donabalafia amb els 44 anys de Moviment Veinal a Balàfia

About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot, la millor programació per aquest any que encetem.

9 Taula rodona dona i esport from Oliver Villas on Vimeo.

dilluns, 6 d’agost de 2018

TORNEM ...TREBALLEM PAS A PAS. PARLEM D'EQUITAT: una assignatura pendent?

US DEIXEM EL DOCUMENTAL REALITZAT EN ELS 15 ANYS
D'OBSERVATORI DE LES DONES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Aquest projecte espera contribuir des de Catalunya a l’enriquiment del debat present a tota Europa sobre la invisibilitat de les dones en els mitjans de comunicació i, per sobre de tot, a la invisibilització de la seva experiència  
La igualtat d’oportunitats entre dones i homes està reconeguda per la llei avui per avui, no sempre ha estat així. Per exemple, no fa tan de temps que es podien llegir assajos i articles científics on es defensava la inferioritat física i intel·lectual de les dones. A nivell del reconeixement dels drets fonamentals, cal destacar que l’any 1906 Finlàndia es converteix en el primer país europeu a aprovar el sufragi universal, però a molts altres estats, les dones encara van haver d’esperar molt temps per exercir aquest dret. A l’Estat espanyol, l’assoleixen el 1931, però la situació és efímera: acaba amb la victòria franquista el 1939 i no es comença a recuperar fins al 1978 amb la reinstauració de les institucions democràtiques. La promulgació de la Constitució atorga a les dones drets polítics, cívics i socials, alhora que despenalitza l’adulteri femení o la divulgació i la propaganda de mètodes anticonceptius. El 1980, l’Estatut del treball establia el principi d’igualtat entre dones i homes en totes les qüestions laborals, però no va ser fins al 1981 que la Llei de matrimoni i divorci equiparava jurídicament homes i dones en el matrimoni –fins aleshores, les dones estaven sotmeses, per llei, a la voluntat dels seus esposos– i encara més tard, l’any 1985, es va despenalitzar l’avortament, fent així un primer pas per reconèixer el dret de les dones a disposar del seu propi cos, un dret que, encara avui, només s’ha assolit parcialment. 
Parlem de més de trenta anys. Més recentment, s’ha avançat en aquesta direcció amb altres lleis com la Llei Orgànica d’Igualtat Efectiva entre Dones i Homes aprovada a l’Estat Espanyol el 2007 o la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, i la Llei d’igualtat afectiva entre homes i dones, aprovades pel parlament de Catalunya l’any 2008 i 2015, respectivament. L’aprovació recent d’aquestes lleis demostra que, tot i que actualment les dones i els homes són teòricament iguals davant la llei, encara és necessari treballar perquè aquesta igualtat sigui realment efectiva. Per altra banda, aquesta cronologia general dels fets fa palès que el reconeixement dels dret de les dones és un fenomen relativament nou i això explica, en gran part, perquè encara avui funcionem amb uns patrons culturals dominants que s’arrosseguen des d’aquella època i dels quals tampoc no se n’escapa la comunicació. 

Lluitar contra la transmissió del sexisme a través de la comunicació o perseguir el sexisme judicialment en aquest àmbit no resulta gens fàcil. Diversos estudis indiquen que el tractament pejoratiu de les dones, els estereotips sexistes i la discriminació a través del llenguatge o de la imatge “generalment es refereixen a conceptes i nocions que són difícils d’identificar i d’objectivar des del punt de vista jurídic a causa dels múltiples factors socials i culturals que els condicionen. Malauradament, en la majoria de països no hi ha una legislació o una jurisprudència que desenvolupi aquests valors i principis universals de forma operativa de manera a facilitar-ne l’ús.” Llevat que sigui un cas que atempti greument contra la dignitat humana, l’únic recurs existent són els mecanismes de regulació i d’autoregulació.1