L'antropòloga Rita Segato: "L'oportunitat ara és que la pandèmia faci visible la gestió de la vida" II Congrés Internacional per a l'Erradicació de les Violències Masclistes

 

La segona jornada del II Congrés Internacional per a l'Erradicació de les Violències Masclistes que ha organitzat l’Institut Català de les Dones ha comptat amb la participació de Rita Segato, antropòloga i activista feminista argentina, qui ha centrat la seva conferència en mostrar que “el treball de cures és més extens d’allò que pensem. Una mare cuida els fills i filles, i també néts i netes, però alhora també cuida altres persones, per exemple, les companyes de feina. El món de les cures és més gran que el limitat a l’esfera de la privacitat i està necessitat de reconeixement per part de tots els àmbits de la societat. Per això cal pensar-lo d’una altra manera. Cal reconèixe’l i polititzar-lo. Cuidar de les companyes de feina és política. Allò vincular-relacional és política. Les dones som invisibles perquè el treball que fem que és reproductiu (reprodueixo la vida, i l’ordre diàriament) és un treball molt pesat i és invisible. L’oportunitat és que la pandèmia faci visible la gestió de la vida. Hi ha 2 tipus de temps: el cronometrat i l'existencial, i aquest temps de la pandèmia ens pot servir per a pensar què necessitem: més consum o més vincle”. Al llarg del dia han tingut lloc tres taules rodones amb expertes nacionals que s’han dedicat a fer una radiografia de la situació de les violències masclistes per l’impacte de la Covid-19 des de la perspectiva dels serveis d’atenció, les dades i les estratègies de prevenció de les violències sexuals en l’oci nocturn.

Taula Rodona ‘’Resposta a la Covid-19 a peu de serveis’’

Nati Veraguas, responsable de l’Àrea d’Intervenció especialitzada en violències masclistes de Dones amb Empenta, ha analitzat l’impacte de les violències masclistes a la Conca d’Òdena, el primer lloc on es va produir un confinament a Catalunya i ha destacat el fet que “ateníem violències però també la por a emmalaltir i dols per defuncions sense ritus socials”. Per a Veraguas "les dones en confinament van fer un exercici de contenció i nosaltres havíem de fer una tasca d'acompanyament i mostrar que els recursos seguien funcionant. Ha suposat un esforç molt intens d’adaptació a circumstàncies noves que mai ens havien passat i això també ha suposat aprenentatge. Esperem que hagi un aprenentatge i fem canvis ara que anem a un segon confinament. Tal com està organitzada la societat és insostenible. Les dones sostenen les famílies i cures. I hem de parlar de que això va contra la salut de les dones”. Per altra banda, Sira Vilardell, directora general de la Fundació SURT, ha posat l’accent en “la caiguda clara d’ingressos de les dones en situació de violència masclista, moltes en l’economia informal, i han crescut les necessitats més bàsiques i es complica així la seva recuperació. Mai s'ha deixat de donar servei i l'activitat ha seguit funcionant també a les cases d'urgència on les dinàmiques de convivència es van veure afectades per la Covid". Ariadna Vilà, psicòloga i coordinadora de Valentes i Acompanyades, entitat que treballa per combatre els matrimonis forçats des de la prevenció, intervenció i sensibilització amb l’objectiu d’apoderar les dones que es troben en risc, proporcionant eines, recursos i estratègies per tal que puguin ser dones lliures, independents i autònomes, ha posat sobre la taula el fet que “no tenir atenció directa ens ha comportat la pèrdua de qualitat d'intervenció perquè les noies que atenem les contactem fora de l'àmbit familiar i en temps de pandèmia això es feia molt complicat. I la dificultat de fer seguiments per manca de mitjans tecnològics de les noies i perquè els espais de detecció com l’escola o el centre de salut es van trencar. Es va veure la importància del treball en xarxa quan les coses son complicades. També hem de dir que s’han aturat molts viatges i s’ha frenat el risc d’algunes situacions de matrimonis forçats”. També hi ha participat Rosa Garriga, Fundadora d’AGI, entitat que té l’objectiu de lluitar i donar atenció a dones fills i filles que pateixen o han patit violència masclista qui ha exposat que "ens vam adaptar i es van atendre totes les dones que ho necessitaven, fins i tot vam atendre dones que havien perdut algun familiar i vam haver de fer servei d'atenció i seguiment al dol. El més dramàtic va ser com atendre les urgències. Vàrem inclús haver d'ubicar en pisos turístics totes les dones i filles i fills que havien de sortir del domicili perquè els hi anava la integritat física i psicològica".