30 gener 2012. Dia Escolar de la No Violència i la Pau. Recordem a Kasturba Gandhi,

Kasturba Gandhi, coneguda afectuosament com ba, va estar casada amb Mohandas Gandhi des de el 1882 quan tenia només deu anys d'edat fins al 1944. Quan Gandhi va estar a Londres el 1888, ella no el va acompanyar: era ja mare, ja que Harilal havia nascut a principis d'aquest any. Manilal va néixer el 1892; Ramdas va seguir en 1897, i Devadas, l'últim dels seus quatre fills, va néixer el 1900. El 1906, Gandhi va decidir observar el Brahamacharya, o vot de castedat i posteriorment Mohandas i Kasturba mai més van tenir relacions sexuals. El propi Gandhi va escriure que Kasturba va aprovar amb entusiasme a la seva decisió de fer el vot, però no tenim constància d'això des de la seva pròpia boca i algunes lectures feministes modernes han agafat aquest cas com una de les actituds prepotents de Gandhi.
És absolutament clar, però, que Kasturba va treballar al costat del seu marit. Quan Gandhi es va veure embolicat en l'agitació per millorar les condicions de treball per als indis a Sud-africa i donar-los el poder de representar-se a si mateixos, Kasturba va decidir unir-se a la lluita. Al setembre de 1913 va ser detinguda i condemnada a tres mesos de presó amb treballs forçats. En nombroses ocasions a la Índia, quan Gandhi va ser detingut, sempre estava estretament relacionada amb la lluita, donant alè a les dones voluntàries.
Kasturba anava convertint-se en una figura molt important per dret propi, però lamentablement ella amb prou feines ha rebut l'atenció que es mereix. Va mostrar una independència d'esperit i l'autobiografia de Gandhi registra un incident quan va ser temptat gairebé, en un moment d'ira aguda, amb fer-la fora de la casa. Havia demanat que havia de contribuir, igual que tots els altres en la seva ashram, a tasques domèstiques i encara que estava d'acord, ella es va resistir a haver de netejar els banys i es va negar rotundament a fer-ho. També hi va haver desacords entre ells sobre la cura dels seus fills, a qui Kasturba (com d'altres) s'inclinava a creure que havien estat abandonats pel seu pare. Gandhi, d'altra banda, considerava que els seus fills no tenen dret a cap privilegi especial. Harilal, en particular, li va causar gran dolor.
Mohandas i Kasturba van romandre casats durant seixanta-dos anys, però és un dels matrimonis dels que sabem més poc, encara que la pròpia vida de Gandhi s'ha registrat en detall minut a minut. Testimonis de l'època han parlat del extraordinari afecte entre ells. Després del moviment "Sortiu de l'Índia", Kasturba es va unir el seu marit a la presó al Palau de l'Aga Khan a Poona. És allà on ella va morir el 1944, Gandhi va ser al seu llit, i una foto feta just després de la seva mort mostra Gandhi arraulit en un racó, una pàl.lida ombra de si mateix.

 Treballant en promoure una Cultura i una independent, lliure i voluntària Educació per a la No-violència i la Pau des de 1964  El "Dia Escolar de la No-violència i la Pau" (DENVyP), fundat el 1964 i conegut també per Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, és una iniciativa pionera, no estatal, no governamental, no oficial , independent, lliure i voluntària d'Educació No-violenta i Pacificadora, és practica en escoles de tot el món i en la qual estan convidats a participar els centres educatius, els educadors i els educands de tots els nivells i de tots els països.Propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. Es porta a terme el 30 de gener o en els dies pròxims de cada any, en l'aniversari de la mort del Mahatma Gandhi. Als països amb calendaris escolars propis de l'hemisferi sud pot commemorar el 30 de març o en els dies immediats.El seu missatge bàsic: diu: "Amor universal, No-violència i Pau. L'Amor universal és millor que l'egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra".
Amics  i amigues del Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENVyP) són aquelles persones que, acceptant la supremacia espiritual, individual i social de l'amor universal, la no-violència, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans i la pau sobre els seus oposats, propugnen la difusió dels principis inspiradors de la jornada.Camille Drevet, biògrafa del Mahatma i Secretària General de l'Associació "Amics de Gandhi", al "Bulletin d'Information des Amis de Gandhi" (Paris, 1966), va qualificar al DENVyP com "una nova llar de pau", una llar que pot ser enllumenat en cada escola i en el cor de cada alumne.A la "Història del pensament pacifista i no-violent contemporani" (Barcelona, ​​1987) del professor, pintor i historiador Eulogi Díaz del Corral, llegim: "El DENVyP va ser fundat a Espanya el 1964, quan ni a Espanya ni a l'estranger existia cap iniciativa similar, va ser mantingut contra vent i marea en circumstàncies molt difícils i és considerat la més important experiència pionera d'Educació Pacificadora del nostre temps, així com un nucli dinàmic de promoció de la mateixa a nivell nacional i internacional ".