Lili y Nadia Boulanger.
L’any
1912 un influent crític parisenc publicava un article titulat “El
perill rosa”. El crític, alertava de la inquietud d’alguns músics
contemporanis d’anar sent reemplaçats per dones. “Senyors, és un mal
moment per al sexe pretesament fort. Si les ‘senyoretes’ de la música
decideixen disputar els premis oficials, estem vençuts.”L’article anava adreçat a la compositora Lili Boulanger, la primera dona que aconseguia el prestigiós guardó Prix de Roma i una de les protagonistes del Femení i singulars
d’aquesta temporada.
Marie-Juliette Olga (Lili) Boulanger (1893-1918) va néixer a París en una família de gran arrelament musical a la capital francesa. Un més que precoç talent musical, conduït en primer lloc per la seva germana gran Nadia, i per altres lluminàries de l'època com Gabriel Fauré, que meravellava dia a dia de les dots artístics de la seva pupil · la. De fràgil salut, marcada per una malaltia crònica, ens va deixar abans de complir els vint anys, però a temps de llegar-nos tota la Mística, l'Energia, la tendresa, de la seva llum musical en un variat catàleg d'obres, especialment corals i piano . Una obra on albirem la influència de Fauré i de Debussy en el bell color de la seva rica harmonia i la seva detallista instrumentació. Una sensibilitat aguda i prodigiosament humana servida en la seva expressivitat per una gamma completa de dons naturals, des de la gràcia, el color, l'encant i la subtilesa fins al lirisme alat, o la força clara, fàcil i profunda. Virtuts que rarament solen anar juntes, en benefici d'un únic temperament creador (L. Vuillemin), ella, és una de les dones que ens han ajudat a allargar la
llista, ja fa uns quants anys que l’elaborem, d’aquestes “filles de la
història” que donen sentit al nostre espai setmanal, a la nostra feina
d’anar restaurant la memòria, sense caure en el tòpic de convertir-se en
un espai de galeria de víctimes. Som on som i venim d’on venim, i
frases com la del crític francès, escrita fa 100 anys, ens pot ajudar a
entendre la nostra realitat però volem treballar per aconseguir que el
talent, la formació i la singularitat, siguin la seva carta de
presentació.
Femení i singulars tanca la temporada i
ho fa després d’ haver passat tot un curs, des del setembre passat fins
avui, amb històries de la música, històries on les seves protagonistes
han estat dones: dones que van convertir la música en la raó de les
seves vides, i on cadascuna va trobar un camí i una manera diferent
d’endinsar-se en aquest art i fer-se un lloc en la història. Una
temporada més hem conegut dones provinents de tots els racons,
formacions i procedències: abadesses d’aquí, trobairitzs d’Occitània,
mecenes franceses i dives del romanticisme i fins i tot una reina,
l’última reina de Hawai ....
Si en vols saber més fes clic aquí: http://femenisingulars.wordpress.com/author/catalunyamusica/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada