donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

href="https://vimeo.com/313470669"> Taula Rodona Dona i Esport from Oliver Villas on Vimeo.

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

9 Taula rodona dona i esport from Oliver Villas on Vimeo.

dissabte, 10 de març del 2018

Vols saber perquè vam fer la vaga feminista?

Vols saber perquè vam ferm la vaga feminista?  
 Aquest 8 de març de 2018 vam estar tots i totes interpel·lades a sumar-nos a la convocatòria d’una vaga feminista que els moviments feministes convocaren i que va anar més enllà del lloc de treball. Va incloure el treball de cures i atenció a les persones, l’activitat estudiantil i també una vaga de consum. Es va voler visibilitzar  les reivindicacions del dret a una vida lliure de violències i la denúncia de totes les violències sexuals, el dret al propi cos i a viure amb llibertat la nostra sexualitat, que el drets de ciutadania no estiguin vinculats a la regularització que marca la Llei d’ Estrangeria. 
 La idea darrera d’aquesta convocatòria va ser posar la vida de les persones al centre, la vida quotidiana té moltes més dimensions que la laboral. Les desigualtats i opressions són presents en TOTES aquestes dimensions. Dit d’una altra manera, i recorrent a l’eslògan que catalitzà la segona onada feminista dels setanta: allò personal és polític.  
Per saber-ne més:
Varela, Núria. Cansadas: [una reacción feminista frente a la nueva misoginia].  Barcelona: Ediciones B, 2017   El document recull la frustració de tota una generació de dones crescudes sota el ‘vel de la igualtat’: la falsa creença que la societat occidental és igualitària i per tant el feminisme i la seva lluita ja no són necessaris. L’autora recopila tot un seguit d’indicadors econòmics i socials que posen de manifest que la situació de les dones al segle XXI dista molt de ser igualitària.  Les dones estan cansades de la violència que reben pel simple fet de ser dones, estan cansades de la nova misogínia que presenta formes més subtils com els micromasclismes, estan cansades de no tenir, perquè se’ls ha fet responsables del treball reproductiu i de cura, i, finalment, estan cansades d’estar cansades.  L’objectiu d’aquesta obra, que recull articles, reportatges i reflexions de l’autora,  és provocar una presa de consciència i fer una crida a l’acció. 

No acceptem que els nostres cossos siguin utilitzats com reclam publicitari. Les marques utilitzen els nostres cossos per vendre els seus productes. Denunciem aquesta pressió i la “taxa rosa” sobre els productes femenins.

divendres, 9 de març del 2018

#8MJoFaigVaga ENS FEM RESSÒ del DISCURS del PRESIDENT DE LA FAV I DE L'AVV BALÀFIA

BON DIA A TOTES
AVUI ÉS 8 MARÇ i que passa el 8 de març?, 
és el dia Internacional de la Dona, que va ser proposat per primera vegada el 1910 per Clara Zetkin,  a  la Conferència de Dones Socialistes, celebrada a Copenhaguen.
Al començament de la Revolució Rusa, 1917,  és va instaurar el 8 de març el Dia Internacional de la Dona.
Si be es cert també que és el dia en que l’horrible capitalisme va massacrar 129 dones a Nova York.
Com molt bé fa notar sempre la Jos de donabalafia no és de la dona treballadora per què les dones treballen sempre. És el dia Internacional de la Dona.
El moviment veïnal és potent per la immensa tasca feta per les dones i homes naturalment però la presència i el reconeixement de la part més important de la feina queda amagada darrera d’aquesta maleïda inèrcia que fa que sigui un home president el que avui us parla. El programa anònimes de la Regidoria d’ Igualtat i el Casal de la Dona de Lleida posa en valor el treball d’algunes d’aquestes donasses que han dedicat una part molt important de la seva vida a defensar drets, organitzar i portar a terme activitats per les veïnes i veïns dels diferents barris. Les mares coratge de Magraners, la Mariola, de Balàfia ...  
Referent a la bretxa salarial recomano la lectura atenta de l’article d’en Pere Enciso arriba a la conclusió: “en tots els intervals d’edat les dones, a Lleida, obtenen una mitjana salarial significativament inferior a la dels homes i, a la vegada ingressen menys que la mitjana catalana per cadascun dels intervals. Insisteixo, les dones a Lleida pateixen una discriminació més per gènere i per territori”. Les dones són les que dediquen més temps les tasques domèstiques de cura i atenció a la família, el 67% enfront del 33% els homes. Si aquest treball  s’incorpores al PIB català s’incrementaria un mínim del 23,4%. 
Les dones del moviment veïnal i femenista ens expliquen que aquesta lluita no és contra els homes, és amb els homes i ens fan notar que per arribar a la plena igualtat i equitat ens queda molt de camí. Per ser concrets cal posar a l’agenda política, social legal, personal i familiar alguns temes d’urgent solució:

Sostres de vidre :Per exemple hi ha MÉS DONES QUE MAI A LA UNIVERSITAT. POQUES DONES ALS ÒRGANS DE DECISIÓ.

 Corresponsabilitat en la cura i l’atenció a les persones: la conciliació solament és per a les dones, les dones modifiquen i retallen els seus horaris laborals, amb la consequent pèrdua de poder adquisitiu i dependència

Violència de Gènere : ens assassinen! PROU IMPUNITAT! PROU CULPABILITZAR A LA VÍCTIMA

Inseguretat laboral :Sofrim precarietat, inestabilitat laboral,falses autònomes

Ningunejar : menysvalorades, PROU ABÚS DE PODER!

Estereotips, prejudicis: desmuntem-los ! Prou Opressió

Abús sexual : PROU comentaris violents i violacions.

Espais d’opinió i tertúlies masculinitzades. Hi ha dones molt preparades i expertes que poden participar i equilibrar els espais

Esport.Mireia Belmonte diu: ja puc guanyar medalles olímpiques, sempre és més important el pentinat d’un jugador de futbol!

Publicistes i Publicitat :Prou de cosificar els nostres cossos per fer publicitat de productes. Prou ja! del dictat de normes sobre la nostra aparença física!

Invisibilitat: la visió de la realitat que és transmet és sesgada. Les dones són  tractades com a personatge secundaris o amb esteriotips.

Taxa rosa: Productes que el seu preu augmenta entre un 20% i un 50%, un altra discriminació.

“Me too” :No som mercaderies ni objectes al servei de desitjos aliens.
Aprofito per recordar que és l’any
 Maria Aurèlia Capmany, un altra donassa i una gran de la literatura catalana. Llegiu-la FELIÇMENT UNA DONA!                
    8 de març és cada dia !

dijous, 8 de març del 2018

MANIFEST INSTITUCIONAL CNDC DEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES 8 DE MARÇ DE 2018

MANIFEST INSTITUCIONAL 
DIA INTERNACIONAL DE LES DONES 
8 DE MARÇ DE 2018 
Avui, Dia Internacional de les Dones, com cada 8 de març, les dones de tot el món alcem les nostres veus per reivindicar la igualtat efectiva entre homes i dones perquè els nostres drets socials, polítics i econòmics són innegociables. Les dones, des de les nostres diversitats, som més de la meitat de la població mundial i cal que formem part de la presa de decisions en tots els àmbits i estaments. Cal que el nostre dret a la participació social i política sigui una prioritat. Aquest any, a més a més, també té lloc una Vaga Feminista organitzada per organitzacions socials i el moviment feminista a la qual donen suport, entre d’altres, els sindicats majoritaris que han convocat "aturades laborals" de dues hores per denunciar la desigualtat, la precarietat i la violència vers les dones, amb la voluntat que aquesta afecti l'ocupació, el consum i l'educació. Des del món municipal donem suport a les reivindicacions de la Vaga Feminista. Una vaga que tal i com diu el Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC)“va més enllà del que s’identifica com atur laboral perquè la participació de les dones és nuclear en totes les esferes de la vida”, per això hi donem suport i us animem a participar a les aturades previstes, en franges de dues hores, matí i tarda que han convocat els sindicats. Avui , doncs, ens tornem a trobar per commemorar el dia internacional de les dones i per reclamar, novament, la igualtat entre dones i homes. En ple S.XXI, les últimes notícies ens transporten a principis del S.XX. Quan els governants, les persones responsables de legislar, no són conscients ni tenen cap mena d’intenció d’actuar en relació a la diferència real i existent entre el sou, per la mateixa feina, de les dones respecte als homes. Concretament, segons les últimes dades de l’Eurostat és un 14,9%. Quan es creu que “això no és important” o quan es manifesta que “en això nosaltres no ens hi posem” és quan la societat, el poble, les dones i els homes, ens hem de rebel·lar, posar - nos de peu i dir “NO, aquesta no és la societat on vull viure. NO aquestes no són les decisions que ha de prendre el govern”. És el que es diu la bretxa salarial, la diferència de sou entre els homes i les dones per la mateixa feina. 
 És una forma més de violència envers les dones, la violència econòmica.
Fa més de 20 anys, més de 20 anys!, que se celebra, any rere any, el dia de la igualtat salarial; “L’equal pay”. Organitzat per la Federació Internacionl Business and Professional Women (BPW) i que té per finalitat lluitar per la igualtat salarial entre homes i dones. Però aquestes campanyes no serveixen de res si no van acompanyades de normes específiques i sancions, si són necessàries, per tal d’evitar que es dilati aquesta injustícia. Volem una societat igualitària, volem una societat justa, rica, equilibrada, amb el foment del talent com un dels eixos de creixement i generació de riquesa. Volem el mateix sou per la mateixa feina, volem que moviments com “#MeToo” no hagin de reaparèixer perquè hi ha persones que s’atreveixen a demanar favors sexuals a canvi de feina. A assetjar a les dones pel fet de ser-ho, a entendre que les dones són una “unitat de canvi”, un objecte. Les dones formen part de la societat, part activa, principal i bàsica pel desenvolupament de la societat, del futur. Per poder avançar, com a societat, s’ha de tenir en compte a totes les persones, indistintament, del sexe que tinguin. Per això, per reclamar aquesta necessitat imperiosa, perquè els governants reaccionin, perquè es legisli allò que és injustícia, tornem a alçarnos i a manifestar-nos i ho farem sempre. Sempre per aconseguir una societat justa i igualitària. Aquest és el gran repte que tenim al davant, i l’hem d’assolir amb la col·laboració i la complicitat de totes les institucions, agents socials i de les dones i els homes dels nostres pobles i ciutats, perquè només així podrem fer-ho realitat. 
8 de març de 2018

dimecres, 7 de març del 2018

ACTE INSTITUCIONAL EN COMMEMORACIÓ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA 17:00h Plaça 8de març




MANIFEST 8M: 
 JUNTES SOM MÉS! 
 Demà, 8 de Març, les dones de tot el món estem convocades a la VAGA FEMINISTA. 
Cada 8 de març celebrem l’aliança entre dones per a defensar els nostres drets conquistats. Ens precedeix una llarga genealogia de dones activistes, sufragistes i sindicalistes. Les que van portat la Segona República, les que van lluitar a la Guerra Civil, les que van combatre el colonialisme i les que van formar part de les lluites antiimperialistes. No obstant això, sabem que encara no és suficient: queda molt per fer i nosaltres seguim lluitant. La sororitat és la nostra arma; és l’acció multitudinària la que ens permet seguir avançant. La data del 8 de març és nostra, és internacional i és reivindicativa. 
 
Les nostres identitats són múltiples, som diverses. Vivim als pobles i a les ciutats, treballem en l’àmbit laboral i en el de les cures. Som paies, gitanes, dones amb diversitat funcional, migrades i racialitzades. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero… Som les que no hi són: som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar al mar, som les que es van quedar a les fronteres. Som TOTES. Juntes avui parem el món i cridem: 
 PROU! Davant de totes les violències masclistes que ens travessen. 


dimarts, 6 de març del 2018

#8MjoFaigVaga :Veus que no veus. DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL 8 DE MARÇ 2018  
Veus que no veus  
Per la visibilitat de les dones als mitjans de comunicació  
El dret a la igualtat efectiva entre dones i homes és un dels drets humans que ha estat,  sistemàticament,  més  vulnerat.  Històricament,  les  dones  han  encapçalat  moltes  revolucions per a la millora dels drets humans i socials. Malgrat aquesta lluita constant,  avui, en ple segle XXI, encara no hem aconseguit la igualtat efectiva. 
Els moviments feministes de tot el món reclamen que cal alçar les veus i fer‐se escoltar.  Per això, s’han unit en una “Vaga de totes” que reivindica, un cop més, els drets humans,  la igualtat efectiva de dones i homes en tots els àmbits, i el dret de les pròpies dones a  decidir sobre tot allò que les afecta, incloent‐hi el propi cos. 
L’androcentrisme  i  el  patriarcat  són  les  principals  causes  de  les  desigualtats  i  de  la  violència masclista i és aquesta realitat la que hem de combatre.  
A Catalunya volem enfortir les veus de les dones a tots els àmbits, tant en l’esfera pública  com en la privada, atès que, massa sovint, les opinions de les dones són silenciades o  situades en una posició inferior. Cal respectar les veus de les dones, no silenciar‐les i  ignorar‐les. Volem que les veus de les dones siguin lliures, visibles arreu de la societat, en  tots els sectors professionals, acadèmics, polítics i socials. Les veus de les dones són un  valor del qual cap societat en pot prescindir.  
Els mitjans de comunicació constitueixen una eina molt poderosa per a la transmissió de  valors i imaginaris igualitaris, però, malauradament, també per a la perpetuació de les  desigualtats entre dones i homes. Als mitjans de comunicació de Catalunya les opinions  de les dones continuen sent poc visibles. Actualment, les dones només  protagonitzen el  28% de les informacions. La veu autoritzada i pretesament més experta continua sent la  masculina.

Com a Govern i com a societat hem de vetllar perquè els continguts dels mitjans de  comunicació enforteixin les veus de les dones: difonent al màxim les seves aportacions,  exigint una comunicació amb perspectiva de gènere, eliminant barreres per a l’accés a les  TIC, convidant els mitjans a l’establiment de pautes d’autoregulació, elaborant guies de  recomanacions  de  comunicació  no  sexista,  promovent  eines  i  bones  pràctiques  per  garantir la presència paritària, tant a nivell de continguts com de professionals i d’equips  directius, ajustant les col∙laboracions i els ajuts d’acord amb allò que determina la Llei  d’Igualtat  efectiva  de  dones  i  homes,  i  oferint  suport  a  les  xarxes  de  periodistes  i  comunicadores que treballen per una comunicació respectuosa amb  les dones.

dilluns, 5 de març del 2018

#8MJoFaigVaga QUAN TEMPS HAUREM D'ESPERAR PEL RECONEIXEMENT SOCIAL DE L'ESPORT FEMENÍ?

FEM VISIBLE

l'esport femení

8 de març

El CP Vila-sana  participant a la Copa de la Reina gràcies al patrocini de Esneca Business School

L'evolució de la presència de les dones en la informació esportiva en els teleinformatius de TV3 a partir de la comparació amb les dades de l’informe del Consell IST1/2011 Pluralisme en la informació esportiva. Gener-març 2010 La comparativa entre el període analitzat del primer trimestre del 2010 i les setmanes de febrer, març i abril de 2016 mostra que, en termes relatius, el temps dedicat en els teleinformatius de TV3 a l’esport femení ha passat de l’1,2% al 3,9% del total de la informació esportiva. Tot i aquesta variació, el temps de notícia sobre els esports masculins continua sent àmpliament hegemònic i roman per sobre del 90%.
Elisa Lladós, Carme Millán i Montse Magallon
L'esport femení ha tingut una evolució evident al llarg de la història. Això és indiscutible. Però si comparem aquests avanços amb l'esport masculí, sembla que visquem en èpoques cronològicament diferents. En aquest sentit, les dones continuem sent invisibles. Explica Maribel Zamora: "Si l'esport femení no és conegut, no genera afició, ni seguidors, ni patrocinis; és un peix que es mossega la cua"
Isabel de trotallunàtics
I, doncs, si el gènere no és un criteri de diferenciació tangible en la nostra societat (o no hauria de ser-ho), ¿per què en l'esport segueix sent un fort condicionant de present i de futur de les dones esportistes? Els mitjans de comunicació tenen part de responsabilitat. Publiquen poc els èxits de les campiones del món, o simplement de les competicions de casa nostra, hi ha  poques notícies de quatre línies i una foto de les dones esportistes. Tan costa?
ANIMEM A LES EMPRESES LLEIDATANES A SEGUIR L'EXEMPLE DE JCA CINEMES 
Sara Casanovas Jorge
Marketing Assistant

diumenge, 4 de març del 2018

LES NOSTRES ACTIVITATS EN COMMEMORACIÓ DEL 8 MARÇ

05-03-2018    Presentació de la Novel·la “LA VIDA QUE VENDRÀ“ de Pilar Aguarón. 19:30 - Centre Cívic de Balàfia. Sala de lectura Maria Mercè Marçal.
07-03-2018    Acte institucional. Casal de la Dona. Ajuntament. Veure document institucional. 17:00h Plaça 8 de març
08-03-2018    Jornada reivindicativa – Vaga Feminista-
11-03-2018    Cursa de la Dona Lleida i Caminada Internacional de les Dones, NAYOX. “Seu Vella Patrimoni de la Humanitat. 5,6+ Km.
                   11:00h - Sortida i arribada a la Canalització del Riu Segre.
12-03-2018    Xerrada a càrrec de Joan Ramón González, historiador, sobre “Dones notables de Lleida” 18:30 - Centre Cívic de Balàfia. Sala de lectura Maria Mercè Marçal. Dones de Lleida que han deixat una petjada especial
13-03-2018    Inauguració exposició “A Balàfia Dones, Criatures i Cartrons”
Recull de Fotografies de dones Activistes Socials  de Lleida.
Cedida per l’ Ateneu Popular de Ponent i Memorial democràtic de l’Ajuntament de Lleida
                   19:00h - Centre Cívic de Balàfia. Hall Maria Rúbies
15-03-2018.1  Contacontes per la Igualtat amb l’Elena Garcia. 18:30 - Centre Cívic de Balàfia. Sala de lectura. Maria Mercè Marçal Cloenda de les Activitats del 8 de març de Balàfia  2018
22-03-2018    Desfilada. Casal de la dona. Ajuntament. Veure document institucional
 
                    Acte institucional. Beques Cristina De Pizan. Casal de la Dona. Ajuntament. Veure document institucional
                   Acte institucional. Premis Mila de Periodisme. Ajuntament. Veure document institucional
Tindrà lloc al Centre Cívic de Balàfia.
C/Terrassa cantonada Penedès,

Atentament,
dba@balafia.org

dissabte, 3 de març del 2018

Pilar Aguarón Ezpeleta ens presenta el seu llibre a Balàfia. US ESPEREM DILLUNS 5 de març

Pilar Aguarón Ezpeleta
Benvinguda
Promotora cultural. Ha il·lustrat llibres i revistes. Ha fet vuitanta exposicions entre individuals i col·lectives. Ha publicat cinc llibres de relats; tres novel·les, quatre llibres amb el grup 3D3, ha participat en una dotzena antologies, publica habitualment en revistes de narrativa. És jurat habitual en certàmens literaris. Ha prologat i presentat obres literàries i artístiques.Dirigeix ​​la publicació Quaderns de Narrativa Paraules Contades. Membre i cofundadora de l'Associació Professional d'Artistes Plàstics "Goya" i del grup 3d3LiterArt i és coordinadora de redacció de la Revista Imant.
Va ser guardonada amb el Premi IMANT el 2016.
En l'actualitat és Secretària General de l'Associació Aragonesa d'Escriptors
En la seva obra, la majoria protagonitzada per dones, es reivindica la fortalesa d'elles durant les crisis, sigui quina sigui la seva condició social. Dones que no s'acovardeixen i que acaben sent les forjadores del seu destí i en major mesura, també, el dels homes que les envolten.
OBRA PUBLICADA:
  1. Relats breus (2008).
  2. Calla, tonta! (2009), Relats.
  3. Fas olor de sàndal (2010), Novel·la.
  4. La mai explicada història de Juan Irineo i altres contes (2011).
  5. Marró, relats 3 (2012).
  6. Escolta, àudio llibre, 11 relats llegits per Luis Trèvol (2013).
  7. La casa dels arquets (2013), Novel·la.
  8. Les veritables HISTÒRIES d'amor són passatgeres (2015), Relats.
  9. La vida que vindrà (2017), Novel·la.
UNS PLAER TENIR-LA AMB NOSALTRES

divendres, 2 de març del 2018

Sense ESFORÇ no hi ha RECOMPENSA:VAGA FEMINISTA 8 de març

Des del conjunt del Moviment Feminista és fa una  crida a la ciutadania en general i a totes les dones en particular a la VAGA GENERAL FEMINISTA pel proper 8 de Març. La convocatòria oficial d' aquesta iniciativa es suma a la campanya per la Vaga Internacional de Dones realitzada per les feministes de diferents països del món. 
El proper 8 de març paralitzarem tots els treballs, fins i tot aquells que realitzem gratuïtament a les llars i espais privats. Ens convoquem per paralitzar tota la societat des de quatre àmbits: llars, consum, estudis i treballs de tot tipus, legals o de economia submergida, a l’àmbit públic o privat, que inclou també les tasques de cura a la societat i a la família; treballs que ningú veu, o bé que fem amb una menor remuneració que quan els fan els nostres companys.
Prou ja de tantes violències i desigualtats !
Convoquem a tota la societat per a fer front a un model patriarcal que perverteix, en nosaltres,                           les mateixes funcions que son imprescindibles per el desenvolupament,  avenç i creixement de la societat.
Convoquem per a que comencem a desmuntar els estereotips, els prejudicis i l’opressió a la que ens sotmeten els models imposats des de una construcció androcèntrica de la història i de la societat que ens vol fora de l’esfera pública i els espais de poder i de representació.
 Els nostres cossos no han de ser reclam per incitar al consum.
Prou ja de la disposició i manipulació dels nostres cossos i de les nostres vides!
PROU IMPUNITAT!
PROU ABÚS DE PODER!
No som mercaderies ni objectes al servei de desitjos aliens.
Deixarem de ser consumidores. Els mercats ens sancionen per duplicat, només per ser dones, d'una banda,  els productes que ens son imprescindibles son considerats articles de luxe. Per l’altre, volem acabar amb la lògica comercial per la qual els productes s’encareixen només pel fet de canviar el color: rosa enlloc de blau o per afegir una etiqueta: dona/home.
Prou ja del dictat de normes sobre la nostra aparença física!
Deixarem buides les aules. Farem evident que nosaltres som les mestres i professores dels primers nivells educatius. Visualitzarem la desigualtat existent a la docència i els llocs de responsabilitat a la Universitat. Recordem que els nostres expedients acadèmics son brillants, que som majoria en els estudis universitaris i que, malgrat això, la bretxa de gènere no ens permet accedir als llocs que ens corresponen per dret i per mèrits propis. Els llocs més alts a la política i a les empreses estan copats majoritàriament per homes. Son ells qui prenen les decisions.
Prou ja de sostres de vidre!
No consentirem que ser dona sigui la principal causa de pobresa, i amb més incidència encara si una té més de 45anys, és migrant, d’una altra raça o ètnia o és trans. Aquesta precarietat ens porta a ser treballadores a temps parcial sense haver-ho desitjat i la mà d’obra més exposada a l’atur.
L’embaràs no ha de ser objecte d’acomiadament o de marginació laboral, ni ha de perjudicar les expectatives vitals, personals o professionals. Exigim prestacions socials que permetin dur a terme les tasques de criança, cura i acompanyament familiar en condicions d’igualtat de gènere i dignitat per a totes les persones implicades. Volem que la cura sigui considerada com un bé social de primer ordre, de sosteniment de la vida i de cor responsabilitat. No volem seguir ser la mà d’obra gratuïta que compensa les retallades pressupostàries als àmbits de la salut, serveis socials i educació.
No hi serem TOTES enguany. Cada any ens ASSESSINEN, com un sacrifici davant del patriarcat. Denunciem l’absència de polítiques que acabin amb els feminicidis. Cal que el Pacte d’Estat, recentment signat, vagi, necessàriament, acompanyat del pressupost que permeti dotar de mitjans i recursos pel desenvolupament de polítiques reals i efectives que tal d’aconseguir una societat lliure de violència de gènere.
Denunciem la violència a la que se’ns sotmet pel sol fet de ser dones. Una violència que ens amenaça de manera física, verbal, econòmica, mèdica i moral, que ens viola, que ens sotmet a assetjament, que ens menysvalora, que abusa de nosaltres. Violència social, institucional i sistemàtica.
Volem denunciar la justícia patriarcal que no ens considera subjectes de ple dret.
Denunciem, com ciutadanes, la corrupció com causa fonamental de la dita crisis i de les retallades. Denunciem, com ciutadanes, la greu repressió i retallades de drets que estem patint per mitjà de l’aprovació de lleis que ens reprimeixen i empobreixen.
Denunciem que les nostres germanes procedents d’altres cultures i que viuen en el nostre país no siguin reconegudes com subjectes de ple dret, afegint a la seva condició de migrants la de ser dones en una intersecció de gran vulnerabilitat.
¡Prou de racisme i d’exclusió!
Denunciem també la homofobia i la transfobia tant social com institucional que pateixen moltes companyes, com una forma més de violència masclista,  ja que no son reconegudes com subjectes de ple dret, tot afegint la seva condició a la de ser dona. Prou ja d’opressió per la nostra identitat sexual!.
PER TOT AIXÒ CONVOQUEM A LA VAGA GENERAL FEMINISTA EL 8 DE MARÇ.
ENS VOLEM VIVES
ENS VOLEM LLIURES
FEMINISTES REBELS I DESOBEDIENTS

dimecres, 28 de febrer del 2018

ACABEM FEBRER preparant el 8 de març 2018:Clandestines i insubmises:ENS EMMIRALLEM AMB ELLES

Una de les primeres investigadores catalanes, Teresa Bracons, membre de l’equip del doctor Ferrer i Cajigal, creador del Museu Anatòmic Patològic de la Facultat de Medicina, en una imatge de 1930. Bracons apareix asseguda al costat de Ferrer i Cajigal, al centre.
Foto: Fundació Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
L'activisme i la reivindicació política a favor dels drets de les dones es torna a cada any al voltant del 8 de març, en aquest apunt volem recordar la trobada que va tenir lloc al 1976 en commemoració de les Jornades Catalanes de la Dona dels dies 27, 28, 29 i 30 de maig de 1976, que va ser proclamat com a Any Internacional de la Dona per les Nacions Unides. L'esdeveniment va suposar un despertar del feminisme català de la Transició i més de 4.000 dones de diverses tendències polítiques van participar en aquelles jornades per posar les bases de drets com la igualtat laboral, la no discriminació en l'ensenyament, el divorci o la fi del delicte d'adulteri, entre d'altres.
"Canvi de mentalitat"
L'acte commemoratiu d'aquest any, tanmateix, agafa un caire més aviat reivindicatiu, en forma de vaga per posar de relleu que s'ha avançat però no prou, posa de manifest la preponderància dels homes en tots els estaments socials. Constatem i volem desmuntar la presència majoritària dels homes en quasi tots els camps del coneixement i de la comunicació, continuem reivindicat personalitats femenines com les antigues Safo i Hepàtia fins a les més pròximes Concepción Arenal, Clara Campoamor, Frederica Montseny, Hannah Arendt, o Montserrat Roig.
Teresa Urroz i Imma Colomer, durant la seva actuació a l'acte feminista al Paranimf de la UB | Isaac Meler
01-03-2018 Anònimes, descobrim les vides de dos donasses de Balàfia que
han treballat i treballen activament en la construcció del barri i la ciutat. Lluitadores pels drets de les dones i activistes socials.
18:00h Sala de Lectura Maria Mercè Marçal, Centre Cívic de Balàfia-Lleida
                       En col·laboració amb el Casal de la Dona
05-03-2018 Presentació de la Novel·la “LA VIDA QUE VENDRÀ“ de Pilar Aguarón. 19:30 - Centre Cívic de Balàfia. Sala de lectura Maria Mercè Marçal. 

dimarts, 27 de febrer del 2018

Diccionari Biogràfic de Dones:Dia Internacional de la Dona.RECORDEM A ZOE ROSINACH

 Diccionari Biogràfic de Dones,

ret homenatge

en el Dia Internacional de la Dona, a la tasca de dones destacades dels territoris de parla catalana

En el Dia Internacional de la Dona destaquem les 655 biografies de dones que inclou el Diccionari Biogràfic de Dones, que han esdevingut un referent per la seua vida i trajectòria professional.
RECORDEM A ZOE ROSINACH
Farmacèutica i primera doctora en Farmàcia espanyola. Filla del dentista Pau Rosinach, natural de Juneda (Garrigues), i la llevadora Carme Pedrol, natural de Lleida (Segrià), que vivien al carrer Blondel de Lleida. Tingué tres germans: Carme, Carmel i Pau. Zoe estudià a l’Institut General i Tècnic de Lleida, establiment en el qual obtingué el batxillerat el 1913. Al setembre d'aquell any, es matriculà a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, centre en el qual romangué fins al curs 1915-1916, data en què traslladà la seva matrícula a la central de Madrid, ja que tenia problemes per aprovar l’assignatura d’Anàlisi Química per la seva condició femenina. A Madrid pogué continuar la  carrera i es llicencià el 1917, tot i les dificultats per assistir a les classes, ja que Zoe i altres dues companyes seien separades dels homes i un catedràtic les acompanyava al seu domicili. Amb tot, Zoe, que sentia autèntica passió per la farmàcia, convencé el doctor Francisco de Castro, catedràtic de l’assignatura de Microbiologia, perquè sol·licités una plaça d’investigadora al doctor Obdulio Fernández, director de l’Institut Nacional d’Higiene Alfons XIII. Acceptada en aquell centre, el 17 de juny de 1920 llegia i aprovava amb excel·lent per unanimitat la seva tesi doctoral, dirigida pel doctor Antonio Ruíz Falcó, de la secció d’epidemiologia de l’esmentat Institut. El treball de 70 planes es titulava: «Bacilos diftérico y pseudo diftérico. Crítica de los procedimientos empleados para su diferenciación y modificación introducida al método de Costa, Troisier y Dauvergne», i va merèixer l’elogi de la comunitat farmacèutica nacional, fins al punt que l’Institut li oferí la possibilitat de continuar investigant al centre. El rei en persona felicità la nova doctora en un dinar organitzat per la casa reial en honor dels graduats durant aquell curs. També, la revista «Blanco y Negro,» en el número 1525, reproduïa la fotografia de Zoe abillada amb els atributs del grau universitari que la distingien com la primera doctora en farmàcia d’Espanya. L’esdeveniment tingué ressò a Lleida, ja que aparegué la seva fotografia al Butlletí Oficial de Farmacèutics de la província acompanyada d’una felicitació. 
Altrament, durant aquells anys, juntament amb la seva germana Pau, odontòloga que emigrà a Xile, fou una de les primeres dirigents feministes espanyoles, ja que el 1920 fou nomenada secretària de la Joventut Universitària Feminista de Madrid, presidida per Clara Campoamor i fundada sota l’empara de l'Associació Nacional de Dones Espanyoles, la primera organització espanyola creada el 1918 en defensa dels drets de les dones. Tanmateix, Zoe no continuà investigant ni exercint de feminista, però treballà de farmacèutica. 
Casada amb el metge Pedro Baringo el 1921, va tenir dos fills: Joaquín (1922-1987), farmacèutic; i Pedro (24.10.1924), advocat. Passats uns anys, Zoe es col·legià a Terol el 1930 i obrí la seva primera oficina a Albalate del Arzobispo (Terol) el gener de 1932. Per raons polítiques la tancà el 26 de maig de 1936 i traslladà la residència a Saragossa, ciutat en la qual desenvolupà la seva tasca professional. Molt aviat demanà la inscripció al Col·legi de Farmacèutics de Saragossa, el 23 de novembre de 1937. Rebuda l’autorització d’aquella associació, primer obrí una farmàcia al carrer Cortes de Aragón, el 15 de gener de 1938, avalada per una empresa del ram. Tres anys més tard, el 20 de maig de 1941, traslladava la seva oficina, definitivament, al número 34 del carrer Hernán Cortés, indret en el qual romangué elaborant fórmules magistrals fins al dia de la seva mort, esdevinguda el 31 de gener de 1973.

dilluns, 26 de febrer del 2018

PREPARANT EL 8 DE MARÇ.DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

el nou informe sobre les dones de les Nacions Unides revela importants llacunes per a l'empoderament de les dones i posa en marxa una agenda sòlida per canviar els engranatges.

Destaca les desigualtats i els desafiaments a què s'enfronten les dones; identifica les llacunes i les oportunitats per a la igualtat de gènere en l'Agenda 2030 del Desenvolupament Sostenible.

Les dones de l'ONU han fet públic el seu informe emblemàtic "Convertint les promeses en acció: la igualtat de gènere en l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible". L'informe demostra a través d'evidències concretes i informa la naturalesa generalitzada de la discriminació contra totes les dones i les nenes a tot arreu i posa de relleu recomanacions sobre com es pot complir l'Agenda 2030 del Desenvolupament Sostenible.