La història de les dones és la història, la història dels homes és la història. És aquesta una
paradoxa del nostre món present, un món en el qual les dones estem en tots els llocs de la vida
social i pública on volem ser, però sentim que ens manca genealogia, que no sabem bé què
varen fer les nostres avantpassades, i tenim el desig de saber-ho. "La tradició popular compta amb pocs relats on les dones són protagonistes, durant generacions s'han personalitzat en els homes la lluita i el sacrifici en defensa de les Constitucions i Llibertats de Catalunya. Són les dones les que en cada moment han mantingut viva la flama i els fets poc estudiats però mantinguts per la tradició oral han d'ajudar a poc a poc a visibilitzar a les que han ajudat de forma capdal a mantenir viva la memòria. Perquè amb l’acarnissament que s'ha fet al llarg dels segles amb les persones notables que van destacar, sobretot les dones, s'ha volgut atemorir al poble català. Mostrar públicament la destrucció del nostre sistema polític, així com la repressió indiscriminada i permanent que s’instaurava. Contràriament per als i les catalanes de totes les èpoques ha estat un símbol i la seva representació no ha parat fins al dia d'avui."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada