POESIA A LA FRESCA A BALÀFIA

 VENIU A LLEGIR POESIA A BALÀFIA!!!

JORNADES "BALÀFIA ÉS VIVA"

 

               JORNADES          BALAFIA ES VIVA

        DISSABTE 19 de JUNY 2021

          11:00 /13:00h       TAI-XI    XI-KUNG    Plaça Maria Rosell

     

  DIUMENGE  20 de JUNY 2021

          9:00/13:30h    TIRADA DE BITLLES POPULAR 

                     CAMP DE BITLLES al costat del CENTRE CIVIC

A LA PLAÇA  PL. MARIA AURÈLIA CAPMANY

           9:30h     ZUMBA       

         10:30h   BODY LIFE  

        11:30h   AIKIDO     

AL DARRERE DEL CENTRE CÍVIC C/ LERIDA de COLÒMBIA  

      12:30h   COUNTRY           

AL DAVANT DEL CENTRE CÍVIC C/ PENEDÉS  

13:30h CORAL “VEUS DE PONENT" DE L’AVVBALÀFIA     

CANTARAN A L’ ENTRADA CENTRE CIVIC

                      VENDA TIQUETS DESGUSTACIÓ DE CONSUMICIÓ 5€

                     Xocolata + Refresc + Coca de Recapte

                 Venda Anticipada a la Cafeteria Centre Cívic “Elvira Godàs Vila”

       

  DILLUNS  21 JUNY 2021

A LA PLAÇA  PL. MARIA AURÈLIA CAPMANY

19:00/20:00h  “POESIA A LA FRESCA” amb la participació del grup de Poesia de Balàfia  PL. MARIA AURÈLIA CAPMANY          

Tai txi - txi kung A LA PLAÇA MARIA ROSELL DE BALÀFIA AL COSTAT DEL CENTRE AREMI

 
gràcies Montse Masana per aquest cartell tan maco

Breu descripció

El Tai Txi - Txi kung amaga el seu valor darrere d’una aparent lentitud que és plena d’energia invisible als ulls de la persona que mira o realitza l'activitat. Aquesta,  veu calma i harmonia;  practicar Tai-Txi és una experiència, que a banda de terapèutica és una invitació a prendre’ns la vida a un altre ritme, i el regal és que quan aturem la vida, aquesta ens mostra amb riquesa tots els seus detalls i matisos.

No és una pràctica per a gent gran, és una disciplina per a totes les edats, especialment útil per als que necessitem baixar del cap i deixar les presses. S’exercita conjuntament cos, ment i esperit.

US ESPEREM!!

MONTSERRAT ROIG diumenge 13, 75 ANYS

 https://www.rtve.es/alacarta/videos/especials-en-catala/montserrat-roig-lhora-violeta/4166718/

Infancia i adolescència
Montserrat Roig  i Francitorra neix a Barcelona el juny de l’any 1946. Filla de l’advocat i escriptor Tomàs Roig i d’Albina Francitorra, qui abans de la guerra havia treballat de periodista. Sisena de set germans, viu amb la família al carrer Bailén, al cor de l’Eixample, barri  de Barcelona que no abandonà en tota la seva vida i que la marcà personal i professionalment. Visqué un ambient intel·lectual des de ben petita, ja que el pare, president de FESTA (Federación española de sociedades de teatro amateur), tenia relació amb el món artístic.  Inicialment va rebre una educació catòlica, a les monges del Divino Pastor, situada davant de casa seva. Una educació que no li agradava i que canvià quan tenia 13 anys. En aquell moment va ingressar a l’institut Montserrat, on s’inicià a l’escriptura. Allà, amb un poema dedicat a la Moreneta , guanyà el seu primer premi literari. En la adolescència ja mostrava unes inquietuds intel·lectuals i artístiques molt desenvolupades. Volia escriure teatre, novel·les i ser actriu. Per això amb 15 anys ingressà a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, fundada un any abans per Ricard Salvat I Maria Aurèlia Capmany, que seria una de les seves grans amigues. Una institució que la marcà molt. Allà, va mantenir un primer contacte amb el pensament intel·lectual d’esquerres i va conèixer moltes persones que la influirien i l’acompanyarien al llarg de la seva vida, com la fotògrafa Pilar Aymerich, l’escriptor Joan de Segarra o el guionista Josep Maria Benet i Jornet.

Pujar

Els inicis periodístics i polítics
El 1963, Roig inicià els estudis de Llengües Romàniques a la Universitat de Barcelona, on desenvolupà la seva afició per la literatura i va rebre influències de molts dels seus professors, especialment del catedràtic Joaquim Molas, a qui ella reconeixia com el seu principal mestre.  A la Universitat començà a implicar-se en política. Membre destacada del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), participà a la cèlebre caputxinada del març de 1966, quan es tancà amb unes 500 persones al convent dels caputxins de Sarrià. Una activitat política molt vinculada als moviments d’esquerres que la portà, el 1968, a afiliar-se al PSUC.
El 1966, amb 20 anys i quan encara era estudiant, es va casar amb l’arquitecte Albert Puigdomènech, que acabà a la presó. Així, el 1968, es llicencià sent la dona d’un pres polític. Durant aquests convulsos anys va iniciar la seva carrera com a periodista. I ho va fer a la revista Serra d’Or, que la premià per un reportatge sobre les il·lusions de la seva generació. En aquest reportatge, les fotos eren de Pilar Aymerich qui, en moltes ocasions, va posar les fotos als treballs de la Roig. Abans però, s’havia guanyat la vida com a redactora d’enciclopèdies, concretament de la Gran Enciclopèdia Catalana.

Pujar

La consagració literària
L’any 1970 suposa un any molt important per la vida de Montserrat Roig, ja que és una època de canvis substancials. Aquell any se separa i neix el seu primer fill, en Roger. A més deixa el PSUC, desencantada amb l’hermetisme d’alguns ‘camarades’. Tot i això, continuà activa i lleial a la seva ideologia progressista. Així, es tancà al monestir de Montserrat per protestar contra les penes de mort en el procés de Burgos. Va ser allà, en aquella tancada reivindicativa, quan es va assabentar que li havien donat el premi Víctor Català de Narració per l’ obra Molta roba i poc sabó...Un primer recull de narracions que va tenir continuïtat amb tres novel·les més amb les quals l’autora explicava la història de la petita burgesia de l’Eixample barceloní des de finals del segle XIX fins els anys seixanta del XX:  Ramona, adéu (1972), El temps de es cireres (1977) i L’hora violeta 1980). El 1970, l‘advocat Josep Benet i Morell li encarrega un dels projectes més ambiciosos de la seva carrera: fer un llibre sobre els camps de concentració. Roig decideix fer una obra periodística, basada en testimonis dels supervivents d’aquesta horrible experiència, que acaba sent un referent històric imprescindible. Un treball que la ocupà durant anys, com demostra el fet que el producte final, el llibre Els catalans als camps nazis, es publicà l’any 1977.     

Pujar

El periodisme contra el franquisme
 En aquests anys la Roig va refer la seva vida sentimental i alhora la seva activitat política. El 1972 comença una relació sentimental amb el que serà, segons els seus amics, l’home de la seva vida, Joaquim Sempere. Aquest jove, alias “Ernest Martí”, era director del Treball, l’òrgan central del PSUC. Així, Roig torna al partit i col·labora en la publicació, on va escriure alguns articles amb el pseudònim Capità Nemo, un dels seus personatges literaris preferits.  Tot i tornar a la vida política i està immersa en el projecte sobre els camps de concentració, Montserrat Roig continuà amb la seva carrera periodística. El maig de 1971 començà a treballar a Tele/eXprés. Una vinculació que va durar fins el març de 1973 i  que donà un total de 60 articles en la secció Los miércoles letras. Des del 1975 treballa a Mundo Diario al servei de les llibertats polítiques i en contra del franquisme. Allà coincidí amb amics com Maria Aurèlia Capmany o Terenci Moix.  En aquest diari, Montserrat Roig es dedicà a descobrir al gran públic els personatges que havien jugat un paper important durant la República i la Guerra Civil, amb l’objectiu de rescatar la memòria històrica. Una tasca que continuà en la seva experiència televisiva.

Pujar

El periodisme televisiu
En aquest període (1974-77) Montserrat Roig va formar part també de la redacció de les revistes Arreu, l’any 76 i Triunfo, fins el 1977. En aquestes revistes escrivia articles de temàtica ben diversa, on sovint es veia la seva tendència d’esquerres i el seu pensament feminista, un dels trets distintius del seu marcat caràcter.  Però també a nivell personal la vida li somreia. El 1975, any que va morir Franco, va néixer en Jordi, el seu segon fill. A més, va engegar un nou camí, el de la televisió, quan de la mà de Joan Anton Benach va començar a treballar al circuit català de TVE. El seu programa Personatges li donà una enorme popularitat. En aquest programa entrevistà a personatges que, fins aquell moment, havien estat vetats. Gent que no havia tingut veu però que tenia moltes coses a explicar: Antoni Tàpies, Pau Vila, Joan Fuster o Marta Mata, entre molts d’altres. L’escriptora donà a l’entrevista televisiva un nou registre. Es preparava molt les converses, amb cites prèvies amb els entrevistats mentre la seva amiga Pilar Aymerich els fotografiava. Introduïa els personatges en un ambient de comoditat perquè els entrevistats es relaxessin i expliquessin tot allò que volien.
Tot i que la crítica va elogiar el programa, el juliol de 1978 la direcció de TVE a Catalunya el va eliminar amb l'argument que, després de quaranta-nou convidats, no quedaven més personatges interessants per a entrevistar. Sembla, però, que el motiu principal de treure l’espai de la graella va ser la militància política de Roig: en les primers eleccions democràtiques, celebrades el 15 de juny de 1977, figurava com a número deu a la candidatura del PSUC.    A partir d'aquí, TVE veta Montserrat Roig, suprimint de la programació els capítols de la sèrie literària "Encuentros con las letras", que ella havia gravat amb Josep Maria Castellet i Vicent Andrés Estellés.

Pujar

La gran obra: “Els catalans als camps nazis”
Una situació que canvià amb l’arribada de Fernando Castedo el 1981 com a director general de Radiotelevisió Espanyola (RTVE). Amb ell al capdavant de l’ens públic, Montserrat Roig retorna amb un cicle d'entrevistes als líders polítics parlamentaris catalans, en el programa Clar i català. Aquestes entrevistes, que van començar amb Josep Tarradellas i van acabar amb el seu substitut, Jordi Pujol, li van merèixer el premi Òmnium Cultural. Després d’això, Montserrat Roig es plantejà projectes televisius més enllà de l'entrevista. Provà altres formats, com els programes Los padres de nuestros padres i Búscate la vida, dues sèries en què Montserrat Roig va incloure persones normalment excloses dels mitjans de comunicació. Unes experiències que no van tenir tant d’èxit com els seus programes d’entrevistes, gènere en que la Roig realment va brillar en televisió.  
Tot i la seva agitada vida professional com a periodista, Montserrat Roig continuà desenvolupant la seva faceta de novel·lista. El 1976 guanyà el premi Sant Jordi amb El temps de les Cireres. A més aquell mateix any es gestà el seu llibre Tiempo de mujer, que sorgí de les Jornades Catalanes de la Dona, història experiència feminista en què hi va prendre un paper important. El 1977 es publica Els catalans als camps nazis i s’obre una nova etapa a la seva vida. Arran d’aquest llibre comença a col·laborar a la revista L’Avenç.

Pujar

Els darrers temps
En els inicis dels anys 80 Roig abandona la vida política i continua desenvolupant la seva faceta literària, amb la publicació de vàries novel·les. A més, continuarà amb la seva tasca periodística. Des de l’any 78 escrivia regularment a El Periódico, diari on poc a poc anirà evolucionant fins a tenir una secció fixa a la contraportada, els Melindros. Durant aquesta època la Roig viatja sovint i, entre d’altres indrets, va a parar a la URSS, convidada per Edicions Progreso de Moscú. D’aquesta experiència en sortirà la publicació de L’agulla daurada, un llibre sobre el setge de Leningrad.  El setembre de 1990 comença a escriure al diari Avui i ho farà fins el dia de la seva mort. En aquest diari es publicà el seu últim article (Un múscul traïdor), inclòs en un especial que el diari va publicar l’endemà de la seva mort.

El gener de 1990 marxà als Estats Units convidada per la Universitat d'Arizona (Arizona State University) per impartir dos cursos, un sobre novel·la espanyola del segle XX i l’altre sobre escriptura creativa. Allà es començà a trobar malament i va tornar a Barcelona. Li van diagnosticar un càncer de mama. Es va operar i se n’anà a un balneari de Caldes de Malavella per recuperar-se. A l’estiu de 1991 se’n va anar a la platja, a Fornells, amb els seus fills. Quan tornà la situació havia empitjorat. Va morir a Barcelona, a la clínica del Pilar, el matí del Diumenge 10 de Novembre de 1991. Tenia 45 anys. El seu enterrament va ser multitudinari.

Pujar

 

© 2009 Universitat Pompeu Fabra | Ensenyaments de Periodisme Roc Boronat, 138 - 08018 Barcelona +34 93 542 22 73 | facultat.comunicacio@upf.edu

Dossier estadístic 'Dones en l'esport' 2021.

OBSERVATORI CATALÀ DE L'ESPORT i l' OBSERVATORI DE LA IGUALTAT DE GÈNERE

En commemoració del Dia Mundial de l’Activitat Física, que se celebra el dilluns dia 6 d'abril a tot el món l' Institut Català de les Dones ha presentat el dossier estadístic de La Generalitat de Catalunya que  s'adhereix per onzè any consecutiu a una jornada que aquest any és excepcional a causa del confinament de la població motivat per la pandèmia del coronavirus. Per tot això, l’Observatori de la Igualtat de les Dones, òrgan adscrit a l’Institut Català de les dones i l’Observatori Català de l’Esport de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) han decidit sumar esforços per visibilitzar aquesta realitat amb l’elaboració d’un recull de dades amb perspectiva de gènere en matèria d’esports.

US CONVIDEM A CLICAR A LA IMATGE, VEURE LES DADES I DESGRANAR ELS RESULTATS. EN ESPORTISTES D'ALT NIVELL ESTEM EQUIPARADES. LES DADES INDIQUEN QUE LES DONES HAN BAIXAT A CAUSA DE LA PANDÈMIA, LA PRÀCTICA ESPORTIVA AMATER A NIVELL DE L'ANY 2008

"Els barris: encarant els nous temps".

Benvolgudes, benvolgudes, 

Des de la Confederació d'AV de Catalunya (CONFAVC) us  enviem l'enllaç ZOOM per a connectar-vos a la 36a Assemblea General Telemàtica de les AV de Catalunya, que tindrà lloc en format virtual el dissabte 5 de juny, de 9: 30  a 14 h amb el lema "Els barris: encarant els nous temps".

https://zoom.us/j/92286736488?pwd=UlErMjcvUXRaWVBCdm5icDNWbE8wdz09

Meeting ID: 922 8673 6488 

Passcode: 621605

Recordeu també que l'Assemblea General arrencarà en 1a convocatòria a les 9:30 i en 2ona  a les 10.00h amb el següent ordre del dia:

1.     Aprovació de l’acta anterior, si s’escau.

2.     Presentació i aprovació de la Memòria 2020 i del Pressupost 2020.

3.     Admissió de noves entitats sòcies i baixes.

4.     Presentació i aprovació del Pla de treball 2021.

5.     Presentació i aprovació del Pressupost 2021.

6. Altres

També us fem memòria que, tal com ja us vam explicar, per accedir a la documentació heu de clicar a aquest enllaç que us portarà a un apartat de la nostra
pàgina web protegit per la següent contrassenya (visible només per les entitats sòcies)
                                   AssembleaCONFAVC2021

Gràcies per la vostra participació: sou imprescindibles! 

PD: Per cert: Ja us heu baixat la nostra APPVeinal ? 

Gràcies Neus Ràfols i a totes les tècniques per tot el vostre treball

Comunicació CONFAVC

premsa@confavc.cat/ www.confavc.cat

932 68 89 80

@CONFAVC

https://www.facebook.com/confavc

Tàrrega acollirà l’única marxa cicloturista exclusivament femenina de Catalunya

 

Sota el nom ‘Pedals de Dona’, l’esdeveniment esportiu ja ha esgotat les 250 places de la prova organitzada pel Club Ciclista Tàrrega.

Una prova que té el clar objectiu de convertir-se en un referent del territori de casa nostra i que se celebrarà el diumenge 13 de juny a la capital urgellenca amb sortida des del Parc Esportiu de Tàrrega a les 8 del matí i que comptarà amb dos recorreguts: un de 83 quilòmetres i 1.100 metres de desnivell i un altre de 103 quilòmetres i 1.500 metres de desnivell.

Les ciclistes passaran per Verdú, Mas de Bondia, Montornès de Segarra, Montoliu de Segarra, la Guàrdia Lada, Cabestany, Segura, Conesa, Forès, els Omells de na Gaia, Rocallaura, Vallbona de les Monges, Maldà, Sant Martí de Maldà o l'Espluga Calba fins a tornar a la meta final de Tàrrega, on està previst que a partir d’un quart de 12 del matí arribin les primeres participants.

L’organització ha preparat diferents avituallaments durant tot el recorregut i també comptarà amb assistència mecànica mòbil i cotxes escombra durant la cursa.

Una vegada finalitzi la prova, es farà l’entrega de trofeus per a les tres millors de cada cursa amb la presència de les autoritats.

ENS ENCANTA COMPARTIR AQUESTA NOTÍCIA

Cicle de webinars d'aprofundiment sobre la Llei 17/2020, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista

 

Amb motiu de l’aprovació de la Llei 17/2020, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, l’Institut Català de les Dones, dins del marc del Pla Director de formació en equitat de gènere 2021-2024, aprovat per la Comissió Interdepartamental d’Igualtat entre homes i dones el  27 de novembre de 2020, organitza aquest seminari d’aprofundiment per afavorir un espai de coneixement i reflexió sobre les implicacions de les novetats de la Llei en tots els àmbits d’intervenció. 

Objectius 

• Conèixer les modificacions que la llei 17/2020 incorpora  a la llei 5/2008 i que requereixen la reorganització de la intervenció amb dones en situació de violències masclistes.
• Identificar les múltiples afectacions de la reforma 17/2020 en els serveis.

 Personal destinatari 

Professionals dels circuits d'abordatge de les violències masclistes i de serveis generals, així com tot el personal de les administracions públiques.

 Calendari

Hores totals: 18  hores.
Nombre de ponències: 12 ponències d’ 1h 15m.

Cada sessió te una intervenció de 45 minuts per part de la ponent, i 30 minuts de debat a través del xat per respondre les preguntes de les persones assistents. Hi haurà 10 minuts de descans entre ponències.

MAIG el dediquem a l’Acció per la Salut de les Dones: Salut mental de les dones en temps de confinament, resistència i resiliència

 

Salut mental de les dones en temps de confinament, resistència i resiliència

Us informem de la Xarxa de dones per Salut 

Naixem l’any 1997 en el marc de les trobades per a la celebració del 28 de Maig: Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones. Aquesta data, de referència internacional per a tots els grups de dones que treballen per la millora de la Salut, se celebra arreu del món des del 1987.
De manera regular hem organitzat diversos actes i des del 2000 hem participat amb seminaris de reflexió de la OTPI i l’Àrea de Salut de la Diputació de Barcelona. També hem participat a diversos actes organitzats per associacions de dones i ajuntaments.
Al juny de 2002, ens vam constituir legalment com a Federació, agrupant diverses Entitats de Dones i Entitats mixtes d’arreu de Catalunya interessades per la salut des d’una perspectiva de gènere.

cliqueu a la imatge per anar-hi!

DIA D'ACCIÓ PER LA SALUT DE LES DONES A BALÀFIA

 

DIA D'ACCIÓ PER LA SALUT DE LES DONES A BALÀFIA -22 DE MAIG-2021

La igualtat és saludable. 10 recomanacions

L'origen d'aquesta commemoració es remunta a l'any 1987, quan en una reunió de la Xarxa Mundial de Dones pels Drets Reproductius que es va tenir lloc a Costa Rica, la Xarxa de Salut de les Dones Llatinoamericanes i del Carib va proposar la creació d'un Dia Internacional d'Acció per a la Salut de les Dones.

L'objectiu d'aquest esdeveniment, que cada any se celebra el 28 de maig, és fer difusió de l’estat de salut de les dones, de les seves necessitats i demandes, i del compromís de les administracions per donar-hi resposta.

Amb motiu del Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, l’Institut Català de les Dones (ICD) ha fet públic avui el document  "La igualtat és saludable. Recomanacions contra els efectes negatius dels estereotips sexistes en la salut" que posa de manifest la importància de la perspectiva de gènere en la salut i fa 10 propostes per revertir els efectes nocius dels estereotips de gènere en la salut de la ciutadania. (Podeu consultar el document a l'apartat Informació relacionada)

Arcadi Oliveres: adéu a l'estimat mestre! Referent del nostre despertar a l'activisme social. Ens fem ressò de la Notícia de la CONFAVC

 

Encara recordem quan l’abril del 2011, fa exactament deu anys, l’economista i activista Arcadi Oliveres  ens acompanyava amb una xerrada magistral a la 26a Assemblea de les AV de Catalunya, també ajuntem enllaç del vídeo).

Com sempre, ens va dir que encantat vindria a parlar dels factors de la crisi econòmica que estàvem vivint- aleshores encara era president de la ONG Justícia i Pau, i va arrencar aquella ponència a la nostra assemblea recordant-nos afablement que ell també havia fundat, amb altres companyes i companys del barri feia 40 anys aleshores, la històrica AV de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona, amb l’aval dels escriptors Josep Maria Espinàs i Maria Aurèlia Campany, entre d’altres, i denegada pel Governador Civil franquista d’aleshores, Rodolfo Martín Villa, per anomenar-se “de l’Esquerra”. 

Després d’una llarga malaltia, l’Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945 – Sant Cugat del Vallès, 2021) ens va deixar, i també des de la CONFAVC ens volem sumar a les mostres de condol per la pèrdua d’un gran home compromès amb la lluita contra les desigualtats i les injustícies socials, el pacifisme, la fam i moltes altres vessants més. Però a més d’aquest dol pel seu traspàs, volem sumar-nos a les mostres d’ infinit agraïment per tants anys dedicats a l’activisme social i a la pedagogia per explicar-nos els “perquès” dels mecanismes “criminals” del capitalisme pervers.

Gràcies per tant. No deixeu de veure aquest vídeo on el tenim xerrant a la nostra 26a Assemblea General: no en va és el més vist de la nostre videoteca!

ARCADI PER SEMPRE !!!

Avui Homenatgem a Hedy Lamarr

Mujeres Con Ciencia

@mujerconciencia

·

12h

#RetratoAlfabético #CientificasAyerHoy #W Hedy Lamarr va ser la inventora de la 1ra versió de la tècnica de l'espectre eixamplat, tecnologia que permet les comunicacions inalàmbriques de llarga distància. Es la base de les eines i el desenvolupament de la WiFi, el GPS o el Bluetooth.

RESSONA SANT JORDI AMB FELÍCIA FUSTER I VILADECANS - 2021 EL SEU ANY

 

Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, Felícia Fuster (Cafè Central i Llibres del segle)

Aquest any se celebra el centenari del naixement de la poeta i artista plàstica Felícia Fuster. Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, recuperat pels editors de Cafè Central i Llibres del segle, significa el debut poètic de l’autora,finalista del premi Carles Riba 1983 i recorre l’absència, l’amor, la mort, la sort o dissort: “Quina fal·lera estranya / fa que m’ho jugui tot als daus d’un cor / enderrocat, / sabent que encara que guanyés / tot ho haig de perdre.” Una autora de plena vigència, alhora clàssica i moderna.

El valor de l’esport en el segle XXI

 Un nou espai per compartir i divulgar el valor de l’esport associat a la identitat, la salut, l’educació, l’economia, la història i la construcció social