Al prendre la paraula, Eleanor Roosevelt informa que les representants i delegades de les Nacions Unides han redactat una declaració adreçada a les dones dels seus respectius països i demana als representant reunits en aquesta sessió, que quan tornin als seus països, col·laborin en la difusió d'aquesta declaració, ja que considera que totes les dones han de tenir l'oportunitat de conèixer aquesta carta:
| Carta oberta dirigida a les dones del món, per les dones que han participat com a representants o assessores en la primera Assemblea de les Nacions Unides:[3] Aquesta primera Assemblea de les Nacions Unides és el segon intent que fan els pobles del món de viure en pau en una comunitat democràtica mundial. Aquesta nova oportunitat de pau es va aconseguir gràcies als esforços conjunts d'homes i dones realitzats en pro de l'ideal comú de llibertat humana en un moment en què la necessitat d'un esforç mancomunat va trencar les barreres de raça, credo i sexe. Tenint en compte la varietat de tasques que les dones van realitzar tan notablement i valentament durant la guerra, ens complau que disset representants i assessores que representants onze Estats membres, participin a l'inici d'aquesta nova fase d'esforç internacional. Confiem que la seva participació en els treballs de l'Organització de les Nacions Unides augmentarà en importància i es carecteritzarà per una major comprensió i penetració. Amb aquesta finalitat, demanem als governs del món que encoratgin les dones de tot el món a participar més activament en els afers nacionals i internacionals i que les dones siguin conscients de les seves oportunitats que brinda el moment actual de participar i treballar en la pau i la reconstrucció, de la mateixa manera que ho va fer en la guerra i la resistència. Reconeixem que les dones de diverses parts del món es troben en diferents etapes de participació en la vida social i política de la seva comunitat, i que hi ha països en què la llei impedeix que les dones assumeixin tots els drets de la ciutadania i que, per tant, els seus problemes immediats siguin diferents. Trobant-nos d'acord en aquests punts, el nostre grup desitja exposar a les dones de tots els nostres països la nostra ferma convicció que a les dones de les Nacions Unides se'ls presenta una important oportunitat i se'ls ofereix una gran responsabilitat: Primer, reconèixer el progrés que han fet les dones durant la guerra tot participant activament en l'esforç per millorar el nivell de vida en els seus propis països i en el treball urgent de la reconstrucció, de manera que hi ha dones capacitades disposades a assumir responsabilitats quan sorgeixin noves oportunitats; Segon, formar els seus fills i filles per a què entenguin els problemes mundials i la necessitat de la cooperació internacional, així com els problemes dels seus propis països; Tercer, no deixar-se enganyar per moviments antidemocràtics ni ara ni en el futur; Quart, reconèixer que la seva plena participació en la vida i les responsabilitats dels seus països i de la comunitat mundial és un objectiu comú, cap al qual les dones del món haurien d'ajudar-se mútuament.[4] | » |
En acabar la lectura, Eleanor Roosevelt recordà a tota l'Assemblea que "tenen la responsabilitat d'infondre als nostres pobles el convenciment que les Nacions Unides poden ser un instrument per aconseguir la pau, si hi dediquem la mateixa energia que despleguem per guanyar la guerra".
La carta va ser signada per Eleanor Roosevelt (Estats Units); Marie-Hélène Lefaucheaux (França); Minerva Bernardino, (República Dominicana); Bodil Begtrup (Dinamarca); Frieda Dalen (Noruega); Hilda Verwey-Jonker (Països Baixos) i altres onze delegades de l'Assemblea General.[5][6]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada