Dura, altiva i a la vegada pròdiga, com el Priorat, una terra aspra on els ceps batallen per l'aigua per transformar-la en la generositat del vi. Gran part d'aquest ADN tel·lúric es conserva en els gens de Neus Català, una de les poques supervivents catalanes de l'horror nazi, a qui nosaltres volem rendir homenatge. En la seva vellesa, als 100 anys, aquesta lluitadora, Catalana de l'Any el 2007, ha trobat la merescuda quietud als Guiamets, el seu poble natal, en una residència d'avis. El seu cubicle lluminós que ella denomina «la gàbia del moixonet» serveix per acollir tots els reconeixements merescuts que se li dispensen. La vida s'entesta a transitar per contradictoris camins: del camp d'extermini de Ravensbrück, a la llar d'avis.
"Les dones
de Ravensbrück eren dones que havien lluitat
quan la República espanyola va ser
atacada pel feixisme, van tenir
un gran pes en la producció i el manteniment d'un
estat democràtic en la qüestió
social, educativa, assistencial i
política." Un cop perduda
la guerra, moltes d'elles es van
refugiar a França i, en condicions adverses van
continuar alertes i solidàries en els camps
de concentració francesos i en els mal anomenats refugis. Un dels
motius principals per fundar l'Amical de Ravensbrück és una part del jurament que vam fer, en el moment de
l'alliberament, totes les deportades i
deportats que, mentre visquéssim, explicaríem el que havíem vist i sofert. Les mateixes raons que ens van portar a
defensar la República, fer la
Resistència a França i a lluitar contra el feixisme:l'amor a la pau, la llibertat, la tolerància i la justícia
social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada