“Per amor…”
En el context en què nosaltres vivim, occidental i patriarcal, la forma convencional que aprenem per a relacionar-nos, per aconseguir una parella i mantenir-la no és casual: és masclista i violenta. També classista i racista, siguem sinceres.
Fa 40 anys que des del feminisme diem que “allò personal és polític”. Doncs si parlem de l’amor de parella, aspecte d’allò més íntim i privat, hem de reconèixer i fer veure que l’amor ha estat i és una eina potentíssima per a sotmetre les noies i les dones. “Estimem patriarcalment” com diu Coral Herrera Gómez, que defensa que l’amor “romàntic” és una eina de control social i un anestesiant per a encara massa noies i dones.
El més greu (i el que ens ocupa avui aquí) és que “per amor” ens aferrem a situacions de violència, abús i explotació. Per amor ens sacrifiquem, perdem la nostra llibertat, les nostres xarxes. Per amor, perdonem que ens facin mal, ho justifiquem o ho minimitzem. Per amor, entenem que hem de salvar l’altre de les seves misèries, tot creient que l’amor el canviarà. Per amor, posem per davant de nosaltres mateixes a la resta. En definitiva, per amor, ens maten (i la majoria de vegades ens maten en vida, que les xifres d’assassinades no ho són tot!).
Per altra banda, volem recordar que la desigualtat econòmica i estructural de gènere ens porta a establir i mantenir relacions, matrimonis, nuclis familiars basats en la dependència. Uns nuclis que no són precisament el lloc més segur de les dones, al contrari.
Nois i homes masclistes que esperen que els cuidem, que seguim els mandats tradicionals de la “bona noia” o “dona respectable”. Que els han fet creure que tenen el poder sempre i que el seu honor depèn d’això.
De fet, és quan reclamem la nostra llibertat i dignitat quan més es dispara el risc de ser agredides. I darrerament estem veient que no només ens agredeixen a nosaltres, sinó també als nostres fills i filles, entre altres.
Conscients de que és necessari un canvi cultural, social, econòmic i sentimental profund (és a dir, que en tenim per molt de temps) us proposem començar per:
UN. Qüestionar els perillosos mites de l’amor romàntic i deixar de dir bestieses com que “l’amor tot ho pot” o “sense tu no soc res”.
DOS. Desmuntar aquests mites: estimar NO és patir, l’amor NO és per sempre, els que més es barallen NO són els que més es desitgen, sense parella NO estàs sola, qui bé t’estimi NO et farà plorar, l’amor NO és la solució als teus problemes ni la clau a l’èxit, NO sempre hi ha finals feliços, una ruptura NO és un fracàs. Etc.
TRES. Escollir a nois i homes que ens estimin bé, que n’hi ha. Saben gestionar la gelosia, els conflictes, accepten un “no” com a resposta, assumeixen la seva part en les cures, …
i QUATRE. No per l’últim el menys important: practicar l’autocura, la sororitat, i l’autodefensa feminista.
I els homes: reaccioneu! Reviseu el vostre masclisme, els vostres privilegis, la vostra necessitat de dominar, la vostra dependència funcional i analfabetisme emocional. Rebutgeu la violència. No sigueu còmplices. Sortiu al carrer. Feu-nos costat sense protagonismes. Deixeu de ser part del problema i sigueu part de la solució.
Ens hi va la vida!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada