiança entre les comunitats i aquells a qui se'ls ha confiat la seva seguretat.
En molts dels conflictes arreu del món, les dones identifiquen els primers senyals d'alerta de disturbis, preservant l'espai per al diàleg fins i tot quan les parts en conflicte es neguen a seure juntes, ajudant a prevenir la radicalització i el reclutament de nens i joves en grups armats. Ho fan tant si la comunitat internacional és present com si no, i tant si la seva tasca és reconeguda i finançada com si no. I el nostre fracàs a l'hora de donar-los suport no només és injust; és autodestructiu, miope i costós.
Només l'any passat, el Fons Humanitari i per a la Pau de les Dones va donar suport a 15.000 dones constructores de pau que van ajudar a abordar gairebé un milió de disputes locals: des de Colòmbia fins a Burundi, han ajudat a resoldre conflictes per recursos escassos, desplaçaments, terres, herències i propietats.
Aquests esforços també es reflecteixen cada cop més en els compromisos nacionals. Actualment hi ha 118 països que han adoptat Plans d'Acció Nacionals sobre dones, pau i seguretat. Aquests plans tradueixen en política nacional una idea poderosa que va sorgir del moviment de dones, que aquest Consell, en la seva saviesa, va transformar en una norma global a través de la resolució 1325 del Consell de Seguretat de l'ONU i les seves resolucions posteriors . Tot i això, aquests plans continuen sense finançament i deixant de banda quan es prenen decisions sobre seguretat, prevenció de conflictes, reconstrucció o política exterior.
Per concloure, m'uneixo al Secretari General per demanar que es prenguin mesures sobre tres prioritats bàsiques que ha presentat davant d'aquest Consell any rere any i fins i tot avui:
- En primer lloc, cal garantir que qualsevol procés de pau recolzat pels Estats Membres compleixi l'objectiu mínim d'un terç de participació de les dones. Insto tots els signataris del Compromís Comú del Secretari General a complir aquest mínim i a aspirar a la paritat.
- En segon lloc, destinar com a mínim el 15% de l'assistència oficial al desenvolupament a països afectats per conflictes específicament a promoure la igualtat de gènere, incloent-hi com a mínim l'1% a organitzacions de dones. Aplaudeixo tots els donants que ja ho estan fent i demano a tots els que encara no ho han fet que segueixin el seu exemple.
- En tercer lloc, posar fi a la impunitat dels crims contra les dones i les nenes, sancionar i exigir responsabilitats als responsables dels assassinats, les violacions, la violència sexual i de gènere i la persecució de gènere contra les dones i les nenes. Protegir les dones constructores de pau, les defensores dels drets humans i les treballadores humanitàries dels atacs i les represàlies. Respectar el dret internacional i aplicar el marc de treball d'aquest Consell sobre dones, pau i seguretat.
Sabem què cal fer. La qüestió ara és si tenim el coratge de compartir el poder, la determinació d'invertir en el lideratge de les dones i la voluntat política de convertir els nostres compromisos en accions.
https://www.unwomen.org/en/news-stories/speech/2026/10/speech-do-we-have-the-courage-to-share-power-the-resolve-to-invest-in-womens-leadership-and-the-political-will-to-turn-our-commitments-into-action
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada