La Marxa de la Ciència inaugurava ahir una nova marea a Madrid,
aquesta vegada amb bates blanques i samarretes vermelles, composta per
doctorands, becaris i investigadors dedicats a microbiologia ambiental,
genòmica o nous materials. Al crit de “El nostre coneixement s’ofega en
el ciment”, han partit des del Jardí Botànic fins al Círculo de Bellas
Artes. Al seu recorregut van representar com se senten amb el cul a
l’aire, com han de pidolar per continuar els seus projectes i
l’enterrament de la ciència amb taüts, espelmes i un minut de silenci.
La protesta dels científics va acabar en el Círculo de Bellas Artes
on van llegir el manifest de Plataforma Investigacción, una de les
convocants: “S’estan assajant noves teràpies contra malalties com la
sida, la tuberculosi o el càncer; s’estan desenvolupant superconductors
més ràpids, que permetran fabricar ordinadors més potents i lleugers;
s’estan dissenyant nous materials que es fan servir en utilitaris,
trens, avions o fins i tot naus espacials; s’està treballant en la
generació de nous combustibles i sistemes que incrementen la producció
agrària”. Però, asseguren, “tota la investigació és en perill per la
miopia dels que consideren a la ciència com un luxe, sense entendre que
les societats més desenvolupades ho han aconseguit gràcies a la seva
aposta per la ciència”.
La Confederació de Societats Científiques d’Espanya (Cosce), la
Conferència de Rectors de les Universitats (CRUE) i la Federació de
Joves Investigadors (FJI/Precarios) han donat a conèixer aquests dies
una proposta de pressupost a tres anys que permetria salvar de la
caiguda lliure a la ciència espanyola en els propers tres anys.
El col·lectiu Carta per la Ciència, que representa més de 50.000
investigadors, recolza aquestes idees que pel que sembla no s’han tingut
en compte. Proposen quatre punts bàsics: remuntar la retallada
pressupostària en R+D des del 2009 (un 47%) en tres anys, augmentant
anualment uns 636 milions la inversió pública en ciència; la
regularització de les convocatòries de projectes i contractes, ara totes
endarrerides ; la supressió de la limitació de contractació de
científics, ara limitada a una taxa de reposició del 10%; i la creació
de l’Agència Estatal d’Investigació.
“La falta d’inversió en el sistema R+D es tradueix en la paralització o
ralentització de projectes d’investigació, i en l’acomiadament
d’investigadors que marxaran a altres països a continuar la seva tasca
investigadora. Això provoca el nostre empobriment. Investigadors formats
amb els nostres impostos passaran a fer investigacions i descobriments
en altres països, i pagarem royalties després per poder gaudir-ne”, van
dir els científics en el seu manifest.
