Les fulles és desplomen
dolces, perseverants al sòl.
La càlida mel del comiat,
decau vora el tronc.
Així és casa meva,
l'arrel del meu cognom.
És la superba cançó
del torrent que baixa,
l'ametlla vestida, per desvestir,
la fredor dels colors de la terra ferma.
I els soroll de la pedra, dins el molí
Sònia C.Ignés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada