Elles també maten
Recull de relats
Relat de M.C.Roca: Uns Bons Veïns
Llibres del Delicte. Novembre 2013. 3ª Edició.
També edició en castellà: Ellas También Matan
https://www.mcarmeroca.cat/
About The Women's Sports Foundation from Women's Sports Foundation Activitats, promoció de la IGUALTAT, EQUITAT, Feminisme, Exposicions, presentacions de llibres i Conferències, Xocolatades, una mica de tot,
Recull de relats
Relat de M.C.Roca: Uns Bons Veïns
Llibres del Delicte. Novembre 2013. 3ª Edició.
També edició en castellà: Ellas También Matan
https://www.mcarmeroca.cat/
Membre de la junta directiva de la CONFAVC a Social.cat
L’anunci per part del govern espanyol de regularitzar la situació administrativa de 500.000 immigrants al conjunt de l’Estat (uns 150.000 a Catalunya) és, sens dubte, una mesura que permetrà un avenç considerable pel que fa als drets i les condicions de vida del col·lectiu migrant. Així ho vam valorar a la CONFAVC tan bon punt es va fer pública una decisió que és fruit de la mobilització social i de la ILP que la plataforma Regularización Ya va presentar al Congrés dels Diputats amb el suport de més de 700.000 signatures.
Recordem que, fins ara, la llei d’estrangeria deixava les persones en situació irregular excloses de la Seguretat Social i condemnades a les feines més precàries, al marge dels contractes laborals i sense poder cotitzar. En aquest sentit, la regularització extraordinària aprovada pel Govern de l’Estat obre un horitzó de millora per als sectors més vulnerables de la població. Ara bé, des del moviment veïnal i les entitats socials, volem expressar algunes inquietuds respecte al desplegament de la llei.
En espera de la tramitació del reial decret, prevista cap al mes d’abril, encara s’han d’enllestir les clàusules dels requisits per accedir a la regularització. Si la tramitació es fa a l’abril, les persones que vulguin regularitzar la seva situació tindran fins al 30 de juny per presentar la sol·licitud. Hi podran optar aquells que portin residint un mínim de cinc mesos a l’Estat espanyol i que hi haguessin arribat abans del 31 de desembre de 2025. Si compleixen els requisits, se’ls atorgarà un permís temporal de residència i treball vàlid per un any.
La qüestió rau, per tant, en els requisits i en la lletra petita de la normativa, que encara s’ha de concretar. Arribats a aquest punt, des de la CONFAVC ens fem un parell de preguntes: es demanarà el padró per poder accedir a la regularització? Quan es parla d’antecedents penals, es farà extensible a tota mena d’antecedents policials?
Respecte al padró, no seria gaire lògic que s’exigís quan molts ajuntaments, especialment a Catalunya, vulneren sistemàticament aquest dret. De fet, cada cop són més les administracions locals que fan servir el padró per estigmatitzar i criminalitzar bona part dels immigrants. El que va passar a Badalona, per exemple, amb el desallotjament del B9, posa en relleu fins a quin punt s’ha abocat aquesta població a la vulnerabilitat més absoluta. No es pot exigir un document que no s’està facilitant, sobretot tenint en compte que el padró és la porta d’entrada a altres drets com la sanitat universal i l’educació pública. Seria incoherent que, després que el Parlament de Catalunya signés el juny de 2025 el Pacte pel Padró, ens trobéssim en una situació de no reconeixement del dret que deixés la població afectada sense poder optar al procés de regularització.
La Xarxa d’Entitats pel Padró, de la qual forma part la CONFAVC, va publicar fa unes setmanes un comunicat per exigir que el padró no sigui un requisit mentre se’n dificulti l’accés. Moltes de les entitats que treballem als barris mostrem preocupació vers el decret, ja que aquest punt podria entorpir un procés tan necessari com la regularització de més de mig milió de persones. Esperem que es faci un exercici de comprensió de la realitat social i no es cometi el que seria un greu error.
Un altre punt que genera dubtes és el dels antecedents penals. Es demanarà que el sol·licitant acrediti que no en té durant els cinc anys anteriors als tràmits. Tanmateix, no s’ha aclarit si el fet de tenir només antecedents policials podria implicar la denegació. A més, aquesta casuística podria ampliar-se a antecedents per delictes no relacionats amb robatoris o accions violentes. Dit d’una altra manera: comptaran els antecedents per raons polítiques en països de dubtosa qualitat democràtica?
Aquestes preguntes ens les fem a escasses setmanes de la tramitació del reial decret. No són meres llacunes legals; la seva concreció afectarà la vida de milers de persones que, una vegada més, es podrien quedar a les portes dels drets fonamentals. El Govern de l’Estat té una oportunitat històrica per oferir una millor qualitat de vida a les persones que van deixar enrere els seus països a la recerca d’un futur millor. Cal esperar que s’estigui a l’altura de les circumstàncies.
https://www.social.cat/opinio/24788/regularitzacio-immigrants-oportunitat-historica-avancar-drets
“FotografIARTS”
43a Cursa Popular de Balàfia 2025
Pintura? Fotografia? Foto-pintura? Pictografia?
L’exposició “FotografIARTS” de Ramon Torralba Sans es presenta com una col·laboració entre el fotògraf i Chat GPT, en la que el primer aporta la base fotogràfica real i l’aplicació d’IA la transformació pictòrica a partir de les instruccions de l’autor de les fotografies.
La proposta defuig els prejudicis i proposa gaudir sense complexes de les imatges d’una activitat esportiva que transcendeix el seu àmbit i es converteix en expressió artística mostrant la bellesa del moviment i l’esforç de dones i homes que malden per millorar i superar els seus límits físics.
Contempleu i gaudiu-la!
La Federació d’Associacions Veïnals de Badalona (FAVBadalona) i Badalona Acull, juntament amb altres entitats de la ciutat, van presentar la Declaració de Badalona: Tenim un somni, Badalona justa i digna: un document que reivindica la dignitat de totes les persones i denuncia l’aporofòbia –la discriminació o rebuig cap a les persones en situació de pobresa– especialment accentuada per les polítiques públiques de la ciutat.
La presentació, celebrada el 25 de març a l’Església Mare de Déu de Montserrat, tenia com a objectiu fer una crida a l’administració local per activar mesures concretes que garanteixin drets fonamentals, com l’accés a l’habitatge, els serveis socials o la inclusió de les persones més vulnerables.
La declaració, signada inicialment per diverses entitats de Badalona com Càritas Diocesana de Barcelona, Fundació Sant Joan de Déu, Fundació Roca i Pi, UGT, CCOO i Òmnium Cultural del Barcelonès Nord, va ser molt ben rebuda per la població. “L’acte va acabar reunint al final més d’un centenar d’assistents, i “la declaració rebut l’adhesió de persones individuals, associacions, federacions i confederacions, fins i tot a nivell estatal” va apuntar el president de la FAVBadalona, Rubén García Martín, va assenyalar que “l’acollida del veïnat va superar totes les expectatives”:
Resposta de l’Ajuntament i seguiment de la Declaració
Pel que fa a la resposta de l’Ajuntament respecte a possibles canvis en les polítiques públiques, Rubén García Martín ha explicat que “de moment, no s’ha rebut cap resposta respecte a les mesures que plantegem”, tot recordant que recentment la Federació també va presentar instàncies per la posada en funcionament d’un alberg i un menjador social, i que encara no s’ha registrat cap moviment per part de l’administració local.
Sobre la continuïtat de la iniciativa i el seguiment de la Declaració, García Martín ha volgut emfatitzar que “aquesta declaració és només el tret de sortida per molts futurs actes que es realitzaràn per fomentar la cohesió social, combatre els discursos d’odi i millorar la convivència als barris”.
La Declaració de Badalona parteix dels principis de la Declaració Universal dels Drets Humans i subratlla que “la dignitat humana i els drets socials són irrenunciables” i que “l’Administració ha de generar les condicions per garantir els drets de la ciutadania”. Entre els seus punts principals hi ha la necessitat de garantir habitatge digne, serveis socials suficients, educació i inserció laboral per a les persones més vulnerables, i fomentar la cooperació entre administració i entitats socials arrelades al territori.
Tu també et pots adherir a la Declaració i sumar-te al compromís col·lectiu per una Badalona més justa i digna!
L'astronauta de la NASA Christina Koch es l' especialista d'abord per a la missió Artemis II de la NASA al voltant de la Lluna. Koch va servir com a enginyera de vol a bord de l'Estació Espacial Internacional per a les Expedicions 59, 60 i 61. Koch va establir un rècord del vol espacial més llarg d'una dona amb un total de 328 dies a l'espai i va participar en el primer passeig espacial íntegrament femení.
Més informació sobre Christin Koch: https://www.nasa.gov/humans-in-space/...
https://www.youtube.com/watch?v=IdP-RFD9Plc
Sota el lema “Barri a barri: construïm Catalunya”, el proper 18 d’abril se celebrarà la 41a Assemblea de les AV de Catalunya a Vilanova i la Geltrú. La trobada, que tindrà lloc entre les 9:30 hores i les 14 hores, es farà a l’espai Neàpolis d’aquest municipi coster. (Formulari d’inscripcions)
A més de la presentació del Pla de Treball de 2026 i la revisió de l’exercici passat, un dels moments més esperats de la jornada serà l’espai d’exposició i reflexió. Enguany, l’Assemblea posarà el focus en una problemàtica creixent: l’auge del feixisme i el racisme als barris. La CONFAVC i el moviment veïnal vol que aquest espai serveixi per teixir estratègies comunes des del moviment veïnal per garantir la convivència i la cohesió social als barris i entre el veïnat.
Com és habitual, les entitats sòcies tenen a la seva disposició un espai web dedicat on trobaran tota la documentació interna necessària (properament):
Per accedir a aquesta documentació de treball, les AV i federacions sòcies hauran de fer servir la contrasenya enviada prèviament per correu electrònic. Ja podeu accedir al FORMULARI D’INSCRIPCIONS. (Programa de l’Assemblea 2026) / Cartell oficial 41a Assemblea.