Alma Mahler, la reina il·lustrada de la seducció o la dona que és va sacrificar per la música

Alma Mahler

“Estic en un dilema horrible: puc estimar Mahler com ell es mereix i tant com hauria d’estimar-lo? Arribaré algun dia a entendre el seu art i ell el meu? No sé si l’estimo…! No sé si el que estimo és el gran director d’òpera i el gran director d’orquestra o l’home!”

Diari personal d’Alma Schindler Mahler. Viena, 2 de desembre del 1901:

Tres mesos després de tenir aquests dubtes, Alma Schindler i Gustav Mahler es van casar. Ella tenia 19 anys i ell, 39, i feia molt poc que es coneixien. En aquell moment Gustav era el director de l’Òpera de Viena i Alma, una alumna d’Alexander Zemlinsky amb qui estava estudiant composició i també hi mantenia una relació sentimental. Però a més, en aquella època, Alma ja era una dona singular: era culta, talentosa, preciosa, seductora i es movia com un peix a l’aigua, en aquella part selecta de la societat vienesa de principis del XX, que havia fet de l’art i la cultura una manera de viure.
Alma era feliç amb la música, tot i que també era conscient de les seves mancances: “Tinc idees i tinc tota la resta. Però no la serietat que fa falta per baixar fins als fonaments”. I això precisament és el que li retreia el seu mestre: al talent, li faltava rigor.

Alma estava còmoda en la composició en el món del lied, la cançó, tot i que també va fer algun treball orquestral i va intentar escriure una òpera, que no va reeixir. Avui dia només s’han conservat una vintena de cançons. Però les cartes del seu mestre deixen entreveure la poca pretensió que aquella jove tenia amb ella mateixa a l’hora de treballar i probablement aquest va ser un dels motius que la van portar a perdre’s en l’exigent camí de la composició. L’altre, i molt important, és que un cop casada amb Gustav Mahler, el músic no va voler res que li fes la mínima ombra. Alma hauria de viure amb ell i per ell. I això comportava la renúncia a tot: “vaig haver de viure la seva vida, cancel·lar els meus anhels… fins que els seu geni em va deborar” (…). This movie is a biopic of Alma Mahler,