Descobrim Grazia Deledda en l'aniversari del seu naixement. Nobel de Literatura el 1926

Grazia Deledda, a néixer el 27 de setembre de 1871 a la ciutat de Nuoro, població italiana situada a l'illa de Sardenya, en una família de la petita burgesia de l'illa. Després de realitzar els seus estudis elementals va ser educada de manera privada per un professor que s'allotjava a casa d'una parent, amb el qual va aprofundir els seus estudis literaris. fou una novel·lista i poetessa italiana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura de l'any 1926 i figura clau de la literatura sarda en italià sel segle XX. Va morir el 15 d'agost de 1935 a la seva residència de Roma.

"Cósima" es va publicar de manera pòstuma després de la mort de la premi Nobel i, d'alguna manera, aquesta obra ve a ser unes petites memòries en què es relaten els primers anys de vida de l'autora, la seva relació primerenca amb la literatura i els seus primers passos com a escriptora. La infantesa, adolescència i primera joventut que recull la novel · la, no és sinó un reflex de la pròpia Deledda que deixa constància a través de les pàgines de la seva manera d'entendre el món i la seva necessitat de plasmar aquest enteniment a través de l'escriptura, en part també per ser aquesta l'única manera d'experimentar una vida que no està al seu abast per la seva timidesa, per la seva educació de petita burgesa i, sobretot, per la seva condició de dona.

La jove Cósima es mostra des de la infància com un ésser d'extremada sensibilitat i una observadora perspicaç de tot l'envolta, anhelant de llibertat i oprimida per la vida encotillada del poble, només pot donar curs als seus desitjos a través de l'escriptura. Curiosament, i malgrat aquest sentiment d'opressió, els seus escrits són un brillant reflex de la vida en un petit poble de Sardenya, de les supersticions de la seva gent, els seus treballs, i les maneres de ser dels seus homes i dones. Però aquest món colorista dels seus relats no l'allibera d'aquesta sensació d'inquietud per la vida que li va lliurada a petites tasques, ignorant del que el món és més enllà de les muntanyes que envolten el seu poble. Al llarg de la seva infantesa i sobretot en els anys de l'adolescència, Cósima sent que està atrapada i sembla xifrar les seves esperances d'una vida més intensa en l'arribada d'algun extraordinari amor. Però com aquest es retarda, la noia bolca la seva passió en l'escriptura.

En Cósima existeix sempre aquest dubte entre la por al què diran i els seus desitjos de viure lliurement, dedicada sense remordiments a la tasca d'escriure. S'hi debat la moral imposada que es concreta en els seus desitjos de trobar l'amor, no per l'amor en si, sinó com a vehicle cap al matrimoni que la inscriurà en l'olimp de les dones que han complert el seu objectiu en la vida. Aquest sentiment es trasllueix al llarg de l'obra en les seves referències a les "males dones", en general d'origen humil, la vida lliure sembla envejar, igual que enveja la llibertat de la qual gaudeixen els seus germans homes als quals, tot i cometre terribles relliscades, ningú sembla demanar comptes. 

De la mateixa manera, quan coneixem com eren les seves vides, privades d'educació, de llibertat per moure's i relacionar-se, condemnades a centrar totes les seves aspiracions al petit planeta de la llar, entenem millor aquests universos íntims, bolcats del tot cap a l'interior, que poblen la majoria de les obres degudes a plomes femenines. Així ho expressa la pròpia Deledda en aquesta obra:

    Va decidir no esperar res que vingués de fora, l'agitat món dels homes, sinó tot de si mateixa, del misteri de la seva vida interior.Tanmateix, sempre han existit dones valentes que, deixant de banda no tant els prejudicis aliens com els propis temors, han obert el camí que condueix cap llibertats majors gràcies a les seves petites conquestes. Per això és impossible no sentir-nos congratulades quan la nostra Cósima / Grazia pren el tren que la portés a Càller per allà entrar de ple en la vida literària.