El Hub Cívic Balàfia dona resposta a una reivindicació històrica del moviment feminista lleidatà, encapçalada durant dècades pel Grup Feminista de Ponent, que ha denunciat reiteradament la manca d’un centre públic, especialitzat i de gestió directa per a l’acollida urgent de dones víctimes de violències masclistes i dels seus fills i filles.
.jpeg)
Dins aquest CONJUNT/HUB s’inscriu la Casa Afrània, també coneguda com a Casa Lila, un centre de referència per a totes les dones de la ciutat de Lleida. Aquest equipament no neix del no-res, sinó que és fruit d’una trajectòria de més de quaranta anys de lluita feminista sostinguda. Arribar fins aquí ha costat molt: dècades de reivindicacions, mobilitzacions i compromís col·lectiu que avui prenen forma en un projecte real i necessari.
L’acollida d’emergència difereix completament de la funció dels pisos o cases d’acollida en què resideixen les dones en un estadi posterior al de l’agressió, quan la dona ja ha aconseguit sobreposar-se a la violència patida (que pot ser un episodi aïllat o bé tractar-se d’una situació sostinguda en el temps amb les conseqüents seqüeles que ha esclatat en un moment o punt d’inflexió). Un cop superat un lent procés d’adaptació a la nova realitat de la dona alliberada del seu agressor és quan la dona està preparada per viure amb un pis d’autonomia i intimitat, mentre que la Casa Afrania és el recurs residencial d’emergència, aquell que alberga dones que acaben de patir agressions i que necessiten el contrari: molt acompanyament i una xarxa protectora, en un equipament on els professionals accedeixen a veure les dones en lloc de que aquestes hagin d’itinerar d’un centre a un altre a la cerca de suport psicològic, mèdic, jurídic, policial o institucional. Un centre públic que ja existeix en altres ciutats com Santa Coloma de Gramenet amb una experiència totalment positiva pel que fa aquest model d’atenció urgent a dones víctimes de violència de gènere. Lleida mereix aquest centre. Durant anys, aquesta absència ha provocat situacions greus de desempara institucional, amb derivacions a recursos inadequats, no especialitzats o de caràcter mixt, així com a solucions provisionals que s’allargaven indegudament en el temps i que arribaven a revictimitzar les dones en un moment de màxima fragilitat. Malgrat els avenços normatius i els compromisos polítics adquirits, la resposta municipal va ser durant molt temps fragmentària, insuficient i basada en pedaços, fet que va motivar mobilitzacions, recollides massives de signatures, recursos administratius i fins i tot l’ocupació simbòlica del Casal de la Dona per exigir un model d’atenció digne, integral, interseccional i lliure de violència institucional. La Casa Afrania neix, doncs, com la concreció d’aquesta lluita sostinguda, amb la voluntat de garantir un espai segur, amb atenció multidisciplinària, disponible les 24 hores i centrat en la recuperació, l’autonomia i la dignitat de les dones, constituint no només un recurs assistencial imprescindible, sinó també un acte de justícia social i de compliment d’un deute pendent amb les dones de Lleida.
L’edifici de la Casa Afrània permetrà oferir, des d’un mateix espai, atenció jurídica i psicològica, espais de canguratge, formació per a l’empoderament personal i econòmic, coworking per a projectes liderats per dones, espais polivalents, una sala d’actes, un centre de recursos i una cafeteria oberta al carrer com a espai segur de relació. L’únic ús residencial previst són tres apartaments tutelats destinats exclusivament a l’acollida urgent i temporal de dones víctimes de violència masclista i dels seus fills i filles, amb accés restringit i atenció professional especialitzada
Aquí teniu el text sencer i la referència del Bloc:
https://doneslleida.wordpress.com/?utm_source=ig&utm_medium=social&utm_content=link_in_bio&fbclid=PAZXh0bgNhZW0CMTEAc3J0YwZhcHBfaWQMMjU2MjgxMDQwNTU4AAGnqrGBVXNunvxpQGdwTMGZvSaJ7ycHqWXdWxUiAExm9TehdnNrq3kJ-mZz68s_aem_dF6mWGNbAlIO-ITRiy6Fxg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada