#NoWalking4Water
Després d'un dies de concurs vull agrair l'interès a totes les persones que han llegit el meu post, als 100 like que acumulo, i mostrar admiració pel Doctor de l'aigua, Juan Jose Salas, que acumula fins al moment 274 likes i pels 148 de Quinctilia López. Un record per a les 22 persones que han decidit participar en aquest concurs #BlogsDMAgua, i convidar a votar als posts que més us agradin fins al dia 22/03.
Però al final, un dels micromoments que més em van impactar va ser la presentació de Carles Garriga, Project Manager de @wearewater, sobre la campanya
# NoWalking4Water. Coses dels horaris de l'AVE, fins i tot vaig poder compartir amb Carles el viatge fins a Atocha.
Les principals idees que ens va transmetre Carlos van ser que la forma d'accedir a l'aigua en el nostre món, i al tercer món no són iguals, i evidentment l'estat dels peus tampoc. Això és evident comparant els nostres peus, amb els de Samuel, un nen d'11 que ha de caminar 10 km per accedir a l'aigua. La història de Samuel no és única, això li passa a 600 milions de persones al món.
Caminareu perquè elles no hagin de fer-ho?
A Etiòpia les dones i les nenes inverteixen fins a sis hores diàries per aconseguir aigua en pous i rius. Moltes vegades, l’ aigua que acaben aconseguint no és potable, per la qual cosa acaben bevent aigua contaminada i rentant-se amb una aigua que provoca malalties.
Des de 2004, Intermón Oxfam du a terme, juntament amb organitzacions locals, el projecte Banc d’aigua als districtes etíops més afectats per les sequeres recurrents. Gràcies a això, avui més de 5.000 persones tenen accés a aigua potable, la qual cosa no només millora la seva salut i disminueix el risc de malalties, sinó que a més permet millorar la seves condicions de vida: les nenes van a l’escola perquè no han de caminar tantes hores diàries per aconseguir aigua i les dones inverteixen més temps ajudant els homes en les feines agrícoles, per la qual cosa les famílies poden produir més aliments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada