donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

href="https://vimeo.com/313470669"> Taula Rodona Dona i Esport from Oliver Villas on Vimeo.

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

9 Taula rodona dona i esport from Oliver Villas on Vimeo.

dimecres, 1 de maig del 2019

MAIG:RECORDEM DONES QUE HAN LLUITAT PER UN TREBALL I VIDA DIGNES

ROSA LUXEMBURG
Zamość, Polònia, 5 de març de 1871 — Berlín, 15 de gener de 1919
Fou militant des de setze anys, a Polònia i després a Alemanya. A Zuric conegué Plekhanov, Aksel’rod i d’altres marxistes russos i polonesos i hi cursà estudis de ciències naturals, de matemàtiques i d’economia política. S'enfrontà als socialistes polonesos per la qüestió nacional, punt sobre el qual polemitzà amb Lenin. Defensà la vaga general política com a lliçó de l’experiència russa del 1905 i —independentment de Parvus i Trockij— afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l’etapa burgesa. A Sozialreform oder Revolution? (‘Reforma social o revolució?', 1899) combaté les tesis de Bernstein, i reprengué l’anàlisi econòmica a Die Akkumulation des Kapitals (‘L’acumulació del capital’, 1913), important estudi de la fase imperialista. Entre el 1915 i el 1918 estigué empresonada la major part del temps per fer agitació contra la guerra, cosa que no li impedí de continuar el seu treball teòric i d’organització. Fundà, amb K. Liebknecht, C. Zetkin i el seu company L. Jogiches, el Spartakusbund, nucli a partir del qual fou format el partit comunista alemany (1919). Defensora crítica de la revolució russa, polemitzà amb els bolxevics sobre la política agrària, sobre la qüestió nacional i sobre l’exercici de la democràcia. El 1919, tot i ésser-hi contrària, intervingué en la insurrecció de Berlín i, el 15 de gener, fou detinguda i executada sumàriament, així com K. Liebknecht.
Concepción Arenal(1820-1893)
 Va néixer a Galícia. Cursa estudis de Dret a Madrid, en un moment en què les dones no podien accedir als estudis universitaris. Va ser la primera dona que va exercir el càrrec de visitadora de presons, tasca que la va a portar a denunciar la situació de les dones que complien condemna a les presons espanyoles. L’emancipació de les dones va ser una de les preocupacions centrals de la seva obra.
Angela Davis és política, activista i professora emèrita de la Universitat de Califòrnia Santa Cruz. Integrant dels Panteres Negres i del Partit Comunista dels Estats Units als anys seixanta, Angela Davis és una feminista i revolucionària de referència. Considerada una de les grans lluitadores històriques pels drets humans i contra la discriminació racial, en aquesta conferència va parlar del significat de la revolució en el nostre temps.